Dissabte que ve, 8 de juny, entra en vigor la nova Ordenança de Mobilitat de València
A la fi del mes d’abril, el ple municipal donava via lliure a la nova Ordenança de Mobilitat que, en els seus 55 articles, recull les propostes presentades per la ciutadania, entitats socials i empresarials, i que regula, entre altres aspectes, l’ús de la bici i d’altres vehicles de mobilitat personal, com els patinets, posant límits de velocitat i prioritats de pas, però també marcant per on poden circular i de quina manera.
Sens dubte, una “normativa de futur”, com la definia el regidor de Mobilitat de l’Ajuntament de València en funcions, Giuseppe Grezzi, que “segueix les directrius de la Direcció General de Trànsit, i que continua en la línia de la reducció d’accidents”.
Ara, la nova Ordenança de Mobilitat de València està a punt d’entrar en vigor. Concretament, dissabte que ve, 8 de juny, comencen a aplicar-se les regulacions establides en aquesta nova normativa que, entre altres mesures, prohibeix la circulació per la vorera dels patinets i les bicicletes, excepte als menors de huit anys que vagen acompanyats d’una persona adulta a peu.
En aquest sentit, s’especifica que quan la persona usuària d’aquests vehicles, durant el seu trajecte, haja d’accedir a la vorera, haurà de fer-ho baixant de la bicicleta, el patinet o altres vehicles de mobilitat personal a motor. Així mateix, estableix altres prohibicions com l’ús del mòbil o de qualsevol altre sistema de comunicació que implique l’ús manual, així com la utilització de cascos o auriculars connectats a reproductors de so.
No obstant això, un dels punts més destacats d’aquesta ordenança són les zones de circulació permeses i els límits de velocitat establits. Així, en el cas dels patinets, dividits en tipus A i B en funció de la seua grandària, hauran de circular, preferentment i per aquest ordre, pels carrils bici situats a cota de calçada sense superar els 20 km/h; pels carrils bici sobre les voreres sense superar els 15 km/h; pels ciclocarrers o vies de sentit únic limitades a 30 km/h; per carrers residencials o zones 30; i pels carrers per a vianants sempre sense superar els 10 km/h, a excepció dels patinets tipus B que no podran circular per aquest tipus de carrers. A més, es marca una edat mínima de circulació que es fixa en els 16 anys.
Per l’altra banda, els usuaris de bicicletes hauran de circular, preferentment, pels carrils bici segregats de la calçada sense superar els 20 km/h, de la mateixa manera que es permet la seua circulació pels carrils bici marcats sobre les voreres sense superar els 15 km/h. Quant a la circulació de les bicicletes per la calçada, la nova ordenança no ho prohibeix, sempre que no ho facen a una velocitat extremadament reduïda o es tracte de túnels que no compten amb un carril bici segregat.
Així mateix, també estableix una sèrie de prioritats a tindre en compte. I és que si s’especifica que les bicicletes hauran de respectar la prioritat dels vianants en els itineraris d’accés a les parades d’autobús, encreuaments de calçada i en els passos per a vianants senyalitzats, les bicicletes tindran prioritat sobre els vianants quan circulen pels carrils bici, a excepció dels casos anteriorment descrits.
______________________________________________________________
Els centres de serveis socials seran els encarregats de tramitar la nova renda d’inclusió, regulada en una llei que entra en vigor aquest dilluns. Esta norma de la Generalitat Valenciana garantirà el dret de tindre cobertes les necessitats bàsiques a aquelles persones i unitats de convivència que no disposen dels recursos suficients per fer-ho. A més, els beneficiaris tindran l’opció d’inserir-se en un pla d’inclusió sociolaboral amb la fi de no perpetuar la seua situació. Entre les novetats d’esta prestació econòmica, que substituirà la renda garantida de ciutadania amb diferents modalitats, destaca el fet que reconeix als municipis l’autoritat a l’hora d’atendre les persones en situació de vulnerabilitat i d’exclusió social. Aquest és un model pioner que enguany aspira a protegir ja uns 45000 titulars arribant a 94.000 el 2020.
Aquesta és una de les iniciatives estrela de la conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives que dirigeix Mònica Oltra. La llei empara que les persones puguen allunyar-se de situacions d’exclusió cròniques que semblen que passen de generació a generació. I en principi, si tenim en compte l’últim estudi encarregat a la universitat per tindre un diagnòstic sociodemogràfic, per exemple, de la ciutat de València, són susceptibles de demanar ja aquesta renda unes 15.000 persones. L’entrada en vigor d’esta norma suposa un gran avanç pel que respecta a l’atenció a l’exclusió, segons fons de l’administració autonòmica.
La llei és d’àmbit autonòmic; però pel que fa al cas de la ciutat de València, l’ajuntament, en un principi, a més de tramitar les sol·licituds, també desenvoluparà tasques per detectar famílies i unitats de convivència que estan en situació de vulnerabilitat i residien habitualment en el municipi, amb independència del lloc on pernocten. Així mateix, els tècnics municipals s’encarregaran de fer seguiments dels casos i dels diferents programes d’inclusió, “i per dur a terme esta atenció de proximitat, hem dotat de més personal els centres de servicis socials”. El termini màxim de tramitació dels expedients, serà de sis mesos, a excepció d’aquells relacionats amb col·lectius de major vulnerabilitat, com ara les víctimes de violència de gènere o de tracta, que s’agilitarà per resoldre en menys de tres mesos.
Quatre tipus de prestacions
Des de la direcció general d’Inclusió Social de la Generalitat, s’insisteix que “a esta renda pot accedir qualsevol persona o unitat de convivència que no té solvència econòmica i ha destacat que la llei també contempla la situació d’aquelles famílies que en un moment determinat van adquirir una hipoteca i després arrosseguen el seu pagament i, en conseqüència, malviuen”.
La llei compta amb quatre tipus de prestacions, segons les necessitats que tinguen els diferents sectors de la població amb pocs recursos. Les modalitats que començaran a aplicar-se enguany, que seran les d’inclusió social, el titular del qual subscriu voluntàriament un acord d’inclusió social, i la d’ingressos mínims, el beneficiari de la qual no subscriu este compromís, podran incloure en tots dos casos increments de fins al 25% per fer front al pagament de l’habitatge o a situacions de pobresa energètica.
A partir de 2019 començarà a tramitar-se la renda complementària d’ingressos al treball, i una altra ajuda que té l’objectiu de completar els diners que reben els ciutadans i ciutadanes via prestacions socials bàsiques com les pensions o el segur de desocupació.
_____________________________________________
Durant aquests últims anys hem estat testimonis de diverses empreses disposades a començar una veggie revolution. Des d’Heura, l’aliment vegà desenvolupat el 2017 per la companyia catalana Foods For Tomorrow, fins a la californiana Impossible Foods, que arrasava en el passat CES de Las Vegas amb la seva Impossible Burger.
Entre aquestes opcions també podem trobar
Nova Meat. Una start-up focalitzada en food tech i desenvolupada per l’investigador
Giuseppe Scionti, que ha arribat al
#FYFN amb un mètode per a crear filets a través d’una impressora de reproducció 3D.
Filets sintètics, que s’assemblen als tradicionals, que imiten
gairebé a la perfecció la textura de la carn de pollastre o de vaca.
Cuinant amb impressora 3D
Així ho ha demostrat al seu expositor, on l’italià ha cuinat filets 3D davant totes aquelles persones que s’han interessat per un producte que ha causat sensació. Un expositor des del qual ens ha revelat que el projecte va sorgir després que un dels seus companys li assegurés que el
prototip d’implant d’orella humana que havia desenvolupat era molt similar a un real. Un comentari que li va portar a pensar que podria fer el mateix amb teixits animals per a crear aquests filets vegans, amb els quals ha triomfat al
4YFN.
Des d’aleshores, l’italià va començar a desenvolupar un mètode que acabaria convertint-se en start-up. Durant la presentació del producte, l’italià els explica que els seus filets estan a mig camí entre la carn de laboratori i la carn vegetal. Uns filets que no només destaquen per la seva textura fibrosa, sinó per un sabor que emula al del pollastre o la vaca.
El procés de creació dels filets
Una vegada creada la mescla, l’investigador bolca el resultant sobre la impressora 3D. Després d’ajustar diferents paràmetres a la màquina, aquesta comença a a moure els seus braços de tal manera que comença a crear el famós veggie steak…
Durant la presentació, Scionti ens explica que la màquina es desplaça a uns tres centímetres per segon i que necessita entre 30 i 50 minuts a crear una peça de 100 grams. Malgrat tractar-se d’un procés llarg, cap dels presents durant el show cooking ha marxat fins a veure el resultat final.
Un producte que no està dirigit únicament a restaurants innovadors, sinó que també obre les seves portes a hospitals, agències especials i totes aquelles plataformes que necessitin propietats nutricionals personalitzades. De cara al futur, l’investigador ens explica que li agradaria crear nous sabors:
“Ens agradaria crear càpsules, estil
Nespresso, perquè la màquina pogués recrear sabors com el filet de vedella, el pit de pollastre i fins i tot la tonyina”.
Després de completar el procés d’elaboració del filet, Scionti prepara la planxa, aboca una mica d’oli sobre la mateixa i posteriorment el tros de carn vegetal. Volta i volta davant l’atenta mirada de l’espectador, una mica d’orenga, i cap dins!
Un projecte que sembla extret de qualsevol pel·lícula de ciència-ficció però que ha demostrat ser una realitat.
salrire
Classes de valencià 