“L’Ovidi: el making of de la pel·lícula que mai no es va fer” a l’Aragó Cinema


Aquesta és la història d’una pel·lícula que no es féu, ja sabeu per què, i que n’és una d’aquestes que tota terra, tota casa com Déu mana hauria de tindre.

Sempre he pensat una cosa: si escoltes l’Ovidi i no t’emociones, no tens sang a les venes, hi tens orxata!

M’aclame a tu, mare de terra sola. 

Arrape els teus genolls amb ungles brutes. 

Invoque un nom o secreta consigna, 

mare de pols, segrestada esperança.



Mentre el gran foc o la ferocitat 

seguix camins, segueix foscos camins, 

m’agafe a tu, os que més estimava 

i cante el jorn del matí il·limitat.



El clar camí, el pregon idioma 

un alfabet fosforescent de pedres, 

un alfabet sempre amb la clau al pany, 

el net destí, la sendera de llum, 

sempre, a la nit, il·luminant, enterc, 

un bell futur, una augusta contrada!



Seràs el rent que fa pujar el pa, 

seràs el solc i seràs la collita, 

seràs la fe i la medalla oculta, 

seràs l’amor i la ferocitat.



Seràs la clau que obre tots els panys, 

seràs la llum, la llum il·limitada, 

seràs confí on l’aurora comença, 

seràs forment, escala il·luminada!



Seràs l’ocell i seràs la bandera, 

l’himne fecund del retorn de la pàtria,

tros esquinçat de l’emblema que puja.



Jo pujaré piament els graons 

i en arribar al terme entonaré 

el prec dels béns que em retornaves sempre.

Lletra Vicent Andrés i Estellés

Música Ovidi Montllor


Àlbum 4.02.42

Any 1980

Discogràfica Ariola

Àlbum

A l’Aragó Cinema


Sinopsis

“L’Ovidi, el making of de la pel·lícula que mai no es va fer” ens descobreix al cantant, actor i poeta alcoià des del punt de vista d’un actor, Eduard Fernández, i d’una directora, Rosana Pastor, que estan preparant-se per a realitzar un film sobre la seva vida.Al llarg del procés conversaran amb persones importants per a l’Ovidi entre els que destaquen Toni Miró, Toti Soler, Toni Xuclà, Marta Molins, Helena Monllor i Jana Montllor.

Aquest camí durà a Eduard i a Rosana a conèixer l’Ovidi mes enllà del personatge públic, l’Ovidi com a home.

SETMANA DEL 29 DE GENER AL 4 DE FEBRER

fes clic sobre la sessió per comprar l’entrada

SETMANA DEL 5 AL 11 DE FEBRER

Mor a 53 anys el cantant Black, creador de «Wonderful life»


Mor a 53 anys el cantant Black, 

creador de «Wonderful life»

 L’artista estava en coma des del 10 de gener a causa d’un accident de trànsit

 https://youtu.be/uMXz3TQOS_c
El músic anglès Colin Vearncombe (Liverpool, 1962), conegut artísticament com a Black, ha mort aquest dimarts a l’edat de 53 anys com a conseqüència d’un accident de trànsit que va patir el 10 de gener i que el va deixar en coma. Des de llavors estava ingressat a la unitat de cures intensives de l’Hospital Universitari de Cork (Irlanda).



“Va morir pacíficament, envoltat de la seva família -la seva dona Camila i els seus tres fills- que l’ha acompanyat cantant”, han explicat en un missatge publicat a la seva pàgina de Facebook, on han confirmat la la notícia.

 


https://youtu.be/zWhAklVviqc
La família ha traslladat el seu agraïment als serveis mèdics de l’hospital on estava ingressat i ha anunciat que se celebrarà una missa en honor de Colin Vearncombe a Liverpool, tot i que encara no hi ha data. 



“No hi ha necessitat de riure o plorar. La vida és meravellosa”, conclou el missatge de Facebook citant la cançó amb més èxit de Black: Wonderful Life (1978). A l’abril de 2015 va divulgar el seu darrer treball, Blind Faith, que va sorgir d’un projecte de finançament col·lectiu que el cantant havia iniciat mesos abans. El britànic també va versionar en català el seu hit per un disc de La Marató de TV3.



El Diluvi, grup musical recomanat ^_^


 

ESTRENEM LA CANÇÓ “AMOR TÈXTIL” DEL SEU NOU DISC, ‘MOTIUS’
ARRIBA…

El DILUVI

La banda d’Alcoi ha voltat arreu dels Països Catalans versionant cançons del seu referent valencià Ovidi Montllor a ritme de rumba, reggae i tango. Ara El Diluvi fa un pas més i publica ‘Motius’ (Música de Telers, 2014), un disc en què no només revisiten l’alcoià sinó que presenten temes propis. L’àlbum arribarà a les botigues aquest mes de juny: a EDR en podeu descobrir una de les cançons, “Amor tèxtil”.
Deia Ovidi Montllor a “Les meves vacances” que ell no moriria, sinó que faria vacances. Ja fa dinou anys que el cantautor valencià va marxar, però la seva música segueix viva. El 2012 un grup d’Alcoi va versionar-ne cançons portades al seu terreny amb ritmes frescos i festius. Les referències al músic de la Nova Cançó són infinites, i d’entrada el nom del grup està inspirat en una de les seves cançons: “Vam escollir El Diluvi perquè pensem que és com anar deixant-ho anar, és a dir, el que ve a ser un diluvi: mai se sap quan comença ni quan acaba, encara que tingui un principi i un final. Va fluint i deixant marca per on passa el camí de l’aigua”, comenta el guitarrista de la banda, Miquel Garcia.
Després de presentat arreu del territori Ovidenques (autoeditat, 2012), un EP que inclou quatre versions del valencià, el grup va decidir tancar-se als estudis El Sótano de Castalla durant dotze dies el mes de novembre passat i teixir un disc amb temes propis.
David Rosell (Dept. Brams) n’ha encapçalat la producció musical. Miquel Garcia explica: “Ha fet molt d’èmfasi que les cançons caminessin bé, tenint molt en compte la senzillesa, la claredat, que tot quedés compacte, agradable. Ell utilitzava unes paraules per definir-ho, deia que havíem d’intentar ‘que tot sonés amorosit’, amb amor, amb estima”.
La lluita i l’amor són els eixos vertebradors de Motius (Música de Telers, 2014). És el cas de la cançó “Amor tèxtil”, tal com defineix el guitarrista del grup: “És aquella escena d’amor d’habitació que dibuixen dues persones, amb tot el que hi ha dins la cambra i sobre les persones –en un primer moment–: roba, armaris, llit, espills, etc.”.
El disc inclou deu cançons, i seguint la tradició El Diluvi n’ha escollit dues d’Ovidi Montllor que ja cantaven en directe, “Va com va” i “Autocrítica i crítica”. “Com quasi totes les cançons de l’Ovidi, tenen aquesta realitat que perdura en el temps, que no passa de moda. Res, o molt poc, ha canviat”, afirma el guitarrista. A més, durant aquests mesos el grup ha revisat l’obra del cantautor, i van trobar una lletra que l’artista encara no havia musicat, “Als bons amics (Toti i Cuca) per peteneres”, així que van decidir posar-li música i “fer alguna cosa amb que fos veritablement nova”.
En aquest debut els alcoians han tingut la col·laboració de diversos artistes, com ara Diana de la Torre (Orxata), Meritxell GenéCesk Freixas Jaume Rico
I ací podeu descarregar-vos el seu disc ^_^

EL NOU DISC  MOTIUS

Ací teniu els enllaços per veure’ls a YOUTUBE

YOUTUBE

Música: llistes de reproducció amb música i lletra


Hola a totom,

us deixe ací com a referència unes cançons penjades al Youtube que tenen la particularitat de tindre la lletra, així que podeu estar escoltant-la i llegint-la alhora. Es diu Manel, un grup català:

Manel és un grup de música de Barcelona que canta en català. Les seves cançons barregen el pop amb música folklòrica.[1][2] Van llançar el seu primer disc al mercat l’any 2008, titulat Els millors professors europeus; el segon, 10 milles per veure una bona armadura, el 2011; i el tercer, Atletes, baixin de l’escenari, el 2013. Segons alguns crítics tenen elements en comú amb altres artistes catalans com Jaume SisaPau Riba o Antònia Font,[1][3] i amb altres d’internacionals com Beirut oSufjan Stevens.[4][5]” (Viquipèdia)

Manel a la Viquipèdia

Manel a la Viquipèdia

Espere que us agraden ^_^

Arxivat a Música. Etiquetes: . Leave a Comment »

BOIG PER TU ^_^


Estic segur que en algun moment heu escoltat aquesta cançó de SAU: “Boig per tu”.
Darrerament Shakira n’ha fet una versió i com sempre cal revisar els clàssics us penge la nova, l’original i una en la qual hi cantava Luz Casal a veure si us agraden. A sota hi teniu la lletra ^_^
En la terra humida escric
Nena estic boig per tu
Em passo els dies esperant la nit
Com et puc estimar
si de mi estàs tan lluny
servil i acabat
boig per tu
Sé molt bé que des d’aquest bar
jo no puc arribar on ets tu
però dins la meva copa veig
reflexada la teva llum
me la beuré
servil i acabat
boig per tu
Quan no hi siguis al matí
les llàgrimes es perdran
entre la pluja que caurà avui
Em quedaré atrapat
ebri d’aquesta llum
Servil i acabat
boig per tu
Sé molt bé que des d’aquest bar
jo no puc arribar on ets tu
però dins la meva copa veig
reflexada la teva llum
me la beuré
servil i acabat
boig per tu
Sé molt bé que des d´aquest bar
jo no puc arribar on ets tu
però dins la meva copa veig
reflexada la teva llum
me la beuré
servil i acabat boig per tu
servil i acabat boig per tu


Aquesta és la versió que féu Luz Casal en castellà:

 

Dolçaina Style


Si voleu una cançó per a ballar aquest Cap d’Any i a més a més fer un repàs de les varietats de taronja, feu una ullada a aquest darrer hit

Com diu Raimon… "Al meu país la pluja no sap ploure"


Un altre any més…

Al meu país la pluja no sap ploure:
o plou poc o plou massa;
si plou poc és la sequera,
si plou massa és la catàstrofe.
Qui portarà la pluja a escola?
Qui li dirà com s’ha de ploure?
Al meu país la pluja no sap ploure.

No anirem mai més a escola.
Fora de parlar amb els de la teua edat
res no vares aprendre a escola.
Ni el nom dels arbres del teu paisatge,
ni el nom de les flors que veies,
ni el nom dels ocells del teu món,
ni la teua pròpia llengua.

A escola et robaven la memòria,
feien mentida del present.
La vida es quedava a la porta
mentre entràvem cadàvers de pocs anys.
Oblit del llamp, oblit del tro,
de la pluja i del bon temps,
oblit de món del treball i de l’estudi.
“Por el Imperio hacia dios”
des del carrer Blanc de Xàtiva.
Qui em rescabalarà dels meus anys
de desinformació i desmemòria?

Al meu país la pluja no sap ploure:
o plou poc o plou massa;
si plou poc és la sequera,
si plou massa és la catàstrofe.
Qui portarà la pluja a escola?
Qui li dirà com s’ha de ploure?
Al meu país la pluja no sap ploure.

(1983)