ESCOLES OFICIALS D’IDIOMES
Fins al 2 de març estarà obert el període d’inscripció per a l’alumnat lliure a les proves de certificació d’idiomes a les Escoles Oficials d’Idiomes valencianes per als nivells B1, B2, C1 i C2.
Fins al 2 de març estarà obert el període d’inscripció per a l’alumnat lliure a les proves de certificació d’idiomes a les Escoles Oficials d’Idiomes valencianes per als nivells B1, B2, C1 i C2.
Us hi deixe la informació de la matrícula de la CIEACOVA. Recordeu que en aquesta pàgina: https://cieacova.com/, trobeu com serà la prova i uns quants models.
“ACORD de 18 de setembre de 2019, del Ple de la Comissió Interuniversitàriad’Estandardització d’Acreditacions de Coneixements de Valencià (CIEACOVA), queestableix la convocatòria marc de les proves de gener de 2020 per a l’obtenció delscertificats oficials d’acreditació de coneixements de valencià de les universitatsvalencianes i es nomena el Tribunal Central.”
Quan hi entreu, aneu als enllaços de les universitats i trieu la que vulgueu. En cadascuna hi trobareu la informació necessària.
http://www.jqcv.gva.es/va/matricula
https://ycom.cat/ |
![]() |
CONVOCATÒRIA DE LES PROVES DE 2019 |
Hui ha eixit la convocatòria de les proves de valencià de la JQCV. Com ja sabeu tots, teniu tres institucions, EOI, CIEACOVA i JQCV, que convoquen proves per a l’obtenció dels nivells A2, B1, B2, C1 i C2 de valencià.
La inscripció en les proves és telemàtica a través de: www.sede.gva.es
Canvis que s’han produït:
Com l’any 2018: Les proves dels certificats de nivell A2, B1, B2 i dels certificats de capacitació tècnica es realitzaran cada una en una única jornada.
Com l’any 2018: Les proves dels certificats de nivell C1 i C2 es realitzaran en dues jornades diferents.
Diferent de l’any 2018: En la primera jornada s’avaluaran les àrees de comprensió escrita, d’estructures lingüístiques i d’expressió i interacció orals. En la segona jornada s’avaluarà l’àrea d’expressió i interacció escrites.
DATES:
Nivell / Data / Àrees
C1: 1 de juny –CE/EL/EIO
B1: 8 de juny –CO/CE/EL/EE/EIO
A2: 15 de juny –CO/CE/EE/EIO
C1: 15 de juny –EE
Llenguatge administratiu 1 de juny
Llenguatge als mitjans de comunicació 8 de juny
Correcció de textos 15 de juny
C2: 26 d’octubre –CE/EL/EIO
B2: 9 de novembre –CO/CE/EL/EE/EIO
C2: 16 de novembre –EE
ÀREES:
CO: Àrea de Comprensió Oral
CE: Àrea de Comprensió Escrita
EE: Àrea d’Expressió Escrita
EL: Àrea d’Estructures Lingüístiques
EIO: Àrea d’Expressió i Interacció Orals
Com tots ja sabeu, hui 25 d’abril de 2018 ha començat a emetre la nova televisió valenciana amb programes infantils, l’oratge, notícies…
Desitge de tot cor que aquesta siga una televisió (i una ràdio) de la qual puguem gaudir molts anys, i que siga de bona qualitat i digna.
Podeu connectar-vos mitjançant internet o la TDT:
Ací teniu un pdf d’un vocabulari visual multilingüe en set idiomes de l’AVL sobre alimentació, que s’encabeix dins de la proposta València, Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible 2017. Teniu l’enllaç del pdf a la imatge i una explicació del projecte a sota. La font de la informació la teniu ací:
“El Pacte de Política Alimentària Urbana de Milà (MUFPP) o, abreviat, Pacte de Milà, és el primer protocol internacional en matèria alimentària que es realitza a escala municipal. Les ciutats que l’han firmat i les que el firmaran es comprometen a “treballar per a desenvolupar sistemes alimentaris sostenibles, inclusius, resilients, segurs i diversificats, per a assegurar menjar sa i accessible a tots en un marc d’acció basat en els drets, a fi de reduir el malbaratament d’aliments i preservar la biodiversitat i, al mateix temps, mitigar i adaptar-se a l’efecte dels canvis climàtics”.
La iniciativa encetà el seu camí durant l’Exposició Universal de 2015 a la ciutat de Milà i en coordinació amb l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO). Fins al moment, el Pacte ja ha sigut firmat per més de 155 ciutats de tot el món. A l’octubre de 2016, la ciutat de València, després d’un procés de votació, va ser la ciutat designada per a organitzar la Trobada anual i cimera d’alcaldes del Pacte de Milà de 2017, que tindrà lloc del 19 al 21 d’octubre de 2017. Esperem que assistisquen a l’esdeveniment totes les ciutats que han firmat el Pacte de Milà i invitarem altres ciutats d’Espanya i de tot el món perquè ens acompanyen i, així, unir esforços.”
Edició de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua amb la col·laboració del Museu Valencià d’Etnologia i l’Ajuntament de València
Com ja sabeu, sobretot els que ja heu fet els nous nivells A2 i B1, la JQCV canvia els models de les proves i aquest 2017 és la darrera vegada que es faran proves de resposta múltiple com les que féieu fins ara.
Dues generacions que viuen i conviuen. A l’Estat, els que pertanyen a la generació X representen una població de dotze milions de persones, i els mil·lennistes ja superen els nou milions de persones. Es calcula que la potència productiva i de consum d’aquesta generació és, només als Estats Units, de 33.000 milions d’euros. I segons alguns estudis, l’any 2020 representaran el 50% de la força laboral del món i hauran arribat a la maduresa professional. Però qui són els millennials i quines són les diferències que els separen de la generació X?
El gran repte: entendre el comprador millennials
Saber com consumeixen els milllennials és la clau de l’èxit. «Consumeixen més per l’experiència que els ofereix el producte que per l’estatus», afirma Eleni Papaoikonomou, psicosociòloga del consum i professora col·laboradora de la UOC. Són la generació amb més poder adquisitiu —des d’una òptica històrica— en comparació de totes les altres generacions. Per això, les empreses que vulguin arribar als millennials, afirma Gemma Segura, professora col·laboradora dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, n’hauran de despertar el compromís amb «campanyes per a dispositius mòbils i processos de compra fàcils». Hauran de tenir en compte que «el preu i la multifuncionalitat del que adquireixen és tan important com l’experiència de compra, l’atenció al client o la usabilitat web».
Curiosament, amb els millennials, el procés de compra és fa més llarg. «S’inicia en un canal, per exemple per mitjà del mòbil, i continua en d’altres, com la tauleta o l’ordinador», exemplifica Segura. Aquest comportament exigeix que les empreses «alineïn els seus canals i conservin informació perquè els clients no es vegin obligats a repetir passos». La generació X, per la seva banda, «confia més en el contacte personal que en la tecnologia, són immigrants digitals, els agrada comparar preus entre marques i prefereixen pagar al comptat, encara que agraeixen les facilitats de crèdit», afegeix Segura, que conclou: «Són grans estalviadors».
La importància de creure en el venedor
«El 32% dels millennials es basen en opinions i ressenyes d’internet abans de fer una compra», són «prosumidors», és a dir, productors i alhora consumidors, «cocreen productes amb les empreses i participen en la creació del valor», mitjançant les xarxes socials, per exemple, explica Papaoikonomou. Actualment, la generació X amb un nivell de consum més alt «confia en aquests prescriptors, encara que ells no ho són»; només un 8% d’aquest grup d’edat deixa comentaris sobre els productes, comenta Segura.
Els millennials «són optimistes i creuen en la responsabilitat social de les empreses», explica Papaoikonomou. Segons un estudi de PwC (2015), més d’un terç dels mil·lennistes compren a la seva botiga preferida per l’afinitat amb la marca. Tot i això, «els missatges de les marques els creen desconfiança», explica Segura. «Odien la publicitat —l’entenen com un element més de l’establishment—, però adoren les marques». Si un anunci els agrada, «serà percebut com un contingut més, independentment del seu missatge persuasiu», afirma Sònia Valiente, experta en publicitat i professora col·laboradora de la UOC. De fet, ja són moltes les marques que fan servir l’humor friqui com a recurs per a millorar el compromís (engagement) amb el seu públic jove: Fanta, Self Bank, Just Eat, Mixta, etc.
Una visió completament diferent per a la generació X, que «aprecia molt les marques, però busca un altre tipus de missatge». Un màrqueting eficient per a aquest col·lectiu s’ha de basar a «enviar missatges autèntics i rellevants, adreçats a la identitat, l’èxit, la família i la llibertat», afirma Segura. Són, segons Papaoikonomou, «una generació força ignorada en les investigacions de mercat».
Els «arrogants» i sobreeducats arriben a l’empresa
Els mil·lennistes són la generació més formada des d’una òptica històrica i, segons Deloitte, en menys d’una dècada representaran el 75% de la força laboral del món. Són «nadius digitals, pensen en clau digital i estan “sobreeducats”», explica Gina Aran, professora col·laboradora dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC. En l’àmbit professional «són exigents, impacients i ambiciosos i, per a alguns, arrogants». A diferència de la generació X, no busquen la seguretat laboral ni la reputació, «ni tenen estructures jeràrquiques verticals; són individus que treballen d’una manera transversal». La generació X és més corporativista; el 30% dels adults són membres actius d’organitzacions professionals, de negocis o sindicals i se’ls caracteritza com a «cínics, liberals i autosuficients».
Aran indica que els millennials practiquen la cerca constant de feina (job shopping): canvien de feina cada tres anys, aproximadament. El 43% dels joves que actualment treballen declaren que estan oberts a altres ofertes i «quan aparegui una empresa que els sedueixi més, no dubtaran a fer el salt», afirma l’experta en recursos humans. Una tendència disruptiva en comparació de les generacions anteriors, la generació baby boomer o la generació X, que en general tenen «extenses experiències laborals en una sola empresa», explica Aran.
La conciliació com a prioritat laboral, i acceleradors de la transformació digital
«Poder conciliar la vida laboral i la personal» és una de les prioritats principals de la generació Y o millennials, i també ho és «la claredat en les expectatives laborals i una ràpida progressió en la carrera professional». Si les empreses no s’adapten, «estan condemnades», afirma Aran. «L’organització ha de ser conscient que ven a mil·lennistes i que els contracta»; l’entrada de la generació Y a l’empresa és «un impuls cap a la transformació digital i la innovació tecnològica».
Aquesta transformació digital també ha empès la banca tradicional. L’arribada dels mil·lennistes al mercat de treball els converteix en clients interessants per a qualsevol sector, però sobretot per al sector financer. Amb tot, són un segment de població difícil de captar: el 71% dels mil·lennistes prefereix anar al dentista abans que escoltar un banc. «El seu escepticisme envers les institucions també s’estén al món de la banca», afirma Josep Lladós, professor dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC. I la reputació dels bancs és baixa entre la gent d’aquest grup d’edat: «En els últims anys, moltes entitats financeres han evidenciat valors i comportaments allunyats dels que busca aquesta generació: transparència, integritat i compromís social».
Alguns estudis confirmen que el 80% dels millennials no trepitjarà mai una oficina bancària, res estrany, segons Papaoikonomou, «el 87% dels joves d’aquesta edat fa servir entre dos i tres dispositius tecnològics al dia». La relació amb la banca es farà per mitjà del mòbil, però «el repte va més enllà d’oferir serveis de banca mòbil o m-banking», indica Lladós: cerquen «simplicitat, transparència, qualitat en la provisió de serveis i estàndards de seguretat elevats». En cas que no es compleixin aquests factors, «canviaran ràpidament d’entitat financera». A diferència d’altres generacions anteriors, tenen «més responsabilitat en les finances personals, però menys dependència de les entitats», afirma Lladós.
Els millennials voten la “nova política”, els X als “vells” partits
Segons un sondeig del CIS sobre les últimes eleccions a Espanya, els millennials tendeixen a un vot que mira clarament cap a la «nova política» i s’allunya de la vella. De la franja que inclou els joves de 18 a 35 anys, només el 7,7% va optar per votar el PP o el PSOE, mentre que gairebé el 49% dels joves es va decantar per la «nova política»: Podem i Ciutadans. Una conducta política que difereix del comportament de la generació X, en què el 32,15% de les persones que tenen entre 36 i 55 anys va votar el PP o el PSOE i només el 28,2% es va decantar per la «nova política».
Internet explica part d’aquesta diferència en el comportament polític: «L’exposició a la xarxa fa el votant més crític i, en conseqüència, tendeix a votar partits més minoritaris o més confrontats amb l’establishment». Aquesta diferència generacional s’explica, segons Ismael Peña, professor dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC, «perquè l’ús d’internet a Espanya és, encara, decreixent amb l’edat».
Menys tabús, més debat polític
Fa uns quants anys, la resposta a la pregunta «A qui votes?» era una revelació secreta i fins i tot incòmoda. Ara, els millennials «tenen més necessitat de fer-ho saber o menys tabús per a expressar les seves opinions polítiques». Aquesta generació, afirma Peña, «va néixer en democràcia i no veuen tabús o riscos a l’hora de parlar sobre política, a diferència de la generació X o els baby boomers». Afegeix que, a més, «no senten tan seva la Transició (o la Constitució), perquè no hi van participar directament», fet que els permet prendre una certa distància crítica.
Són individus que «s’alimenten de les xarxes socials per tal d’arribar a moltes més opinions i més diferents», a diferència del «limitat ecosistema informatiu (un diari, una emissora de ràdio, un canal de televisió) que va viure la generació X, per exemple». Així, doncs, se sumen les dues tendències: «Parlem més de política, però també ens arriba més i millor el debat polític», conclou Peña.
Jesús de la Gándara, cap del servei de psiquiatria de l’Hospital Universitari de Burgos i expert en la influència dels fenòmens meteorològics i el clima en la salut, assegura que no es pot atribuir a la lluna aquesta influència: “L’explicació és mig biològica, mig sociològica. És cert que aquestes persones són malalts mentals greus, que es comporten de manera agressiva o estranya i la seva forma més alterada coincidint amb les fases lunars. Però, en realitat, són persones amb trastorns mentals que els relacionen a la lluna, no perquè la lluna canvia alguna cosa en el cervell de les persones”.
José Miguel Viñas, meteoròleg, divulgador científic i consultor de l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), explica que antigament, en un món eminentment rural, les persones estaven al corrent de la fase lunar i la seva influència era molt més gran. Avui només ens recordem de la lluna quan algun dia ens sorprèn veure-la ben gran (l’anomenada il·lusió lunar).
Però la lluna no afecta el comportament de les plantes, com assenyala José Miguel Mulet, professor de biotecnologia a la Universitat Politècnica de València (UPV), on dirigeix una línia de recerca en l’Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes per a desenvolupar plantes tolerants a la sequera o al fred.
L’expert assegura que per a aconseguir aquesta influència, les plantes haurien de tenir algun receptor capaç d’activar-se per la llum de la lluna, com el tenen per a les diferents longituds d’ona de la llum solar. Però no disposen d’aquest mecanisme. La llum de la lluna (llum del sol reflectida) no té prou intensitat per a desencadenar una resposta en les plantes. Si això fos cert, implicaria que una nit ennuvolada l’efecte de la lluna plena es perdria. I tampoc s’espera que es descobreixi en un futur, ja que ja s’ha seqüenciat tot el genoma de moltes plantes.
Com que la lluna sí que té un efecte real en el moviment de les marees, s’ha arribat a pensar que també podria influir en les plantes. Mulet indica que aquesta argumentació tampoc se sosté de manera científica, ja que la lluna influeix en les marees per l’atracció gravitatòria que depèn de la massa dels cossos implicats (el sol, la lluna, la terra i l’aigua).
Per tant, l’única atracció que influeix en la planta és la terra, per mitjà del gravitropisme, un procés que fa que l’arrel vagi cap avall i la tija cap amunt (si els girs es reorienten). A nivell gravitatori, influeix més en la planta la vaca que pastura al costat o el cos de l’agricultor. La lluna no importa per a sembrar, recollir o podar.
També s’ha escrit molt sobre la regla de la dona i el cicle lunar, ja que semblava haver-hi una correlació. En aquest cas tampoc hi ha base científica. “La suposada influència es desmunta amb facilitat quan s’analitza la freqüència del període fèrtil en les femelles d’altres mamífers, ja que en la majoria dels casos no és de 27 dies”, explica.