Exercicis de valencià en línia


A banda dels altres cursos que teniu al bloc i dels quals us inclouré un enllaç a sota d’aquest missatge, també podeu accedir a aquest recull d’exercicis en línia del superior que he trobat a la Diputació. No són descarregables sinó que són autocorrectius en línia, però si us interessa conservar el resultat o la pregunta, podeu fer una captura de pantalla (normalment dalt a la dreta del vostre teclat hi ha una tecla “Impr pant”) i després enganxar-la a un document o a un arxiu d’imatge del Gimp o del Paint. Us hi deixe l’enllaç en la imatge i a sota els enllaços als exercicis.

EXERCICIS PER CONTINGUTS

Proves de la JQCV


Una companya vostra em recomanà la pàgina del Gabinet de Valencià de l’Ajuntament d’Alcoi i una vegada hi he fet una ullada, he vist que pot resultar-vos interessant.

En aquesta pàgina trobareu recursos, enllaços i informacions interessants tant pel que fa a l’estudi del valencià com a l’aprofundiment i la millora del coneixement de la nostra cultura.

En aquests enllaços teniu els recursos que hi ha actualment (2010) sobre les diferents proves de la JQCV: Oral, Elemental, Mitjà, Superior. Correcció de Textos, Llenguatge Administratiu i Llenguatge als Mitjans de Comunicació.

En tot cas, us penjaré els documents a la Finestra de Descàrregues del bloc i us crearé un enllaç amb totes les proves de tots els nivells perquè amb una descàrrega els tingueu tots a l’ordinador.

En aquesta carpeta teniu cadascuna de les proves i un arxiu comprimit que conté totes les que hi havia a la pàgina de l’Ajuntament d’Alcoi fins el mes de setembre.  Si entreu dins de cada carpeta trobareu els pdf que podeu descarregar. També teniu l’opció de descarregar-vos tots els arxius d’una carpeta: “Download all files”, però només funciona si teniu un compte “premium” (de pagament).

Nova pàgina de programari en valencià: Softvalencià


Ja hem parlat altres vegades de l’Escola Valenciana, de l’AVL (Acadèmia Valenciana de la Llengua) i de la pàgina de programari Softcatalà (teniu un enllaç a sota de la pàgina). Entre tots tres han llançat el projecte de Softvalencià. Aquesta plataforma contindrà programari traduït o adaptat a la varietat occidental del català ( el valencià) i serà ben útil per a poder tindre el Windows o l’Ubuntu amb els menús, finestres, etc. en valencià. També podeu descarregar programes com per exemple els navegadors (Firefox per exemple) en valencià.
Aquesta és una passa més en el camí de la normalització: tindre els programes del teu ordinador en la llengua que tu tries, en el nostre cas el valencià.
“Tota pedra fa paret”. És més fàcil recordar substantius com “paperera” o “formatar” si tots els dies els veiem a l’ordinardor (compte amb formatar-lo!!!)

Què és Softvalencià?

Softvalencià és un lloc web on trobareu guies i programari per posar el vostre ordinador en valencià.

Qui hi ha al darrere?

Softvalencià és una iniciativa dels membres valencians de Softcatalà i d’Escola Valenciana per tal de promoure l’ús del programari en valencià. Softvalencià té el reconeixement dels serveis lingüístics de les universitats públiques valencianes i de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Què vol dir «en valencià»?

Des de 2005 s’han fet adaptacions a la variant valenciana des de les traduccions en variant general. Ací es fa un recull de tot el programari traduït fins ara i vos proposem una manera de tindre tot el vostre ordinador en valencià.

Ora l / Redacció 4


Ara possibles temes que tracten de noves tecnologies i que podeu relacionar amb altres com : salut, lleure, lleis, ecologia, programari, etc.

Les imatges dels diaris corresponen als mitjans on he trobat les notícies. Si en voleu més, només cal que utilitzeu el cercador que hi ha en cada pàgina.

Alerta davant una “allau” d’estafes per mitjà de missatges de text a mòbils

EFE
MADRID

L’organització de defensa dels consumidors Tencuidado.es ha advertit sobre “l’allau” de

missatges de text enviats a telèfons mòbils que inciten a trucar a un número de tarifació addicional o a respondre amb un SMS premium, amb un cost que pot superar els 1,20 euros + IVA.

Per mitjà d’un comunicat, l’organització ha denunciat l’enviament massiu de missatge de mòbil fraudulents pels quals s’informa l’usuari que té un SMS en una bústia de veu que no té res a veure amb el de la seva operadora, o fins i tot fer-li creure que ha guanyat un premi o que té un paquet pendent per recollir.

Entre els textos més freqüents, Tencuidado.es ha destacat els que inclouen missatges com “Tens una targeta amb 10 nits d’hotel gratis envia HOTEL AL XXXX per rebre-la. Entrega certificada”, o “Safata d’entrada SMS: Tens un sms pendent per llegir. Per llegir-lo envia LLEGIR al XXXX. Gràcies”.

Nombrosos afectats de la tercera edat

Les últimes setmanes “estan bombardejant els mòbils dels usuaris”, segons Tencuidado.es. L’organització de defensa dels consumidors subratlla que “el tema no és nou, però amb la crisi, el nombre de SMS rebuts es multiplica”. En aquest sentit, ha advertit que, en alguns casos, els missatges són de contingut eròtic i s’envien sense control.

Una altra mena de SMS incita a trucar a un telèfon 905 –més d’un euro per connexió– que apareix dissimulat com a (90 5) que l’usuari creu que es tracta d’una trucada a un telèfon normal amb prefix 90, que realment no existeix.

També és molt freqüent el missatge que adverteix de la recepció d’un paquet que ha de ser recollit trucant prèviament a un telèfon 905. Tencuidado.es ha subratllat que la gran majoria dels usuaris afectats han estat persones d’avançada edat que desconeixien que són víctimes d’una estafa.

Un mini-PC lliure i verd

  1. Dos espanyols desenvolupen el primer miniordinador equipat només amb programes del sistema GNU/Linux, barat i ecològic, amb plaques solars i materials biodegradables
 Pablo Machón i Ángel Blázquez, creadors del portàtil Gyy.
Pablo Machón i Ángel Blázquez, creadors del portàtil Gyy.
BARCELONA

Ecològic, barat i compromès amb el software lliure. Tota una declaració de principis concentrada en no- més 700 grams, que és el que pesa el miniordinador de la marca iUnika creat pels espanyols Ángel Blázquez i Pablo Machón. Aquest aparell, que s’ha batejat amb el nom de Gyy, és fabricat amb materials biodegradables i incorpora un sistema GNU/Linux amb més de 5.000 programes lliures (és a dir, que poden utilitzar-se, modificar-se i redistribuir-se lliurement, a diferència d’altres sistemes, com el Windows de Microsoft).
Machón, president de la Fundació Coneixement Lliure, explica que es tracta d’un PC amb “prestacions limitades”, però que el fet de pesar poc el converteix en un aparell molt útil. “No serveix per a disseny gràfic, però et pot ajudar a desencallar-te en qualsevol moment”, afirma.
El miniordinador es presenta avui en la trobada LibreMeeting, que acull destacats membres defensors del software lliure a Miraflores de la Sierra (Madrid). En aquesta mateixa localitat hi ha el laboratori de l’empresa iUnika, en què treballen unes 25 persones. La firma té a més a més una oficina a Hong Kong i una fàbrica a la Xina, on treballen sota demanda unes 500 persones.

De 130 euros a 180
El preu és un altre dels grans atractius del Gyy: costarà entre 130 euros i 180, segons el model. El fet que sigui assequible, afirma Ma- chón, també té el seu component ecològic, ja que en permet la “utilització massiva” i que els avantatges mediambientals tinguin un
“efecte real”. Gràcies al seu reduït preu, afegeix el creador, aquest miniordinador es pot convertir en “el detonant de la popularització del software lliure”.
El motiu pel qual el portàtil és tan barat s’explica pel fet que l’empresa procura integrar tota la producció en la seva pròpia fàbrica de la Xina (al marge dels xips, que són comprats). El mateix procés de fabricació serveix per reduir els costos: treballadors de la planta de la Xina intervenen –a través d’internet– en el procés final del disseny que s’elabora a Espanya, perquè es tinguin en compte les possibles dificultats que puguin sorgir durant tot el pro- cés de fabricació.
Els creadors del portàtil també mostren el seu interès pel medi ambient. El model bàsic del Gyy està fabricat amb bioplàstic, un material biodegradable. Més singular és l’altra versió, superior, que a més incorpora plaques solars a la part posterior de la pantalla per reduir el consum energètic. Un tercer model ofereix connectivitat GSM (per transferir dades), i el més complet de tots inclou tant plaques solars com GSM.

Disponible al juny
L’aparell, que estarà disponible a finals de juny, està pensat principalment per a l’àmbit educatiu, tot i que els seus creadors afirmen que per la seva comoditat per transportar-lo es pot destinar a altres usos. L’empresa no ven directament el producte, sinó que treballa amb distribuïdors. “Estem tancant acords i tenim bones expectatives”, diu Machón. Algunes institucions del Pròxim Orient ja han mostrat el seu interès per l’invent.
El mini-PC és el primer producte de iUnika, al qual en seguiran “molts més”, segons Machón, entre ells un PC de sobretaula. El president de la Fundació Coneixement Lliure remarca l’esperit innovador de la firma: “Sabem que altres persones ens seguiran”.

Journeys, un

món virtual amb escenaris reals

Pensat per a viatjar des de casa i conèixer internautes de tot el món

Si creieu que els vacances han durat massa poc o teniu ganes de conèixer països nous, però ja heu tornat a la rutina, podeu provar Journeys. És un món virtual en què podreu passejar per paisatges i ciutats de tot el món. Encara que pugui recordar Second Life, no és cap espai de negoci o d’especulació immobiliària, sinó, més aviat, una barreja de xat tridimensional i una guia de viatges. De totes maneres, encara es troba en fase de proves.

Provar Journeys és de franc, n’hi ha prou de registrar-s’hi, d’escollir una casa, un vehicle i una efígie, que us representarà dins el món virtual. Després podreu començar a volar, amb el vostre vehicle, per un món fet amb mapes i representacions tridimensionals del servei de mapes de Yahoo!, amb informació de la Wikipedia i amb fotografies de Flickr. En alguns llocs, com al Louvre de París (foto) o al Central Park de Nova York, etc., hi podreu aterrar i passejar. És probable que hi trobeu alguns altres usuaris i, si voleu, podreu parlar-hi com en un xat. Si feu amics, potser els podreu anar a visitar a casa seva (la casa virtual, s’entén). Tot i amb això, cal dir que encara hi ha pocs usuaris a Journeys, perquè tot just s’acaba d’obrir als internautes.

Teràpia virtual

L’Institut Guttmann de Badalona i la Universitat Politècnica de Catalunya creen un programa de realitat virtual en 3-D per ajudar a la rehabilitació dels pacients amb dany cerebral adquirit

JORDI GONZALO. Badalona


+ Un pacient de l’Institut Guttmann, ahir, fent servir el programa de realitat virtual. Foto: J.G.

En el procés de neurorehabilitació de pacients amb danys cerebrals adquirits de l’Institut Guttmann hi ha una nova teràpia. Es tracta d’un joc d’ordinador de realitat virtual en tres dimensions. No s’han de menjar marcians ni s’ha de matar el dolent. Ni és una cursa de fórmula 1 o una aventura gràfica. L’objectiu del joc és recrear les activitats quotidianes dins d’una cuina. D’aquesta manera el jugador ha de guardar la compra als armaris, obrir la nevera i agafar una ampolla, parar la taula o fregir un ou. Hi ha nivells de dificultat i puntuacions.

Rere la frivolitat que es pot trobar en qualsevol joc d’ordinador, aquí hi ha una tasca terapèutica molt important. Davant d’un dany cerebral adquirit es presenta una doble dificultat: la motora i la cognitiva. En aquest darrer cas el procés de recuperació és costós i llarg. Es necessita un treball intensiu i diari: elements que s’aconsegueixen amb el joc. A través seu, el pacient pot anar avançant en la recuperació de les habilitats cognitives, de l’atenció i la memòria. I fer-ho d’una manera més lúdica. Aquest, de fet, és un dels objectius que es persegueixen, tal com va apuntar Josep Maria Tormos, coordinador d’investigació de l’Institut Guttmann: «Volem que sigui un joc: estimulant, desafiador i divertit.»

Aquest sistema ofereix una atenció personalitzada i a la vegada econòmicament sostenible. «Ens permet que el pacient faci les tasques de la manera que li resulten útils», va destacar Tormos. Va matisar també que no es tracta de «substituir el neuropsicòleg, sinó que és una eina» que permet al professional tenir més informació per valorar la millora. I, de fet, el programa és dirigit en tot moment per un neuropsicòleg.

El sistema és molt senzill. Els pacients es mouen a través d’una recreació virtual en tres dimensions d’una cuina, a través del ratolí de l’ordinador. En aquest entorn, han d’anar fent accions, la dificultat de les quals la marca el terapeuta. «El pacient navega en un entorn virtual molt semblant al de casa seva i hi interacciona amb els diversos elements per desenvolupar una tasca concreta d’hàbit quotidià», va explicar Daniela Tost, de la divisió d’informàtica gràfica del Centre d’Investigació Biomèdica de la UPC. Si les tasques són massa complexes, o massa senzilles, el mateix sistema en readapta el nivell i guarda els resultats.

Com en qualsevol joc d’ordinador, l’objectiu final és guanyar. I els jugadors, aquí, sempre guanyen. I no només la partida.

El debat sobre el P2P

dijous, 30 d’abril de 2009

Al món hi ha milions d’internautes que intercanvien continguts audiovisuals. Aquesta pràctica, i el sistema tecnològic que la permet, dit P2P, són ara mateix al centre de la polèmica.

A mitjan abril un tribunal suec va condemnar els responsables i fundadors de The Pirate Bay, el portal de descàrregues via P2P més important del món, amb vint-i-dos milions d’usuaris, a un any de presó per haver assistit els usuaris en la distribució de materials protegits per drets d’autor. El tribunal també els va condemnar a pagar 2,7 milions d’euros en concepte d’indemnització: l’acusació, integrada per grans companyies de la indústria del lleure (EMI, Sony, Warner Bros…), en reclamava més de nou. Els condemnats han anunciat que recorreran la sentència.

Això a banda, ahir mateix el Parlament francès va tornar a debatre (els diputats el van tombar encara no fa un mes) el polèmic projecte de llei contra el P2P, que pretén de combatre l’intercanvi d’arxius subjectes a drets d’autor. Aquest projecte de llei, impulsat pel president francès, Nicolas Sarkozy, contempla de privar de connexió a internet els usuaris que intercanvien arxius, si no fan cas de tres avisos previs, el tercer via carta certificada.

La polèmica també ha arribat a Espanya. El nomenament d’Ángeles González-Sinde al davant del Ministeri de Cultura espanyol ha aixecat les protestes dels internautes, que recorden les manifestacions que va fer contra l’ús del P2P. L’Associació d’Internautes, per exemple, n’ha demanat el cessament.

P2P: funcionament…

+ Símbol de l’eMule.

Anomenem ‘P2P’ la xarxa informàtica que permet d’intercanviar arxius: documents, films, jocs, música. Els usuaris comparteixen, doncs, continguts, en una relació d’igual a igual, diferent de la relació servidor-client: P2P és la simplificació de ‘peer-to-peer’, que vol dir justament ‘d’igual a igual’. L’intercanvi es fa mitjançant els anomenats programes P2P, com Ares, BitTorrent, eMule

… i filosofia

+ Anomenem ‘P2P’ la xarxa informàtica que permet d’intercanviar arxius.

La filosofia P2P proclama que la informació i el coneixement han d’ésser accessibles a tots els usuaris; que no hi ha d’haver traves, i menys encara per raons econòmiques. La pràctica de compartir arxius via P2P és equivalent a una altra pràctica molt comuna no fa pas gaires anys: la de reproduir música a través de cintes de casset verge. Naturalment, tot això topa amb els interessos de les indústries cinematogràfica i discogràfica tradicionals, que al·leguen pèrdues milionàries.

‘Copyleft’

+ Signe que identifica el ‘copyleft’.

Aquesta filosofia va lligada a l’anomenat ‘copyleft‘, un model de propietat intel·lectual oposat al ‘copyright‘, mot, aquest, que designa el dret que es reserva un autor d’explotar durant un temps la seva obra (literària, musical, artística…). El ‘copyleft’, en canvi, garanteix els drets de distribució i de modificació d’una obra, a condició que es faci esment de l’autor: és usat per autors novells per a difondre l’obra pròpia.

Les xarxes P2P, en perill

SOTA SOSPITA · La sentència contra el creador de programes Pablo Soto podria establir un precedent per prohibir l’intercanvi d’arxius a través d’internet DEMANDANTS · Les organitzacions que lluiten pels drets d’autor les consideren una peça clau per frenar les descàrregues de contingut protegit
Toni de la Torre

Les xarxes d’intercanvi d’arxius, també anomenades P2P (peer to peer), són legals al nostre país. La llei no considera delicte intercanviar arxius a través d’internet, fins i tot si es tracta d’arxius protegits per drets d’autor. Només es considera il·legal quan aquest intercanvi es fa amb ànim de lucre. És a aquesta darrera excepció, la del benefici econòmic, que s’han acollit Promusicae, Sony, Emi, Warner i Universal per portar a judici Pablo Soto, creador de diverses xarxes P2P força conegudes, com Blubster, Piolet i Manolito, i demanar-li 13 milions d’euros pels perjudicis causats.

Segons els demandants, el programador va desenvolupar les aplicacions amb ànim de lucre. Argumenten que es tracta d’un software orientat a descarregar música i pel·lícules i assenyalen aquest factor com a únic reclam publicitari del programa, que atreu una gran quantitat d’internautes. També asseguren que ha tret profit d’aquests internautes en incloure publicitat al seu programa i en fer-ne una versió millorada que és de pagament i per la qual s’han d’abonar 14,66 euros.

Pel que fa al primer argument, és difícil demostrar si un programa d’intercanvi d’arxius està orientat a intercanviar un tipus d’arxiu o un altre. Les xarxes P2P estan preparades per intercanviar qualsevol document, i el creador del programa no pot orientar els usuaris a buscar-ne un tipus en concret o promocionar la descàrrega d’arxius protegits per drets d’autor. És l’usuari l’únic que tria quin tipus d’arxiu descarrega i, per tant, el responsable si descarrega un arxiu protegit.

No obstant, a casa nostra l’intercanvi d’arxius no és il·legal, estiguin protegits o no pels drets d’autor. El veredicte del judici per Sharemula, una pàgina web que facilitava links a arxius de la xarxa P2P eMule, ja va aclarir aquest punt l’any passat, quan el seu responsable va ser portat a judici i declarat innocent. Mentre la web o el programa en qüestió no allotgi els arxius, la seva activitat no es considera criminal. D’altra banda, Sharemula no tenia cap vocació lucrativa i per això no la van condemnar, ja que l’únic que feia era ser un pont entre els usuaris per intercanviar arxius.

Publicitat i versió de pagament

El cas de Pablo Soto és lleugerament diferent, perquè sí que treu profit del seu programa a través de la publicitat i la versió de pagament. Caldrà veure, però, si el jutge considera que està traient benefici de la seva pròpia feina (la creació d’un software informàtic) o si el treu d’explotar els drets d’autor dels demandants. La segona hipòtesi és complicada de demostrar. Sobretot perquè l’acusat no guanya més diners en funció del nombre d’arxius intercanviats ni de si estan protegits per drets d’autor. D’aquesta manera, és poc probable que els demandants acabin rebent la indemnització de 13 milions d’euros per perjudicis que demanen.

Però si el jutge considera Soto culpable de voler-se lucrar amb l’intercanvi d’arxius, els programes creats per ell esdevindrien il·legals i s’establiria un precedent que faria possible demandar en el futur els creadors d’altres xarxes P2P molt més importants. Això és el que persegueixen els defensors dels drets d’autor. Com que no han aconseguit que la llei consideri que els usuaris cometen un delicte en intercanviar arxius i tampoc que les operadores s’avinguin a crear un sistema de control semblant al de França, ara ataquen l’últim dels elements que intervenen en el procés, els creadors dels programes d’intercanvi.

La sentència haurà de considerar si els creadors d’aquests programes tenen dret a obtenir un benefici de la seva feina com a programadors i si se’ls ha de considerar responsables de l’ús que en facin els internautes. Però en cas que conclogui que la inserció de publicitat en els programes P2P és sinònim d’ànim de lucre, s’obriria la veda per caçar desenes de programes similars, com BitTorrent, eMule o Ares, que obtenen guanys de la mateixa manera. Les xarxes P2P podrien desaparèixer per sempre, a cop de demanda contra els seus creadors.

Amazon estrena un servei que permet als usuaris seguir les sèries al mateix ritme que als Estats Units i sense caure en la pirateria

‘On line’ però legal

Toni de la Torre
Les sèries d'èxit ja es poden seguir a Amazon

Les sèries d’èxit ja es poden seguir a Amazon
FOX

Els fanàtics de les sèries s’enfronten diàriament a un dilema moral: ¿què faig: m’espero un temps indefinit fins que un canal de televisió estatal emeti els nous capítols d’aquesta sèrie que tant m’agrada o me la descarrego il·legalment d’Internet i la veig al ritme de l’emissió nord-americana?

És una elecció difícil. D’una banda, hi ha la incertesa de saber quan s’emetran els capítols que ja toquen, el maltractament d’horaris a la graella i l’eterna espera de les noves temporades; de l’altra, la immediatesa dels nous capítols en una qualitat excel·lent, sense anuncis i sense esperes, però amb els remordiments d’estar vulnerant els drets d’autor dels creadors de la sèrie.

És una opció de només dues cares. I les decisions que prenen les nostres televisions fan que sovint ens deixem endur pel costat fosc de la força. Perquè si Antena 3 TV cancel·la l’emissió de la nova temporada de 24 en el setè capítol, o si TV3 no emet la segona temporada d’Herois (acabada estrenar) fins a l’estiu vinent, o La 2 fa saltar Urgencias per la graella com si fos una pilota de ping-pong… com volen que no caiguem en la temptació de creuar la línia de la legalitat?

Per sort, acaba d’aparèixer una tercera via. Es tracta d’Amazon Unbox, un nou servei per descarregar-se sèries de manera completament legal, creat per aquesta macrobotiga de l’entreteniment en associació amb les cadenes de televisió nord-americanes. La idea consisteix a vendre les descàrregues de sèries (amb una qualitat excel·lent) a un preu d’un dòlar per episodi. L’internauta pot seleccionar el capítol de la sèrie que vulgui, fer la transacció amb la targeta de crèdit i iniciar la descàrrega de manera immediata.

Solució immediata

A diferència d’altres sistemes, el capítol passa a ser propietat de l’internauta i no s’ha d’esborrar unes hores després de la descàrrega. Els capítols nous estan disponibles l’endemà de la seva emissió als Estats Units, i ara mateix s’hi poden trobar temporades senceres de Perdidos, Herois, 24, Prison Break, C.S.I., Dexter, The Office, 30 Rock, Padre de familia, South Park, Dr. Who, Jericho, Shark, Studio 60, etc.

La NBC va ser la primera a estrenar el servei i, en poc menys d’un mes, s’hi han afegit FOX, CBS, BBC, Comedy Central, Nickelodeon i USA Network, entre d’altres. La ABC s’està plantejant encara si s’afegeix a aquest nou sistema, perquè, tal com ho veuen, no aporta gaires novetats al públic nord-americà, però sí molts beneficis de les vendes realitzades a països estrangers, que formen un 85% dels usuaris d’aquest servei.

Els canals han aprofitat la plataforma per donar a conèixer les estrenes d’aquesta temporada, oferint la descàrrega gratuïta del capítol pilot de Pushing Daisies, Chuck o Bionic Woman i el primer capítol de les noves temporades de House i Herois, entre d’altres.

Atracció local

A més, per aconseguir que els locals també s’interessin pel sistema, s’han posat a la venda algunes sèries clàssiques, com Star Trek, McGyver o La zona fosca. Alguns ja hi veuen el substitut del DVD. Potser n’hi ha prou a considerar-lo una alternativa legal a les xarxes P2P.

Segones vides

Bibiana Ballbè / bballbe@gmail.com

Tinc un amic, que té un amic que té un germà. Un germà que canvia cada mes de pentinat i que no ha repetit mai de perruqueria. Diu que d’alguna manera, quan canvies de pentinat, sembla que canviïs de vida. Un nou tallat, una nova identitat. Tots, d’alguna manera o altra, busquem en algun moment donat canviar de vida. Deixar la rutina de sempre per una de nova. Viure una segona vida. I potser, fins i tot una tercera. Tornar a començar de nou. Tan si et va molt bé, com si no. La qüestió és canviar, i tornar a començar. Perquè és molt més fàcil començar que continuar. Perquè és més emocionant viure vides que et pensaves que no viuries, que no pas seguir amb la teva. Perquè sempre volem el que no tenim. Per això arriba un moment, en què al marge del pentinat, fas les maletes i canvies de decorat.

1. Capital mundial. Capitals anònimes, plenes de gent que vol canviar de rutina i viure aquella vida de pel·lícula. Ciutats plenes de nous inicis, de noves il·lusions, de nous reptes. Escenaris perfectes per demostrar-te a tu (i als altres) que, quan dius que vols canviar, ho dius de veritat. Perquè, si te’n surts allà, te’n sortiràs a tot arreu.

2. Poble petit. Cansat de treballar per als altres, de feines amb horaris inflexibles i objectius inassolibles, canvies la jaqueta i la corbata per una granota i una vaca. Una casa rural, un restaurantet i 4 habitacions (tot plegat amb un aire molt familiar). Un canvi de vida, per recuperar el sentit de la vida.

3. Volta al món. Tens una feina fixa, un marit, un gos i una hipoteca. En definitiva, tot el que mai havies volgut. I, tot i que ja no tens 20 anys, penses que encara no has fet tard per canviar. El món t’espera. Motxilla i xiruques, i, amb l’excusa de marxar a trobar-te a tu mateix, et passa per alt l’insignificant detall que el que fas és fugir de tu mateix.

4. Canvi espiritual. Buscant el canvi, i preocupat perquè no el trobes (ni et trobes), de cop coneixes una persona (i no és casualitat, perquè les casualitats no existeixen) que t’obre un món nou. Et parla d’energies i canals. De txacres i reiki. De mestres espirituals i reunions de yaguaska. ¿Deu ser que tot això al final no és una farsa?

5. Second Life. Has viscut a París, Londres i Nova York. Durant una època vas muntar una casa rural i vas tenir aquelles gallines que pensaves que volies. Vas fer la volta al món, i al Perú vas connectar amb l’energia universal vital. I tot, sense sortir del teu pis. Al final, tenir una segona vida dins l’ espai virtual acaba sent la idea més brillant.

AVL: Gramàtica, Ortografia i Estàndard Oral


Sabeu que l’AVL és un intent de superar el conflicte lingüístic creant un marc normatiu que ha de ser respectat. Tanmateix, ja des del seu inici com actualment, presenta un seguit de mancances i una problemàtica determinada que provoca una certa desconfiança i confusió.
Per exemple : bellesa (o bellea); belleses (o bellees) f. [é] . Aquest mot el podeu trobar al Diccionari de l’AVL. El fet que hi aparega amb aquestes dues formes, fa dubtar: totes dues són normatives o una d’elles (bellea) representa una pronúncia col·loquial (per tant pot emprar-se en un context de parla quotidiana), però no és correcta per a l’estàndard oral i escrit de l’examen de la JQCV?.

En tot cas us deixe els enllaços als documents i a la pàgina de l’AVL. També us he reunit els documents en un arxiu a la Finestra de descàrregues del blog (baix, a la dreta). També teniu l’enllaç al Diccionari i si voleu, podeu descarregar-lo tot perquè el teniu segmentat en pdf. En tot cas recordeu que és més recomanable el Trobat (l’enllaç el teniu a la columna de l’esquerra) on teniu recollida aquesta advertència:

bellea f. [ col·loq. ] Bellesa.

També teniu un pdf sobre Neologismes dels mitjans de comunicació que us penge al blog perquè pugueu llegir-lo. Tot ho teniu en aquest arxiu comprimit en ZIP

neologisme

És interessant tenir en compte els neologismes com Intel·liguèntsia. Però millor us complete la definició que s’hi dóna amb la que apareix al Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana (a l’esquerra del blob). Si teniu dubtes sobre les paraules recollides podeu accedir al diccionari o al TermCat (Diccionari de terminoligia i neologismes, també a l’esquerra del blog).

Intel·liguèntsia

[mot rus, del ll. intelligentia ‘intel·ligència’]
f 1 A la Rússia del segle XIX, conjunt dels intel·lectuals partidaris de reformes i oposats al tsarisme.
2 Sector social soviètic amb formació superior o tècnica, dedicat a professions no manuals.
3 p ext Conjunt d’intel·lectuals que, en un país, en una classe social o en un grup polític, realitzen una funció de direcció ideològica.

Gramàtica normativa valenciana (GNV)

La GNV s’estructura en quatre grans blocs dedicats a l’ortologia, l’ortografia, la sintaxi i la flexió, i la formació de paraules. L’obra té un caràcter normatiu i descriptiu, en la mesura que tracta d’orientar sobre les formes més recomanables en els registres formals i en l’estàndard, però integrant les propostes normatives dins d’una descripció general de l’estructura de la llengua.
Descarregar GNV en format PDF

Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià (DOPV) : Es tracta d’una obra que, sense pretensions d’exhaustivitat, incorpora un extens cabal lèxic de més de 75.000 paraules amb informació relativa a la seua variació morfològica de gènere i nombre, especificant-ne la pronunciació en aquells casos en què l’ortografia no és transparent.
Accedir al diccionari
Descarregar DOPV en format PDF

La normativa ortogràfica del valencià : Els criteris ortogràfics del valencià oficialitzats per l’AVL.
Descarregar ortografía en format PDF

L’estàndard oral del valencià : L’objectiu d’este apartat és fixar unes pautes ortoèpiques que servisquen d’orientació als usuaris de la llengua.
Descarregar estàndard en format PDF

Reproductors d’àudio i vídeo


Hem parlat fa poc temps sobre els reproductors que utilitzeu per tal d’escoltar els dictats. Alguns heu tingut problemes amb els arxius de so. Normalment les extensions MP3 són reconegudes sense cap problema pels reproductors que teniu instal·lats a l’ordinador, siga quin siga el vostre SO (Wíndows, Línux, MAC). Però si teniu cap dificultat en obrir les altres extensions o aquests MP3, podeu solucionar-ho instal·lant-hi el WINAMP o el SONGBIRD. Aquest són reproductors d’àudio que reprodueixen un ventall ben diferent de fitxers de so, com poden ser OGG, WMA, etc.
Després tindreu el VLC que permet reproduir arxius de vídeo o també de so. Si per exemple heu gravat un vídeo amb el mòbil amb una extensió diferent d’AVI o MPEG, com és 3GP, MLV, etc., us el reproduirà

El primer, el WINAMP, és un reproductor que fins fa poc podieu trobar en català, però per diferents causes (o encara no està traduïda la darrera versió o no en faran cap) heu de fer-lo servir en anglés o altra llengua com el castellà. Podeu trobar-lo a aquesta adreça i us afegisc una breu descripció que en feia Softcatalà. A més a més de reproduir els fitxers de so i de vídeo, aquest reproductor té incorporat un navegador (escolteu música alhora que treballeu per la xarxa), TV online i altres eines interessants com equalitzador, temes, llibreria, etc. Ací us deixe una captura amb el bloc de classe obert al reproductor mentre s’escolta música.

Què és i per a què serveix el Winamp?

El Winamp és una aplicació que permet reproduir fitxers d’àudio en diversos formats. S’utilitza generalment per a la reproducció de fitxers mp3, i les darreres versions també permeten reproduir els CD d’àudio.

Val, i què és un fitxer mp3?

Un fitxer mp3 és un fitxer d’àudio que és capaç de contenir música amb pràcticament la mateixa qualitat que la d’un CD d’àudio. Grosso modo, es pot dir que cada minut de música ocupa 1 MB en format mp3, mentre que en format WAV ocupa 10 MB. És per això que el format mp3 s’ha popularitzat ràpidament, ja que permet enviar cançons completes a través d’Internet amb una mida raonable, i amb una alta qualitat.”

El SONGBIRD és semblant però podeu triar la llengua, navegar per internet, triar temes, escoltar ràdio en línia o veure vídeos. Us deixe la informació i l’enllaç que hi trobareu al Softcatalà.

Windows
Per a Windows (13,46 MB)

Linux
Per a Linux (17,35 MB)

Mac
Per a Mac (17,23 MB)

El Songbird és un reproductor multimèdia lliure, multiplataforma i amb possibilitat d’instaŀlar-hi extensions i temes (anomenats plomatges) basat en la plataforma Mozilla i inspirat en l’iTunes d’Apple. En el mateix reproductor s’hi integra un navegador d’Internet.

Entre les característiques destaquen:

  • Cerca i ordenament.
  • Ús de múltiples formats a través del GStreamer:
    • MP3
    • AAC
    • Ogg Vorbis
    • FLAC
    • WMA
    • WMA DRM (només a Windows)
    • AAC (només a Windows i Mac OS)
    • Fairplay (només a Windows i Mac OS)
  • Escanejador dels directoris del sistema de l’usuari per a trobar-hi fitxers d’àudio.
  • Llistes de reproducció inteŀligents.
  • Transfereix música a i des dels iPod, MTP, i reproductors USB.
  • Integració amb les pàgines web que contenen elements multimèdia, permetent-los reproduir automàticament.
  • Possibilitat de subscriure’s a podcasts i de descarregar fitxers MP3.
  • Interfície personalitzable amb plomatges i subfinestres instaŀlables.
  • Mode “mini” que permet reduir la mida de la finestra.
  • Dreceres de teclat.
  • Actualitzacions automàtiques.

El darrer programa és el VLC, un reproductor que serveix per al vídeo i l’àudio, amb diferents opcions com el mitjà de lectura (CD, DVD,…), la possibilitat de crear llistes de reproducció de pel·lícules, triar la llengua, etc. i també permet fer captures o gravacions des de la webcam. Hi fa moltes més coses que podeu descobrir.

El VLC media player és un reproductor multimèdia lliure (llicència GPL) i multiplataforma. L’avantatge que té respecte d’altres reproductors és que incorpora gran quantitat de còdecs d’àudio i vídeo sense necessitat que l’usuari els hagi d’instal·lar un per un. A més de reproduir fitxers localment, també els reprodueix en temps real a través de la xarxa seguint diversos protocols, i permet transcodificar a altres formats. Té molta popularitat, a més, perquè permet reproduir fitxers multimèdia que no han estat descarregats completament a les xarxes P2P.

Formats de lectura

  • Entrada: UDP/RTP unicast o multicast, HTTP, FTP, MMS, DVD, VCD, SVCD, CD Audio, DVB (només a les versions de desenvolupament de Linux i Windows), adquisició de vídeo (via V4l i DirectShow), canals RSS/Atom, i des de fitxers emmagatzemats al nostre ordinador.
  • Formats contenidors: 3GP, ASF, AVI, FLV, MKV, QuickTime, MP4, Ogg, OGM, WAV, MPEG-2 (ES, PS, TS, PVA, MP3), AIFF, Raw audio, Raw DV, MXF, VOB.
  • Formats de vídeo: Cinepak, DV, H.263, H.264/MPEG-4 AVC, HuffYUV, Indeo 3, MJPEG, MPEG-1, MPEG-2, MPEG-4 Part 2, Sorenson, Theora, VC-1, VP5, VP6, WMV.
  • Subtítols: DVD, SVCD, DVB, OGM, SubStation Alpha (parcialment), SubRip, Advanced SubStation Alpha (parcialment), fitxers MPEG-4 amb temps, fitxer de text, Vobsub, MPL2, Teletext.
  • Formats d’àudio: AAC, AC3, ALAC, AMR, DTS, DV Audio, XM, FLAC, MACE, MP3, PLS (format de fitxer), QDM2/QDMC, RealAudio, Speex, Screamtracker 3/S3M, TTA, Vorbis, WavPack, WMA.

Formats de sortida per a la reproducció en temps real/codificació

Depenent del sistema operatiu, tenim:

  • Formats contenidor: ASF, AVI, FLV, MP4, Ogg, Wav, MPEG-2 (ES, PS, TS, PVA, MP3), MPJPEG, FLAC, MOV.
  • Formats de vídeo: H.263, H.264/MPEG-4 AVC, MJPEG, MPEG-1, MPEG-2, MPEG-4 Part 2, VP5, VP6, Theora, DV.
  • Formats d’àudio: AAC, AC3, DV Audio, FLAC, MP3,[22] Speex, Vorbis.
  • Protocols de reproducció en temps real: UDP, HTTP, RTP, RTSP, MMS, File.

Gramàtiques


De vegades als llibres no trobem una explicació bastant completa d’allò que estem estudiant o no hi ha la resposta concreta al nostre dubte. Per a tothom qui tinga aquest problema hi ha gramàtiques que expliquen amb detall casos concrets i generals com per exemple pronoms, gènere, etc. Normalment es recullen en llibres editats però actualment hi ha aquests recursos a la xarxa.

El primer que us deixe és el Resum de gramàtica bàsica de la Universitat de Barcelona. Aquesta recull de forma bàsica conceptes de la llengua com els pronoms amb un quadre de referència.

L’altre recull més complert és la versió electrònica de la Gramàtica de la Llengua Catalana de l’IEC. Trobareu la informació en pdf així que podeu veure-la en línia o descarregar-la. Jo intentaré fer-ho i després penjar-vos-la.

Acudits


La majoria de vosaltres coneixeu acudits en diferents llengües, i de vegades es tradueixen al valencià amb major o menor encert. L’humor, igual que moltes altres coses, és una peculiaritat cultural que pot ser entesa i compartida però que en ser traduïda perd sovint tota la gràcia. Us hi deixe una pàgina on s’hi recullen acudits en català. Uns millors que d’altres, més o menys encertats, però tots amb la seua gràcia peculiar. Trobareu aquests i altres a la pàgina Acudits en català (PD: pot haver-hi alguna errada ortogràfica)

És una dona que arriba a una consulta de cirurgia estètica i s’ho fa tot. Es fa liftings, el nas més petit, els llavis més molsuts. En acabar el metge diu:
– Bé, senyora, contenta amb el resultat? Vol alguna cosa més?
– Doncs m’agradaria tindre els ulls més grans i expressius.
– Cap problema, infermera Montse, porti la factura.

____________________________________________________________________

El pare diu al seu fill Samuel que viu a Nova York i li diu:
– Fill meu, haig d’informar-te que la teva mare i jo ens estem divorciant, quaranta-cinc anys de patiment és suficient.
-Papi, De què aquestes parlant? ! I just abans de les festes de cap d’any! – crida al fill.
-No podem suportar veure’ns. Estem farts un de l’altre i estic cansat del tema així que és millor que tu diguis a la teva germana Ana aquest assumpte. – I talla el telèfon.
Desesperat, el fill crida a la seva germana, que explota en el telèfon.
– Com que s’estan divorciant? ! Em faig càrrec de l’assumpte!
Immediatament la filla truca al pare i li diu:
– Vosaltres no us divorcieu!. No feu res fins que jo arribi!
Ara mateix torno a trucar al meu germà i venim a Barcelona. Fins aleshores no feu res, escolteu bé?
El pare deixa el telèfon, mira a la seva esposa i li diu:
Molt bé Ruth tot ha sortit perfecte …Els dos vénen per les festes i es paguen els bitllets.

____________________________________________________________________

Això són dos gasius que parlen
-Què li has comprat a la teva dona?
-Un anell de diamants
-Caram!!! Però no va dir que volia un Porche?
-Si, però ja em diràs d’on trec un Porche fals…

(Gasiu, -va : adj. i m. i f. Agarrat, tacany, ronyós. )

____________________________________________________________________

Tinc un gos tan ferotge que l’he hagut de portar a rehabilitació.
– I com ha anat?
– Millor, ara al menys es posa el tovalló al coll abans de mossegar algú.

____________________________________________________________________

Tres nens al col·legi estan discutint:
– El meu pare és el mes ràpid, surt d’Andorra a les 5 de la tarda i a les 7h30 estem a Salou.
L’altre diu
– El més ràpid és el meu pare, surt d’Andorra a les 5 i a les 7 està a Barcelona.
I l’altre diu:
– El mes ràpid és el meu pare, és funcionari, surt a la una i mitja de treballar i a la una ja està a casa a taula.

____________________________________________________________________

Oral / Redacció 2


Ara us deixe nous temes per a l’oral i la redacció. La font és l’Avui i si voleu cap notícia o llegir-ne de semblants, podeu entrar-hi i escriure el que cerqueu a la capsa de cerca que hi ha dalt a la dreta.
El tema que us porte és el mòbil. És un tema que podia aparéixer a tots els nivells, encara que és menys probable a l’oral i l’elemental, i si apareix serà d’una forma general: si en teniu, per a què el feu servir, etc.
Alguna de les notícies que us posaré són interessants i poden aparéixer quasi com les llegireu. D’altres, poden estar relacionades amb altres temes, com l’educació, els adolescents, la televisió, la violència, etc.

Una de cada quatre llars només té telèfon mòbil

TECNOLOGIA La preferència pels mòbils es dispara en el cas dels habitatges amb residents joves HÀBITS El cost més baix de les trucades i la connexió a Internet són els punts que amorteixen el retrocés de la xarxa fixa
B. Badrinas

La telefonia mòbil està relegant la telefonia fixa a marxes forçades. A finals de l’any passat, el 24% de les llars espanyoles disposaven només de telefonia mòbil, segons les dades de l’Eurobaròmetre que elabora regularment la Comissió Europea. Espanya se situa així lleugerament per sobre de la UE dels 27, on el 22% dels habitatges de primera residència disposen només de telefonia mòbil. En el cas de les llars amb joves l’aposta per la telefonia mòbil és aclaparadora, ja que més de la meitat de les vivendes de la UE -concretament el 54%- amb residents amb una mitjana d’edat de menys de 29 anys disposen només de telefonia mòbil.

Deixant de banda costums i hàbits, els principals motius que donen els usuaris de la telefonia fixa per no desterrar-la per sempre i passar-se a la mòbil són les tarifes sensiblement més altes d’aquesta última i la connexió a Internet que, de moment, facilita més còmodament la xarxa fixa.

Llibertat

De fet, si el preu de les trucades fos el mateix, el 27% de clients espanyols de telefonia fixa deixarien immediatament d’utilitzar-la en favor de la mòbil. A més, els clients valoren especialment la gran llibertat que donen els mòbils, ja que permeten realitzar i rebre trucades en qualsevol lloc i moment.

Per frenar aquest avenç, les operadores han intensificat en els últims mesos les seves ofertes en telefonia fixa, que se centren bàsicament en l’oferiment d’una tarifa plana de connexió a Internet a alta velocitat mitjançant ADSL i de trucades a fixos a tot l’Estat. Encara que els preus varien segons les companyies i prestacions -bàsicament per la capacitat de la connexió a Internet- actualment es poden trobar al mercat quotes amb aquestes característiques per un preu del voltant dels 35 euros mensuals. Del que es tracta, en definitiva, és d’evitar la pèrdua de tràfic en favor de les operadores de mòbils i utilitzant com a ganxo la banda ampla per a Internet.

També busquen aquesta finalitat els recentment anunciats telèfons duals, que utilitzen indistintament i automàticament la xarxa fixa o mòbil segons els interessos del client. Ono i Orange, per exemple, ja han anunciat la comercialització de telèfons amb aquestes característiques per a la propera campanya de Nadal.

Aquesta última estratègia és seguida per aquelles operadores que només tenen negoci amb les línies fixes i Internet, ja que les companyies que operen en tots dos mercats només cedeixen per un costat el que guanyen per un altre. Així, en el primer trimestre d’aquest exercici Telefónica va anunciar que havia aconseguit 367.715 nous clients de mòbils, a l’hora que apuntava una caiguda de gairebé 30.000 contractes de línies fixes.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 22. Diumenge, 17 de juny del 2007

Mòbils celestines

Maria de la Pau Janer

Les possibilitats que arriben a tenir els mòbils no deixen de sorprendre’ns. Ara resulta que també fan de Celestines. Recordau la Celestina, aquell personatge que feia possibles els amors entre Calisto i Melibea? Ella sabia concertar cites, propiciar encontres, afavorir l’amor. Popularment, es coneixen amb el nom de celestines aquelles persones que fan de pont entre dos enamorats. Però ja no ens calen. Entre les nombroses opcions que ens ofereixen els mòbils, també hi ha la d’aconseguir formar parelles.

A la vida real, les persones que fan de celestines solen ser tramposes i xerradores, capaces de crear mil embolics. Les noves celestines, convertides en telèfons mòbils, mai no molesten ni creen problemes. Són discretes, i no surten gens cares. Les empreses de cites ho fan possible. Fins ara, anar a una agència matrimonial suposava trobar-se amb algú que oferia cites per reunir possibles ànimes bessones. Com que és important modernitzar-se, actualment els usuaris poden penjar els seus perfils online. D’una forma automàtica, rebran missatges al mòbil cada vegada que les seves potencials ànimes bessones siguin descobertes.

Imaginem-nos la següent escena: un client de l’agència, que entra en un restaurant, o en un bar, pot enviar un missatge amb la seva localització. Així, tots els voluntaris tenen l’opció de concertar una cita gairebé al moment. És clar que l’usuari haurà d’anar alerta de no equivocar-se. No seria recomanable quedar amb dues o tres persones a la mateixa hora i al mateix lloc. Altres formes d’establir cites a través de la xarxa preveuen la possibilitat que l’usuari se’n vagi de viatge. Aleshores podrà lligar, sigui a la ciutat que sigui, a través d’un missatge de text enviat als altres usuaris. Aquesta història ja té nom als Estats Units, on es coneix com el “romanç mòbil”. Lligar es converteix cada vegada en un ritual aparentment més senzill.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 23. Dimecres, 10 de gener del 2007

El 97,9% dels adolescents disposen de telèfon mòbil

| Un 12,5% arriben a tenir un segon aparell, segons un estudi | El 60% no estan d’acord amb les restriccions d’ús a escoles i instituts

El 97,9% dels adolescents espanyols d’entre 12 i 17 anys tenen telèfon mòbil i el 12,5% arriben a tenir fins i tot un segon aparell, segons un estudi de la Universitat Camilo José Cela que s’està duent a terme a centres públics, privats i concertats de la comunitat de Madrid. La investigació revela també que l’edat en què es comença a fer servir el mòbil és molt primerenca: el 34% dels adolescents enquestats afirmen que ho fan quan tenen entre 8 i 10 anys i el 45% entre els 10 i els 12.

Només un 1% comencen a utilitzar el mòbil després dels 14 anys i la majoria (54,6% dels enquestats) consideren que l’edat ideal per iniciar-se en la utilització del mòbil és entre els 10 i els 12 anys. El 60,8% dels adolescents no estan d’acord amb les restriccions en l’ús dels mòbils a les escoles i instituts.

El primer telèfon mòbil és un regal en el 79,4% dels casos i l’elecció de la companyia telefònica té molt a veure amb el boca a boca. El 55,8% l’acaben triant per la recomanació dels amics o la família. La majoria dels joves argumenten que els agrada estar sempre localitzables (69,1%) i se senten més segurs quan porten el mòbil al damunt (88,5%).

El 63,8% dels enquestats gasten menys de 120 euros al mes en mòbil i només un 7,4% admeten que hi inverteixen més de 240 euros.

Les famílies són les principals impulsores de la compra de telèfons mòbils (42,1%), una qüestió que té molt a veure amb la seguretat. D’altra banda, la cobertura (20,6% dels casos) i la descàrrega de la bateria (27,8%) són els principals problemes tècnics esmentats pels joves usuaris de la telefonia mòbil.

Canvi cada dos anys

La majoria de joves canvien de telèfon cada dos anys (38,5%), mentre que el 29,2% ho fan cada any o any i mig. La gran majoria utilitzen un mòbil amb targeta (61,1%) i el 55,8% estan d’acord amb les tarifes que cobren les operadores.

El moment en què el consum de telèfon és més gran és a la tarda (68,5%) i el 69,1% dels joves personalitzen els seus telèfons. Només una quarta part dels joves enquestats afirmen que accedeixen a Internet a través del seu mòbil, però el 74% asseguren que fan servir els jocs.

L’estudi, supervisat pel vicerector d’investigació i director del departament de Psicologia de la Universitat Camilo José Cela, Adolfo Sánchez Burón, és el primer d’una sèrie d’investigacions emmarcades dins d’un estudi general sobre les creences, els hàbits i els valors dels adolescents.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 34. Dissabte, 15 de setembre del 2007

Mòbil a l’orella

Maria de la Pau Janer

Els telèfons mòbils ens faciliten la vida. Molts encara recordam aquells temps de cues a les cabines telefòniques, que sempre estaven o espatllades o brutes, i la sensació de no portar mai prou monedes. Els mòbils ens han donat ales, tot i que alguns assegurin que ens fan la vida més complicada. Hi ha gent que no suporta la impressió de ser interrompuda inesperadament quan menys ho desitja, la certesa de ser controlat a través del petit aparell que els acompanya sempre. Naturalment, els mòbils, a vegades, s’han de desconnectar. Cada vegada, els usuaris dels mòbils són més joves. És habitual que l’utilitzin els adolescents, que han inventat un nou llenguatge, sovint incomprensible per als profans, amb el qual es carreguen totes les gramàtiques, però es comuniquen amb rapidesa i eficàcia. Ara, però, hi ha molts nins que també tenen un mòbil. Segons un comunicat de la Unió Europea, el nombre de nins que disposen de telèfon propi augmenta d’una forma important. Del 36 per cent d’usuaris menors de divuit anys, un 70 per cent en tenen dotze o tretze.

Els riscos d’emprar mòbil creixen, a mesura que disminueix l’edat dels seus propietaris. És fàcil l’accés a continguts nocius o il·legals, a través de telèfons que es connecten a Internet. Pot afavorir-se l’assetjament psicològic, amb la distribució de missatges i fotos. Hi ha també la possibilitat de fer una despesa molt elevada. Ja sabem que molts al·lots no són capaços de controlar el temps que passen amb el mòbil a l’orella.

D’altra banda, els al·lots que no tenen mòbil són vistos com criatures estranyes pels seus companys. Es produeix una certa pressió social, afavoridora dels costums que es generalitzen. Els adolescents senten una gran necessitat de formar part del grup, de ser com els seus amics. La diferència pot ser entesa com una dissort. Els mòbils ens faciliten la vida, doncs, però també poden embullar-la.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 23. Dissabte, 12 d’agost del 2006

Assetjament submergit

Enric Bruguera / Periodista

Estudiants i mestres bestialment apallissats estan arribant amb més facilitat a diaris i telenotícies quan els còmplices i testimonis de l’agressió graven les imatges amb les càmeres dels seus telèfons mòbils i les fan córrer per Internet. És l’expressió extrema de la confluència entre violència escolar i noves tecnologies, i el seu innegable impacte mediàtic presenta efectes col·laterals positius en tant que atrau l’atenció pública. Però l’anomenat ciberassetjament o ciberbullying opera majoritàriament en els àmbits molt més foscos, quotidians i anònims de l’ús adolescent i massiu dels telèfons mòbils, la missatgeria instantània i la navegació per webs i blogs.

LA MAJOR XARXA INTERNACIONAL DE PROTECCIÓ de la infància a Internet, Wiredsafety (www.wiredsafety.org), ja fa temps que va començar a advertir sobre pràctiques d’assetjament escolar electrònic. I això que va començar a tractar el problema gairebé per casualitat. Perquè els seus més de 10.000 voluntaris escampats arreu del món tenien en el seu punt de mira els grans perills que la xarxa podia parar als més joves, des de la pederàstia a la pornografia infantil, passant per l’accés a continguts inadequats, i arribant a la prevenció d’eventuals intents de segrest.

LA SORPRESA VA SALTAR QUAN ELS ACTIVISTES de Wiresafety, per cada indici de suposat intent de pederàstia electrònica, van anar detectant centenars de casos en els quals eren els mateixos adolescents usuaris de la xarxa els qui es robaven entre ells contrasenyes electròniques, falsificaven i feien circular correus comprometedors, penjaven webs i blogs difamatoris dels seus companys, es suplantaven les identitats virtuals o es llançaven amenaces més o menys anònimes.

UNA EFERVESCÈNCIA D’ASSETJAMENT on line que, a més, ha anat configurant trets diferencials específics. Entitats com Stop Cyberbullying o Net Bullies alerten que la intimidació electrònica és encara molt més difícil de detectar que l’assetjament escolar convencional perquè les víctimes són més reticents a denunciar els abusos. El motiu és clar: l’adolescent assetjat electrònicament tem – i amb raó- que el primer que faran els seus pares serà retirar-li l’accés al telèfon mòbil i a la connexió a Internet. Una prevenció lògica pel fet que eventuals atacs amb virus, codis maliciosos o spam -correu electrònic no desitjat- contra el jove pot acabar destarotant i infectant l’ordinador domèstic. L’aparell on precisament la família guarda, entre d’altres coses, els números i contrasenyes de comptes bancaris i targetes de crèdit.

I AMB UNA ALTRA DIFERÈNCIA AFEGIDA respecte a l’assetjament presencial. Si a les aules, els passadissos i els patis de l’institut sol predominar la violència del físicament fort contra el feble, Internet i els mitjans electrònics permeten a les víctimes presencials convertir-se en botxins virtuals, aprofitant habilitats informàtiques i anonimats on line per revenjar-se des dels llimbs de la xarxa dels qui els amarguen el dia a dia. Els estudis del portal australià Stop Tex Bully i el britànic Bullying Online avalen una constatació sorprenent: la proporció de joves que confessen haver utilitzat Internet i el mòbil per ridiculitzar i amenaçar companys és superior a la dels que admeten haver-ne estat víctimes.

PROBABLEMENT CAL PROTESTAR CONTRA la comercialització de videojocs més o menys basats en situacions virtuals d’assetjament com The Rule of Rose o Canis Canem Edit. I cal escandalitzar-se davant de la possibilitat tècnica que qualsevol inadaptat ens introdueixi un virus a l’ordinador de casa, activi la nostra webcam i faci xantatge a les criatures amb les imatges robades de la intimitat domèstica. Però no ens enganyem: hem d’afrontar el repte tecnològic des de la consciència clara de fracàs rotund a l’hora de prevenir la intimidació escolar convencional. Un fracàs que, significativament sovint, projecta al ciberespai la asimètrica inòpia de les famílies de víctimes i assetjadors.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 27. Dimarts, 21 de novembre del 2006

Cursos de valencià


En aquestes adreces teniu tres cursos interactius de valencià. El primer és el SALC (no confongueu amb el SALT). És un programa en línia de la Universitat Pompeu Fabra de formació i aprenentatge de la llengua. Segons ells:
L’objectiu del SALC és oferir la possibilitat d’ampliar i de perfeccionar, de manera flexible i individualitzada, els coneixements de llengua catalana de qualsevol membre de la comunitat universitària de la Universitat Pompeu Fabra (personal acadèmic, personal d’administració i serveis i estudiants). Al mateix temps, però, s’ofereix aquest material a través d’Internet per a totes aquelles persones que hi puguin estar interessades (que vulguin aprofundir algun aspecte tractat a la classe de llengua catalana, que vulguin aprendre català al seu ritme, que vulguin reciclar o mantenir els seus coneixements de català…).

Es tracta d’un curs d’autoformació i vosaltres podeu triar què us interessa practicar o bé, si preferiu seguir els temes que ells plantegen. A aquesta pàgina introduireu les dades que demanen i ja podeu accedir als continguts. Al principi hi ha la possibilitat de fer unes proves per tal de saber el vostre nivell i així recomanar-vos-en un. Com abans hem dit, podeu anar directament a la part que us interesse directament i començar a fer exercicis, com per exemple els pronoms febles.
Si teniu dubtes (potser perquè donen com a bones algunes formes orientals i no les controlem), pregunteu-les a ells (perquè us respondran) o a mi (que també ho faré).

L’altra cosa que us comente no és un curs però us interessa també. Molts de vosaltres ja coneixeu el Pràctic de la JQCV. Aquest programeta us permet practicar els exercicis de la prova. Ara ja han adequat els exercicis al model de les noves proves amb respostes tipus a,b,c. Si voleu utilitzar-lo, en primer lloc heu de descarregar-lo a l’ordinador i després instal·lar-lo. Quan ja ho teniu fet i l’inicieu, trieu el nivell que us interesse i comenceu a fer-hi els exercicis. Us dirà el tant per cent d’encerts que teniu (cosa interessant per tal de saber com anirà la cosa quan feu l’examen). Ací teniu l’enllaç de la pàgina on podeu trobar-lo:

Curs de la JQCV
En aquest curs teniu les materials i els exercicis de les noves proves en línia. Us informa de les errades i dels encerts, i s’adequa al nivell mitjà de la JQCV. Tanmateix si sou del superior, també seria recomanable que el féreu perquè els exercicis hi seran semblants. La part més interessant és que el darrer enllaç de cada unitat conté les respostes raonades de cada prova. Sembla que cada prova està plantejada com un examen de la JQCV de nivell mitjà.
Aquesta és la informació que hi donen sobre l’aplicació:

“INTER-VAL és un conjunt d’exercicis que tenen com a finalitat servir d’ajuda als aspirants que es presenten a les proves de valencià de grau mitjà de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià (JQCV). Però, INTER-VAL no es limita tan sols a presentar estos exercicis, el fet que siguen en forma de test fa que l’experiència de l’usuari que en fa ús siga molt propera a la realització de les proves de la JQCV. A més, els tests tenen el mateix sistema de puntuació que es fa servir en les proves de la JQCV, amb l’avantatge que l’usuari rep interactivament -en cada clic- informació de la puntuació en la realització de les proves.
La realització dels exercicis es complementa amb explicacions aclaridores dels conceptes sobre lèxic i semàntica que hagen sigut plantejats en els tests.
Per altra banda, INTER-VAL pot ser una ferramenta d’utilitat per a qualsevol usuari que necessite augmentar, avaluar, actualitzar… els seus coneixements de valencià. D’esta manera INTER-VAL pot usar-se lliurement bé siga personalment, bé siga com a material docent per part dels professionals de l’ensenyament.”