Exercicis de valencià en línia


A banda dels altres cursos que teniu al bloc i dels quals us inclouré un enllaç a sota d’aquest missatge, també podeu accedir a aquest recull d’exercicis en línia del superior que he trobat a la Diputació. No són descarregables sinó que són autocorrectius en línia, però si us interessa conservar el resultat o la pregunta, podeu fer una captura de pantalla (normalment dalt a la dreta del vostre teclat hi ha una tecla “Impr pant”) i després enganxar-la a un document o a un arxiu d’imatge del Gimp o del Paint. Us hi deixe l’enllaç en la imatge i a sota els enllaços als exercicis.

EXERCICIS PER CONTINGUTS

Anuncis

Proves de la JQCV


Una companya vostra em recomanà la pàgina del Gabinet de Valencià de l’Ajuntament d’Alcoi i una vegada hi he fet una ullada, he vist que pot resultar-vos interessant.

En aquesta pàgina trobareu recursos, enllaços i informacions interessants tant pel que fa a l’estudi del valencià com a l’aprofundiment i la millora del coneixement de la nostra cultura.

En aquests enllaços teniu els recursos que hi ha actualment (2010) sobre les diferents proves de la JQCV: Oral, Elemental, Mitjà, Superior. Correcció de Textos, Llenguatge Administratiu i Llenguatge als Mitjans de Comunicació.

En tot cas, us penjaré els documents a la Finestra de Descàrregues del bloc i us crearé un enllaç amb totes les proves de tots els nivells perquè amb una descàrrega els tingueu tots a l’ordinador.

En aquesta carpeta teniu cadascuna de les proves i un arxiu comprimit que conté totes les que hi havia a la pàgina de l’Ajuntament d’Alcoi fins el mes de setembre.  Si entreu dins de cada carpeta trobareu els pdf que podeu descarregar. També teniu l’opció de descarregar-vos tots els arxius d’una carpeta: “Download all files”, però només funciona si teniu un compte “premium” (de pagament).

Nova pàgina de programari en valencià: Softvalencià


Ja hem parlat altres vegades de l’Escola Valenciana, de l’AVL (Acadèmia Valenciana de la Llengua) i de la pàgina de programari Softcatalà (teniu un enllaç a sota de la pàgina). Entre tots tres han llançat el projecte de Softvalencià. Aquesta plataforma contindrà programari traduït o adaptat a la varietat occidental del català ( el valencià) i serà ben útil per a poder tindre el Windows o l’Ubuntu amb els menús, finestres, etc. en valencià. També podeu descarregar programes com per exemple els navegadors (Firefox per exemple) en valencià.
Aquesta és una passa més en el camí de la normalització: tindre els programes del teu ordinador en la llengua que tu tries, en el nostre cas el valencià.
“Tota pedra fa paret”. És més fàcil recordar substantius com “paperera” o “formatar” si tots els dies els veiem a l’ordinardor (compte amb formatar-lo!!!)

Què és Softvalencià?

Softvalencià és un lloc web on trobareu guies i programari per posar el vostre ordinador en valencià.

Qui hi ha al darrere?

Softvalencià és una iniciativa dels membres valencians de Softcatalà i d’Escola Valenciana per tal de promoure l’ús del programari en valencià. Softvalencià té el reconeixement dels serveis lingüístics de les universitats públiques valencianes i de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Què vol dir «en valencià»?

Des de 2005 s’han fet adaptacions a la variant valenciana des de les traduccions en variant general. Ací es fa un recull de tot el programari traduït fins ara i vos proposem una manera de tindre tot el vostre ordinador en valencià.

Ora l / Redacció 4


Ara possibles temes que tracten de noves tecnologies i que podeu relacionar amb altres com : salut, lleure, lleis, ecologia, programari, etc.

Les imatges dels diaris corresponen als mitjans on he trobat les notícies. Si en voleu més, només cal que utilitzeu el cercador que hi ha en cada pàgina.

Alerta davant una “allau” d’estafes per mitjà de missatges de text a mòbils

EFE
MADRID

L’organització de defensa dels consumidors Tencuidado.es ha advertit sobre “l’allau” de

missatges de text enviats a telèfons mòbils que inciten a trucar a un número de tarifació addicional o a respondre amb un SMS premium, amb un cost que pot superar els 1,20 euros + IVA.

Per mitjà d’un comunicat, l’organització ha denunciat l’enviament massiu de missatge de mòbil fraudulents pels quals s’informa l’usuari que té un SMS en una bústia de veu que no té res a veure amb el de la seva operadora, o fins i tot fer-li creure que ha guanyat un premi o que té un paquet pendent per recollir.

Entre els textos més freqüents, Tencuidado.es ha destacat els que inclouen missatges com “Tens una targeta amb 10 nits d’hotel gratis envia HOTEL AL XXXX per rebre-la. Entrega certificada”, o “Safata d’entrada SMS: Tens un sms pendent per llegir. Per llegir-lo envia LLEGIR al XXXX. Gràcies”.

Nombrosos afectats de la tercera edat

Les últimes setmanes “estan bombardejant els mòbils dels usuaris”, segons Tencuidado.es. L’organització de defensa dels consumidors subratlla que “el tema no és nou, però amb la crisi, el nombre de SMS rebuts es multiplica”. En aquest sentit, ha advertit que, en alguns casos, els missatges són de contingut eròtic i s’envien sense control.

Una altra mena de SMS incita a trucar a un telèfon 905 –més d’un euro per connexió– que apareix dissimulat com a (90 5) que l’usuari creu que es tracta d’una trucada a un telèfon normal amb prefix 90, que realment no existeix.

També és molt freqüent el missatge que adverteix de la recepció d’un paquet que ha de ser recollit trucant prèviament a un telèfon 905. Tencuidado.es ha subratllat que la gran majoria dels usuaris afectats han estat persones d’avançada edat que desconeixien que són víctimes d’una estafa.

Un mini-PC lliure i verd

  1. Dos espanyols desenvolupen el primer miniordinador equipat només amb programes del sistema GNU/Linux, barat i ecològic, amb plaques solars i materials biodegradables
 Pablo Machón i Ángel Blázquez, creadors del portàtil Gyy.
Pablo Machón i Ángel Blázquez, creadors del portàtil Gyy.
BARCELONA

Ecològic, barat i compromès amb el software lliure. Tota una declaració de principis concentrada en no- més 700 grams, que és el que pesa el miniordinador de la marca iUnika creat pels espanyols Ángel Blázquez i Pablo Machón. Aquest aparell, que s’ha batejat amb el nom de Gyy, és fabricat amb materials biodegradables i incorpora un sistema GNU/Linux amb més de 5.000 programes lliures (és a dir, que poden utilitzar-se, modificar-se i redistribuir-se lliurement, a diferència d’altres sistemes, com el Windows de Microsoft).
Machón, president de la Fundació Coneixement Lliure, explica que es tracta d’un PC amb “prestacions limitades”, però que el fet de pesar poc el converteix en un aparell molt útil. “No serveix per a disseny gràfic, però et pot ajudar a desencallar-te en qualsevol moment”, afirma.
El miniordinador es presenta avui en la trobada LibreMeeting, que acull destacats membres defensors del software lliure a Miraflores de la Sierra (Madrid). En aquesta mateixa localitat hi ha el laboratori de l’empresa iUnika, en què treballen unes 25 persones. La firma té a més a més una oficina a Hong Kong i una fàbrica a la Xina, on treballen sota demanda unes 500 persones.

De 130 euros a 180
El preu és un altre dels grans atractius del Gyy: costarà entre 130 euros i 180, segons el model. El fet que sigui assequible, afirma Ma- chón, també té el seu component ecològic, ja que en permet la “utilització massiva” i que els avantatges mediambientals tinguin un
“efecte real”. Gràcies al seu reduït preu, afegeix el creador, aquest miniordinador es pot convertir en “el detonant de la popularització del software lliure”.
El motiu pel qual el portàtil és tan barat s’explica pel fet que l’empresa procura integrar tota la producció en la seva pròpia fàbrica de la Xina (al marge dels xips, que són comprats). El mateix procés de fabricació serveix per reduir els costos: treballadors de la planta de la Xina intervenen –a través d’internet– en el procés final del disseny que s’elabora a Espanya, perquè es tinguin en compte les possibles dificultats que puguin sorgir durant tot el pro- cés de fabricació.
Els creadors del portàtil també mostren el seu interès pel medi ambient. El model bàsic del Gyy està fabricat amb bioplàstic, un material biodegradable. Més singular és l’altra versió, superior, que a més incorpora plaques solars a la part posterior de la pantalla per reduir el consum energètic. Un tercer model ofereix connectivitat GSM (per transferir dades), i el més complet de tots inclou tant plaques solars com GSM.

Disponible al juny
L’aparell, que estarà disponible a finals de juny, està pensat principalment per a l’àmbit educatiu, tot i que els seus creadors afirmen que per la seva comoditat per transportar-lo es pot destinar a altres usos. L’empresa no ven directament el producte, sinó que treballa amb distribuïdors. “Estem tancant acords i tenim bones expectatives”, diu Machón. Algunes institucions del Pròxim Orient ja han mostrat el seu interès per l’invent.
El mini-PC és el primer producte de iUnika, al qual en seguiran “molts més”, segons Machón, entre ells un PC de sobretaula. El president de la Fundació Coneixement Lliure remarca l’esperit innovador de la firma: “Sabem que altres persones ens seguiran”.

Journeys, un

món virtual amb escenaris reals

Pensat per a viatjar des de casa i conèixer internautes de tot el món

Si creieu que els vacances han durat massa poc o teniu ganes de conèixer països nous, però ja heu tornat a la rutina, podeu provar Journeys. És un món virtual en què podreu passejar per paisatges i ciutats de tot el món. Encara que pugui recordar Second Life, no és cap espai de negoci o d’especulació immobiliària, sinó, més aviat, una barreja de xat tridimensional i una guia de viatges. De totes maneres, encara es troba en fase de proves.

Provar Journeys és de franc, n’hi ha prou de registrar-s’hi, d’escollir una casa, un vehicle i una efígie, que us representarà dins el món virtual. Després podreu començar a volar, amb el vostre vehicle, per un món fet amb mapes i representacions tridimensionals del servei de mapes de Yahoo!, amb informació de la Wikipedia i amb fotografies de Flickr. En alguns llocs, com al Louvre de París (foto) o al Central Park de Nova York, etc., hi podreu aterrar i passejar. És probable que hi trobeu alguns altres usuaris i, si voleu, podreu parlar-hi com en un xat. Si feu amics, potser els podreu anar a visitar a casa seva (la casa virtual, s’entén). Tot i amb això, cal dir que encara hi ha pocs usuaris a Journeys, perquè tot just s’acaba d’obrir als internautes.

Teràpia virtual

L’Institut Guttmann de Badalona i la Universitat Politècnica de Catalunya creen un programa de realitat virtual en 3-D per ajudar a la rehabilitació dels pacients amb dany cerebral adquirit

JORDI GONZALO. Badalona


+ Un pacient de l’Institut Guttmann, ahir, fent servir el programa de realitat virtual. Foto: J.G.

En el procés de neurorehabilitació de pacients amb danys cerebrals adquirits de l’Institut Guttmann hi ha una nova teràpia. Es tracta d’un joc d’ordinador de realitat virtual en tres dimensions. No s’han de menjar marcians ni s’ha de matar el dolent. Ni és una cursa de fórmula 1 o una aventura gràfica. L’objectiu del joc és recrear les activitats quotidianes dins d’una cuina. D’aquesta manera el jugador ha de guardar la compra als armaris, obrir la nevera i agafar una ampolla, parar la taula o fregir un ou. Hi ha nivells de dificultat i puntuacions.

Rere la frivolitat que es pot trobar en qualsevol joc d’ordinador, aquí hi ha una tasca terapèutica molt important. Davant d’un dany cerebral adquirit es presenta una doble dificultat: la motora i la cognitiva. En aquest darrer cas el procés de recuperació és costós i llarg. Es necessita un treball intensiu i diari: elements que s’aconsegueixen amb el joc. A través seu, el pacient pot anar avançant en la recuperació de les habilitats cognitives, de l’atenció i la memòria. I fer-ho d’una manera més lúdica. Aquest, de fet, és un dels objectius que es persegueixen, tal com va apuntar Josep Maria Tormos, coordinador d’investigació de l’Institut Guttmann: «Volem que sigui un joc: estimulant, desafiador i divertit.»

Aquest sistema ofereix una atenció personalitzada i a la vegada econòmicament sostenible. «Ens permet que el pacient faci les tasques de la manera que li resulten útils», va destacar Tormos. Va matisar també que no es tracta de «substituir el neuropsicòleg, sinó que és una eina» que permet al professional tenir més informació per valorar la millora. I, de fet, el programa és dirigit en tot moment per un neuropsicòleg.

El sistema és molt senzill. Els pacients es mouen a través d’una recreació virtual en tres dimensions d’una cuina, a través del ratolí de l’ordinador. En aquest entorn, han d’anar fent accions, la dificultat de les quals la marca el terapeuta. «El pacient navega en un entorn virtual molt semblant al de casa seva i hi interacciona amb els diversos elements per desenvolupar una tasca concreta d’hàbit quotidià», va explicar Daniela Tost, de la divisió d’informàtica gràfica del Centre d’Investigació Biomèdica de la UPC. Si les tasques són massa complexes, o massa senzilles, el mateix sistema en readapta el nivell i guarda els resultats.

Com en qualsevol joc d’ordinador, l’objectiu final és guanyar. I els jugadors, aquí, sempre guanyen. I no només la partida.

El debat sobre el P2P

dijous, 30 d’abril de 2009

Al món hi ha milions d’internautes que intercanvien continguts audiovisuals. Aquesta pràctica, i el sistema tecnològic que la permet, dit P2P, són ara mateix al centre de la polèmica.

A mitjan abril un tribunal suec va condemnar els responsables i fundadors de The Pirate Bay, el portal de descàrregues via P2P més important del món, amb vint-i-dos milions d’usuaris, a un any de presó per haver assistit els usuaris en la distribució de materials protegits per drets d’autor. El tribunal també els va condemnar a pagar 2,7 milions d’euros en concepte d’indemnització: l’acusació, integrada per grans companyies de la indústria del lleure (EMI, Sony, Warner Bros…), en reclamava més de nou. Els condemnats han anunciat que recorreran la sentència.

Això a banda, ahir mateix el Parlament francès va tornar a debatre (els diputats el van tombar encara no fa un mes) el polèmic projecte de llei contra el P2P, que pretén de combatre l’intercanvi d’arxius subjectes a drets d’autor. Aquest projecte de llei, impulsat pel president francès, Nicolas Sarkozy, contempla de privar de connexió a internet els usuaris que intercanvien arxius, si no fan cas de tres avisos previs, el tercer via carta certificada.

La polèmica també ha arribat a Espanya. El nomenament d’Ángeles González-Sinde al davant del Ministeri de Cultura espanyol ha aixecat les protestes dels internautes, que recorden les manifestacions que va fer contra l’ús del P2P. L’Associació d’Internautes, per exemple, n’ha demanat el cessament.

P2P: funcionament…

+ Símbol de l’eMule.

Anomenem ‘P2P’ la xarxa informàtica que permet d’intercanviar arxius: documents, films, jocs, música. Els usuaris comparteixen, doncs, continguts, en una relació d’igual a igual, diferent de la relació servidor-client: P2P és la simplificació de ‘peer-to-peer’, que vol dir justament ‘d’igual a igual’. L’intercanvi es fa mitjançant els anomenats programes P2P, com Ares, BitTorrent, eMule

… i filosofia

+ Anomenem ‘P2P’ la xarxa informàtica que permet d’intercanviar arxius.

La filosofia P2P proclama que la informació i el coneixement han d’ésser accessibles a tots els usuaris; que no hi ha d’haver traves, i menys encara per raons econòmiques. La pràctica de compartir arxius via P2P és equivalent a una altra pràctica molt comuna no fa pas gaires anys: la de reproduir música a través de cintes de casset verge. Naturalment, tot això topa amb els interessos de les indústries cinematogràfica i discogràfica tradicionals, que al·leguen pèrdues milionàries.

‘Copyleft’

+ Signe que identifica el ‘copyleft’.

Aquesta filosofia va lligada a l’anomenat ‘copyleft‘, un model de propietat intel·lectual oposat al ‘copyright‘, mot, aquest, que designa el dret que es reserva un autor d’explotar durant un temps la seva obra (literària, musical, artística…). El ‘copyleft’, en canvi, garanteix els drets de distribució i de modificació d’una obra, a condició que es faci esment de l’autor: és usat per autors novells per a difondre l’obra pròpia.

Les xarxes P2P, en perill

SOTA SOSPITA · La sentència contra el creador de programes Pablo Soto podria establir un precedent per prohibir l’intercanvi d’arxius a través d’internet DEMANDANTS · Les organitzacions que lluiten pels drets d’autor les consideren una peça clau per frenar les descàrregues de contingut protegit
Toni de la Torre

Les xarxes d’intercanvi d’arxius, també anomenades P2P (peer to peer), són legals al nostre país. La llei no considera delicte intercanviar arxius a través d’internet, fins i tot si es tracta d’arxius protegits per drets d’autor. Només es considera il·legal quan aquest intercanvi es fa amb ànim de lucre. És a aquesta darrera excepció, la del benefici econòmic, que s’han acollit Promusicae, Sony, Emi, Warner i Universal per portar a judici Pablo Soto, creador de diverses xarxes P2P força conegudes, com Blubster, Piolet i Manolito, i demanar-li 13 milions d’euros pels perjudicis causats.

Segons els demandants, el programador va desenvolupar les aplicacions amb ànim de lucre. Argumenten que es tracta d’un software orientat a descarregar música i pel·lícules i assenyalen aquest factor com a únic reclam publicitari del programa, que atreu una gran quantitat d’internautes. També asseguren que ha tret profit d’aquests internautes en incloure publicitat al seu programa i en fer-ne una versió millorada que és de pagament i per la qual s’han d’abonar 14,66 euros.

Pel que fa al primer argument, és difícil demostrar si un programa d’intercanvi d’arxius està orientat a intercanviar un tipus d’arxiu o un altre. Les xarxes P2P estan preparades per intercanviar qualsevol document, i el creador del programa no pot orientar els usuaris a buscar-ne un tipus en concret o promocionar la descàrrega d’arxius protegits per drets d’autor. És l’usuari l’únic que tria quin tipus d’arxiu descarrega i, per tant, el responsable si descarrega un arxiu protegit.

No obstant, a casa nostra l’intercanvi d’arxius no és il·legal, estiguin protegits o no pels drets d’autor. El veredicte del judici per Sharemula, una pàgina web que facilitava links a arxius de la xarxa P2P eMule, ja va aclarir aquest punt l’any passat, quan el seu responsable va ser portat a judici i declarat innocent. Mentre la web o el programa en qüestió no allotgi els arxius, la seva activitat no es considera criminal. D’altra banda, Sharemula no tenia cap vocació lucrativa i per això no la van condemnar, ja que l’únic que feia era ser un pont entre els usuaris per intercanviar arxius.

Publicitat i versió de pagament

El cas de Pablo Soto és lleugerament diferent, perquè sí que treu profit del seu programa a través de la publicitat i la versió de pagament. Caldrà veure, però, si el jutge considera que està traient benefici de la seva pròpia feina (la creació d’un software informàtic) o si el treu d’explotar els drets d’autor dels demandants. La segona hipòtesi és complicada de demostrar. Sobretot perquè l’acusat no guanya més diners en funció del nombre d’arxius intercanviats ni de si estan protegits per drets d’autor. D’aquesta manera, és poc probable que els demandants acabin rebent la indemnització de 13 milions d’euros per perjudicis que demanen.

Però si el jutge considera Soto culpable de voler-se lucrar amb l’intercanvi d’arxius, els programes creats per ell esdevindrien il·legals i s’establiria un precedent que faria possible demandar en el futur els creadors d’altres xarxes P2P molt més importants. Això és el que persegueixen els defensors dels drets d’autor. Com que no han aconseguit que la llei consideri que els usuaris cometen un delicte en intercanviar arxius i tampoc que les operadores s’avinguin a crear un sistema de control semblant al de França, ara ataquen l’últim dels elements que intervenen en el procés, els creadors dels programes d’intercanvi.

La sentència haurà de considerar si els creadors d’aquests programes tenen dret a obtenir un benefici de la seva feina com a programadors i si se’ls ha de considerar responsables de l’ús que en facin els internautes. Però en cas que conclogui que la inserció de publicitat en els programes P2P és sinònim d’ànim de lucre, s’obriria la veda per caçar desenes de programes similars, com BitTorrent, eMule o Ares, que obtenen guanys de la mateixa manera. Les xarxes P2P podrien desaparèixer per sempre, a cop de demanda contra els seus creadors.

Amazon estrena un servei que permet als usuaris seguir les sèries al mateix ritme que als Estats Units i sense caure en la pirateria

‘On line’ però legal

Toni de la Torre
Les sèries d'èxit ja es poden seguir a Amazon

Les sèries d’èxit ja es poden seguir a Amazon
FOX

Els fanàtics de les sèries s’enfronten diàriament a un dilema moral: ¿què faig: m’espero un temps indefinit fins que un canal de televisió estatal emeti els nous capítols d’aquesta sèrie que tant m’agrada o me la descarrego il·legalment d’Internet i la veig al ritme de l’emissió nord-americana?

És una elecció difícil. D’una banda, hi ha la incertesa de saber quan s’emetran els capítols que ja toquen, el maltractament d’horaris a la graella i l’eterna espera de les noves temporades; de l’altra, la immediatesa dels nous capítols en una qualitat excel·lent, sense anuncis i sense esperes, però amb els remordiments d’estar vulnerant els drets d’autor dels creadors de la sèrie.

És una opció de només dues cares. I les decisions que prenen les nostres televisions fan que sovint ens deixem endur pel costat fosc de la força. Perquè si Antena 3 TV cancel·la l’emissió de la nova temporada de 24 en el setè capítol, o si TV3 no emet la segona temporada d’Herois (acabada estrenar) fins a l’estiu vinent, o La 2 fa saltar Urgencias per la graella com si fos una pilota de ping-pong… com volen que no caiguem en la temptació de creuar la línia de la legalitat?

Per sort, acaba d’aparèixer una tercera via. Es tracta d’Amazon Unbox, un nou servei per descarregar-se sèries de manera completament legal, creat per aquesta macrobotiga de l’entreteniment en associació amb les cadenes de televisió nord-americanes. La idea consisteix a vendre les descàrregues de sèries (amb una qualitat excel·lent) a un preu d’un dòlar per episodi. L’internauta pot seleccionar el capítol de la sèrie que vulgui, fer la transacció amb la targeta de crèdit i iniciar la descàrrega de manera immediata.

Solució immediata

A diferència d’altres sistemes, el capítol passa a ser propietat de l’internauta i no s’ha d’esborrar unes hores després de la descàrrega. Els capítols nous estan disponibles l’endemà de la seva emissió als Estats Units, i ara mateix s’hi poden trobar temporades senceres de Perdidos, Herois, 24, Prison Break, C.S.I., Dexter, The Office, 30 Rock, Padre de familia, South Park, Dr. Who, Jericho, Shark, Studio 60, etc.

La NBC va ser la primera a estrenar el servei i, en poc menys d’un mes, s’hi han afegit FOX, CBS, BBC, Comedy Central, Nickelodeon i USA Network, entre d’altres. La ABC s’està plantejant encara si s’afegeix a aquest nou sistema, perquè, tal com ho veuen, no aporta gaires novetats al públic nord-americà, però sí molts beneficis de les vendes realitzades a països estrangers, que formen un 85% dels usuaris d’aquest servei.

Els canals han aprofitat la plataforma per donar a conèixer les estrenes d’aquesta temporada, oferint la descàrrega gratuïta del capítol pilot de Pushing Daisies, Chuck o Bionic Woman i el primer capítol de les noves temporades de House i Herois, entre d’altres.

Atracció local

A més, per aconseguir que els locals també s’interessin pel sistema, s’han posat a la venda algunes sèries clàssiques, com Star Trek, McGyver o La zona fosca. Alguns ja hi veuen el substitut del DVD. Potser n’hi ha prou a considerar-lo una alternativa legal a les xarxes P2P.

Segones vides

Bibiana Ballbè / bballbe@gmail.com

Tinc un amic, que té un amic que té un germà. Un germà que canvia cada mes de pentinat i que no ha repetit mai de perruqueria. Diu que d’alguna manera, quan canvies de pentinat, sembla que canviïs de vida. Un nou tallat, una nova identitat. Tots, d’alguna manera o altra, busquem en algun moment donat canviar de vida. Deixar la rutina de sempre per una de nova. Viure una segona vida. I potser, fins i tot una tercera. Tornar a començar de nou. Tan si et va molt bé, com si no. La qüestió és canviar, i tornar a començar. Perquè és molt més fàcil començar que continuar. Perquè és més emocionant viure vides que et pensaves que no viuries, que no pas seguir amb la teva. Perquè sempre volem el que no tenim. Per això arriba un moment, en què al marge del pentinat, fas les maletes i canvies de decorat.

1. Capital mundial. Capitals anònimes, plenes de gent que vol canviar de rutina i viure aquella vida de pel·lícula. Ciutats plenes de nous inicis, de noves il·lusions, de nous reptes. Escenaris perfectes per demostrar-te a tu (i als altres) que, quan dius que vols canviar, ho dius de veritat. Perquè, si te’n surts allà, te’n sortiràs a tot arreu.

2. Poble petit. Cansat de treballar per als altres, de feines amb horaris inflexibles i objectius inassolibles, canvies la jaqueta i la corbata per una granota i una vaca. Una casa rural, un restaurantet i 4 habitacions (tot plegat amb un aire molt familiar). Un canvi de vida, per recuperar el sentit de la vida.

3. Volta al món. Tens una feina fixa, un marit, un gos i una hipoteca. En definitiva, tot el que mai havies volgut. I, tot i que ja no tens 20 anys, penses que encara no has fet tard per canviar. El món t’espera. Motxilla i xiruques, i, amb l’excusa de marxar a trobar-te a tu mateix, et passa per alt l’insignificant detall que el que fas és fugir de tu mateix.

4. Canvi espiritual. Buscant el canvi, i preocupat perquè no el trobes (ni et trobes), de cop coneixes una persona (i no és casualitat, perquè les casualitats no existeixen) que t’obre un món nou. Et parla d’energies i canals. De txacres i reiki. De mestres espirituals i reunions de yaguaska. ¿Deu ser que tot això al final no és una farsa?

5. Second Life. Has viscut a París, Londres i Nova York. Durant una època vas muntar una casa rural i vas tenir aquelles gallines que pensaves que volies. Vas fer la volta al món, i al Perú vas connectar amb l’energia universal vital. I tot, sense sortir del teu pis. Al final, tenir una segona vida dins l’ espai virtual acaba sent la idea més brillant.

AVL: Gramàtica, Ortografia i Estàndard Oral


Sabeu que l’AVL és un intent de superar el conflicte lingüístic creant un marc normatiu que ha de ser respectat. Tanmateix, ja des del seu inici com actualment, presenta un seguit de mancances i una problemàtica determinada que provoca una certa desconfiança i confusió.
Per exemple : bellesa (o bellea); belleses (o bellees) f. [é] . Aquest mot el podeu trobar al Diccionari de l’AVL. El fet que hi aparega amb aquestes dues formes, fa dubtar: totes dues són normatives o una d’elles (bellea) representa una pronúncia col·loquial (per tant pot emprar-se en un context de parla quotidiana), però no és correcta per a l’estàndard oral i escrit de l’examen de la JQCV?.

En tot cas us deixe els enllaços als documents i a la pàgina de l’AVL. També us he reunit els documents en un arxiu a la Finestra de descàrregues del blog (baix, a la dreta). També teniu l’enllaç al Diccionari i si voleu, podeu descarregar-lo tot perquè el teniu segmentat en pdf. En tot cas recordeu que és més recomanable el Trobat (l’enllaç el teniu a la columna de l’esquerra) on teniu recollida aquesta advertència:

bellea f. [ col·loq. ] Bellesa.

També teniu un pdf sobre Neologismes dels mitjans de comunicació que us penge al blog perquè pugueu llegir-lo. Tot ho teniu en aquest arxiu comprimit en ZIP

neologisme

És interessant tenir en compte els neologismes com Intel·liguèntsia. Però millor us complete la definició que s’hi dóna amb la que apareix al Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana (a l’esquerra del blob). Si teniu dubtes sobre les paraules recollides podeu accedir al diccionari o al TermCat (Diccionari de terminoligia i neologismes, també a l’esquerra del blog).

Intel·liguèntsia

[mot rus, del ll. intelligentia ‘intel·ligència’]
f 1 A la Rússia del segle XIX, conjunt dels intel·lectuals partidaris de reformes i oposats al tsarisme.
2 Sector social soviètic amb formació superior o tècnica, dedicat a professions no manuals.
3 p ext Conjunt d’intel·lectuals que, en un país, en una classe social o en un grup polític, realitzen una funció de direcció ideològica.

Gramàtica normativa valenciana (GNV)

La GNV s’estructura en quatre grans blocs dedicats a l’ortologia, l’ortografia, la sintaxi i la flexió, i la formació de paraules. L’obra té un caràcter normatiu i descriptiu, en la mesura que tracta d’orientar sobre les formes més recomanables en els registres formals i en l’estàndard, però integrant les propostes normatives dins d’una descripció general de l’estructura de la llengua.
Descarregar GNV en format PDF

Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià (DOPV) : Es tracta d’una obra que, sense pretensions d’exhaustivitat, incorpora un extens cabal lèxic de més de 75.000 paraules amb informació relativa a la seua variació morfològica de gènere i nombre, especificant-ne la pronunciació en aquells casos en què l’ortografia no és transparent.
Accedir al diccionari
Descarregar DOPV en format PDF

La normativa ortogràfica del valencià : Els criteris ortogràfics del valencià oficialitzats per l’AVL.
Descarregar ortografía en format PDF

L’estàndard oral del valencià : L’objectiu d’este apartat és fixar unes pautes ortoèpiques que servisquen d’orientació als usuaris de la llengua.
Descarregar estàndard en format PDF

Reproductors d’àudio i vídeo


Hem parlat fa poc temps sobre els reproductors que utilitzeu per tal d’escoltar els dictats. Alguns heu tingut problemes amb els arxius de so. Normalment les extensions MP3 són reconegudes sense cap problema pels reproductors que teniu instal·lats a l’ordinador, siga quin siga el vostre SO (Wíndows, Línux, MAC). Però si teniu cap dificultat en obrir les altres extensions o aquests MP3, podeu solucionar-ho instal·lant-hi el WINAMP o el SONGBIRD. Aquest són reproductors d’àudio que reprodueixen un ventall ben diferent de fitxers de so, com poden ser OGG, WMA, etc.
Després tindreu el VLC que permet reproduir arxius de vídeo o també de so. Si per exemple heu gravat un vídeo amb el mòbil amb una extensió diferent d’AVI o MPEG, com és 3GP, MLV, etc., us el reproduirà

El primer, el WINAMP, és un reproductor que fins fa poc podieu trobar en català, però per diferents causes (o encara no està traduïda la darrera versió o no en faran cap) heu de fer-lo servir en anglés o altra llengua com el castellà. Podeu trobar-lo a aquesta adreça i us afegisc una breu descripció que en feia Softcatalà. A més a més de reproduir els fitxers de so i de vídeo, aquest reproductor té incorporat un navegador (escolteu música alhora que treballeu per la xarxa), TV online i altres eines interessants com equalitzador, temes, llibreria, etc. Ací us deixe una captura amb el bloc de classe obert al reproductor mentre s’escolta música.

Què és i per a què serveix el Winamp?

El Winamp és una aplicació que permet reproduir fitxers d’àudio en diversos formats. S’utilitza generalment per a la reproducció de fitxers mp3, i les darreres versions també permeten reproduir els CD d’àudio.

Val, i què és un fitxer mp3?

Un fitxer mp3 és un fitxer d’àudio que és capaç de contenir música amb pràcticament la mateixa qualitat que la d’un CD d’àudio. Grosso modo, es pot dir que cada minut de música ocupa 1 MB en format mp3, mentre que en format WAV ocupa 10 MB. És per això que el format mp3 s’ha popularitzat ràpidament, ja que permet enviar cançons completes a través d’Internet amb una mida raonable, i amb una alta qualitat.”

El SONGBIRD és semblant però podeu triar la llengua, navegar per internet, triar temes, escoltar ràdio en línia o veure vídeos. Us deixe la informació i l’enllaç que hi trobareu al Softcatalà.

Windows
Per a Windows (13,46 MB)

Linux
Per a Linux (17,35 MB)

Mac
Per a Mac (17,23 MB)

El Songbird és un reproductor multimèdia lliure, multiplataforma i amb possibilitat d’instaŀlar-hi extensions i temes (anomenats plomatges) basat en la plataforma Mozilla i inspirat en l’iTunes d’Apple. En el mateix reproductor s’hi integra un navegador d’Internet.

Entre les característiques destaquen:

  • Cerca i ordenament.
  • Ús de múltiples formats a través del GStreamer:
    • MP3
    • AAC
    • Ogg Vorbis
    • FLAC
    • WMA
    • WMA DRM (només a Windows)
    • AAC (només a Windows i Mac OS)
    • Fairplay (només a Windows i Mac OS)
  • Escanejador dels directoris del sistema de l’usuari per a trobar-hi fitxers d’àudio.
  • Llistes de reproducció inteŀligents.
  • Transfereix música a i des dels iPod, MTP, i reproductors USB.
  • Integració amb les pàgines web que contenen elements multimèdia, permetent-los reproduir automàticament.
  • Possibilitat de subscriure’s a podcasts i de descarregar fitxers MP3.
  • Interfície personalitzable amb plomatges i subfinestres instaŀlables.
  • Mode “mini” que permet reduir la mida de la finestra.
  • Dreceres de teclat.
  • Actualitzacions automàtiques.

El darrer programa és el VLC, un reproductor que serveix per al vídeo i l’àudio, amb diferents opcions com el mitjà de lectura (CD, DVD,…), la possibilitat de crear llistes de reproducció de pel·lícules, triar la llengua, etc. i també permet fer captures o gravacions des de la webcam. Hi fa moltes més coses que podeu descobrir.

El VLC media player és un reproductor multimèdia lliure (llicència GPL) i multiplataforma. L’avantatge que té respecte d’altres reproductors és que incorpora gran quantitat de còdecs d’àudio i vídeo sense necessitat que l’usuari els hagi d’instal·lar un per un. A més de reproduir fitxers localment, també els reprodueix en temps real a través de la xarxa seguint diversos protocols, i permet transcodificar a altres formats. Té molta popularitat, a més, perquè permet reproduir fitxers multimèdia que no han estat descarregats completament a les xarxes P2P.

Formats de lectura

  • Entrada: UDP/RTP unicast o multicast, HTTP, FTP, MMS, DVD, VCD, SVCD, CD Audio, DVB (només a les versions de desenvolupament de Linux i Windows), adquisició de vídeo (via V4l i DirectShow), canals RSS/Atom, i des de fitxers emmagatzemats al nostre ordinador.
  • Formats contenidors: 3GP, ASF, AVI, FLV, MKV, QuickTime, MP4, Ogg, OGM, WAV, MPEG-2 (ES, PS, TS, PVA, MP3), AIFF, Raw audio, Raw DV, MXF, VOB.
  • Formats de vídeo: Cinepak, DV, H.263, H.264/MPEG-4 AVC, HuffYUV, Indeo 3, MJPEG, MPEG-1, MPEG-2, MPEG-4 Part 2, Sorenson, Theora, VC-1, VP5, VP6, WMV.
  • Subtítols: DVD, SVCD, DVB, OGM, SubStation Alpha (parcialment), SubRip, Advanced SubStation Alpha (parcialment), fitxers MPEG-4 amb temps, fitxer de text, Vobsub, MPL2, Teletext.
  • Formats d’àudio: AAC, AC3, ALAC, AMR, DTS, DV Audio, XM, FLAC, MACE, MP3, PLS (format de fitxer), QDM2/QDMC, RealAudio, Speex, Screamtracker 3/S3M, TTA, Vorbis, WavPack, WMA.

Formats de sortida per a la reproducció en temps real/codificació

Depenent del sistema operatiu, tenim:

  • Formats contenidor: ASF, AVI, FLV, MP4, Ogg, Wav, MPEG-2 (ES, PS, TS, PVA, MP3), MPJPEG, FLAC, MOV.
  • Formats de vídeo: H.263, H.264/MPEG-4 AVC, MJPEG, MPEG-1, MPEG-2, MPEG-4 Part 2, VP5, VP6, Theora, DV.
  • Formats d’àudio: AAC, AC3, DV Audio, FLAC, MP3,[22] Speex, Vorbis.
  • Protocols de reproducció en temps real: UDP, HTTP, RTP, RTSP, MMS, File.

Gramàtiques


De vegades als llibres no trobem una explicació bastant completa d’allò que estem estudiant o no hi ha la resposta concreta al nostre dubte. Per a tothom qui tinga aquest problema hi ha gramàtiques que expliquen amb detall casos concrets i generals com per exemple pronoms, gènere, etc. Normalment es recullen en llibres editats però actualment hi ha aquests recursos a la xarxa.

El primer que us deixe és el Resum de gramàtica bàsica de la Universitat de Barcelona. Aquesta recull de forma bàsica conceptes de la llengua com els pronoms amb un quadre de referència.

L’altre recull més complert és la versió electrònica de la Gramàtica de la Llengua Catalana de l’IEC. Trobareu la informació en pdf així que podeu veure-la en línia o descarregar-la. Jo intentaré fer-ho i després penjar-vos-la.