Ara possibles temes que tracten de noves tecnologies i que podeu relacionar amb altres com : salut, lleure, lleis, ecologia, programari, etc.
Les imatges dels diaris corresponen als mitjans on he trobat les notícies. Si en voleu més, només cal que utilitzeu el cercador que hi ha en cada pàgina.
Alerta davant una “allau” d’estafes per mitjà de missatges de text a mòbils
EFE
MADRID
L’organització de defensa dels consumidors Tencuidado.es ha advertit sobre “l’allau” de
missatges de text enviats a telèfons mòbils que inciten a trucar a un número de tarifació addicional o a respondre amb un SMS premium, amb un cost que pot superar els 1,20 euros + IVA.
Per mitjà d’un comunicat, l’organització ha denunciat l’enviament massiu de missatge de mòbil fraudulents pels quals s’informa l’usuari que té un SMS en una bústia de veu que no té res a veure amb el de la seva operadora, o fins i tot fer-li creure que ha guanyat un premi o que té un paquet pendent per recollir.
Entre els textos més freqüents, Tencuidado.es ha destacat els que inclouen missatges com “Tens una targeta amb 10 nits d’hotel gratis envia HOTEL AL XXXX per rebre-la. Entrega certificada”, o “Safata d’entrada SMS: Tens un sms pendent per llegir. Per llegir-lo envia LLEGIR al XXXX. Gràcies”.
Nombrosos afectats de la tercera edat
Les últimes setmanes “estan bombardejant els mòbils dels usuaris”, segons Tencuidado.es. L’organització de defensa dels consumidors subratlla que “el tema no és nou, però amb la crisi, el nombre de SMS rebuts es multiplica”. En aquest sentit, ha advertit que, en alguns casos, els missatges són de contingut eròtic i s’envien sense control.
Una altra mena de SMS incita a trucar a un telèfon 905 –més d’un euro per connexió– que apareix dissimulat com a (90 5) que l’usuari creu que es tracta d’una trucada a un telèfon normal amb prefix 90, que realment no existeix.
També és molt freqüent el missatge que adverteix de la recepció d’un paquet que ha de ser recollit trucant prèviament a un telèfon 905. Tencuidado.es ha subratllat que la gran majoria dels usuaris afectats han estat persones d’avançada edat que desconeixien que són víctimes d’una estafa.
Un mini-PC lliure i verd
- • Dos espanyols desenvolupen el primer miniordinador equipat només amb programes del sistema GNU/Linux, barat i ecològic, amb plaques solars i materials biodegradables
- Pablo Machón i Ángel Blázquez, creadors del portàtil Gyy.
BARCELONA
Ecològic, barat i compromès amb el software lliure. Tota una declaració de principis concentrada en no- més 700 grams, que és el que pesa el miniordinador de la marca iUnika creat pels espanyols Ángel Blázquez i Pablo Machón. Aquest aparell, que s’ha batejat amb el nom de Gyy, és fabricat amb materials biodegradables i incorpora un sistema GNU/Linux amb més de 5.000 programes lliures (és a dir, que poden utilitzar-se, modificar-se i redistribuir-se lliurement, a diferència d’altres sistemes, com el Windows de Microsoft).
Machón, president de la Fundació Coneixement Lliure, explica que es tracta d’un PC amb “prestacions limitades”, però que el fet de pesar poc el converteix en un aparell molt útil. “No serveix per a disseny gràfic, però et pot ajudar a desencallar-te en qualsevol moment”, afirma.
El miniordinador es presenta avui en la trobada LibreMeeting, que acull destacats membres defensors del software lliure a Miraflores de la Sierra (Madrid). En aquesta mateixa localitat hi ha el laboratori de l’empresa iUnika, en què treballen unes 25 persones. La firma té a més a més una oficina a Hong Kong i una fàbrica a la Xina, on treballen sota demanda unes 500 persones.
De 130 euros a 180
El preu és un altre dels grans atractius del Gyy: costarà entre 130 euros i 180, segons el model. El fet que sigui assequible, afirma Ma- chón, també té el seu component ecològic, ja que en permet la “utilització massiva” i que els avantatges mediambientals tinguin un
“efecte real”. Gràcies al seu reduït preu, afegeix el creador, aquest miniordinador es pot convertir en “el detonant de la popularització del software lliure”.
El motiu pel qual el portàtil és tan barat s’explica pel fet que l’empresa procura integrar tota la producció en la seva pròpia fàbrica de la Xina (al marge dels xips, que són comprats). El mateix procés de fabricació serveix per reduir els costos: treballadors de la planta de la Xina intervenen –a través d’internet– en el procés final del disseny que s’elabora a Espanya, perquè es tinguin en compte les possibles dificultats que puguin sorgir durant tot el pro- cés de fabricació.
Els creadors del portàtil també mostren el seu interès pel medi ambient. El model bàsic del Gyy està fabricat amb bioplàstic, un material biodegradable. Més singular és l’altra versió, superior, que a més incorpora plaques solars a la part posterior de la pantalla per reduir el consum energètic. Un tercer model ofereix connectivitat GSM (per transferir dades), i el més complet de tots inclou tant plaques solars com GSM.
Disponible al juny
L’aparell, que estarà disponible a finals de juny, està pensat principalment per a l’àmbit educatiu, tot i que els seus creadors afirmen que per la seva comoditat per transportar-lo es pot destinar a altres usos. L’empresa no ven directament el producte, sinó que treballa amb distribuïdors. “Estem tancant acords i tenim bones expectatives”, diu Machón. Algunes institucions del Pròxim Orient ja han mostrat el seu interès per l’invent.
El mini-PC és el primer producte de iUnika, al qual en seguiran “molts més”, segons Machón, entre ells un PC de sobretaula. El president de la Fundació Coneixement Lliure remarca l’esperit innovador de la firma: “Sabem que altres persones ens seguiran”.
Journeys, un
món virtual amb escenaris reals
Pensat per a viatjar des de casa i conèixer internautes de tot el món
Si creieu que els vacances han durat massa poc o teniu ganes de conèixer països nous, però ja heu tornat a la rutina, podeu provar Journeys. És un món virtual en què podreu passejar per paisatges i ciutats de tot el món. Encara que pugui recordar Second Life, no és cap espai de negoci o d’especulació immobiliària, sinó, més aviat, una barreja de xat tridimensional i una guia de viatges. De totes maneres, encara es troba en fase de proves.
Provar Journeys és de franc, n’hi ha prou de registrar-s’hi, d’escollir una casa, un vehicle i una efígie, que us representarà dins el món virtual. Després podreu començar a volar, amb el vostre vehicle, per un món fet amb mapes i representacions tridimensionals del servei de mapes de Yahoo!, amb informació de la Wikipedia i amb fotografies de Flickr. En alguns llocs, com al Louvre de París (foto) o al Central Park de Nova York, etc., hi podreu aterrar i passejar. És probable que hi trobeu alguns altres usuaris i, si voleu, podreu parlar-hi com en un xat. Si feu amics, potser els podreu anar a visitar a casa seva (la casa virtual, s’entén). Tot i amb això, cal dir que encara hi ha pocs usuaris a Journeys, perquè tot just s’acaba d’obrir als internautes.
Teràpia virtual
L’Institut Guttmann de Badalona i la Universitat Politècnica de Catalunya creen un programa de realitat virtual en 3-D per ajudar a la rehabilitació dels pacients amb dany cerebral adquirit
JORDI GONZALO. Badalona
+ Un pacient de l’Institut Guttmann, ahir, fent servir el programa de realitat virtual. Foto: J.G. |
En el procés de neurorehabilitació de pacients amb danys cerebrals adquirits de l’Institut Guttmann hi ha una nova teràpia. Es tracta d’un joc d’ordinador de realitat virtual en tres dimensions. No s’han de menjar marcians ni s’ha de matar el dolent. Ni és una cursa de fórmula 1 o una aventura gràfica. L’objectiu del joc és recrear les activitats quotidianes dins d’una cuina. D’aquesta manera el jugador ha de guardar la compra als armaris, obrir la nevera i agafar una ampolla, parar la taula o fregir un ou. Hi ha nivells de dificultat i puntuacions.
Rere la frivolitat que es pot trobar en qualsevol joc d’ordinador, aquí hi ha una tasca terapèutica molt important. Davant d’un dany cerebral adquirit es presenta una doble dificultat: la motora i la cognitiva. En aquest darrer cas el procés de recuperació és costós i llarg. Es necessita un treball intensiu i diari: elements que s’aconsegueixen amb el joc. A través seu, el pacient pot anar avançant en la recuperació de les habilitats cognitives, de l’atenció i la memòria. I fer-ho d’una manera més lúdica. Aquest, de fet, és un dels objectius que es persegueixen, tal com va apuntar Josep Maria Tormos, coordinador d’investigació de l’Institut Guttmann: «Volem que sigui un joc: estimulant, desafiador i divertit.»
Aquest sistema ofereix una atenció personalitzada i a la vegada econòmicament sostenible. «Ens permet que el pacient faci les tasques de la manera que li resulten útils», va destacar Tormos. Va matisar també que no es tracta de «substituir el neuropsicòleg, sinó que és una eina» que permet al professional tenir més informació per valorar la millora. I, de fet, el programa és dirigit en tot moment per un neuropsicòleg.
El sistema és molt senzill. Els pacients es mouen a través d’una recreació virtual en tres dimensions d’una cuina, a través del ratolí de l’ordinador. En aquest entorn, han d’anar fent accions, la dificultat de les quals la marca el terapeuta. «El pacient navega en un entorn virtual molt semblant al de casa seva i hi interacciona amb els diversos elements per desenvolupar una tasca concreta d’hàbit quotidià», va explicar Daniela Tost, de la divisió d’informàtica gràfica del Centre d’Investigació Biomèdica de la UPC. Si les tasques són massa complexes, o massa senzilles, el mateix sistema en readapta el nivell i guarda els resultats.
Com en qualsevol joc d’ordinador, l’objectiu final és guanyar. I els jugadors, aquí, sempre guanyen. I no només la partida.
El debat sobre el P2P
dijous, 30 d’abril de 2009
Al món hi ha milions d’internautes que intercanvien continguts audiovisuals. Aquesta pràctica, i el sistema tecnològic que la permet, dit
P2P, són ara mateix al centre de la polèmica.
A mitjan abril un tribunal suec va condemnar els responsables i fundadors de The Pirate Bay, el portal de descàrregues via P2P més important del món, amb vint-i-dos milions d’usuaris, a un any de presó per haver assistit els usuaris en la distribució de materials protegits per drets d’autor. El tribunal també els va condemnar a pagar 2,7 milions d’euros en concepte d’indemnització: l’acusació, integrada per grans companyies de la indústria del lleure (EMI, Sony, Warner Bros…), en reclamava més de nou. Els condemnats han anunciat que recorreran la sentència.
Això a banda, ahir mateix el Parlament francès va tornar a debatre (els diputats el van tombar encara no fa un mes) el polèmic projecte de llei contra el P2P, que pretén de combatre l’intercanvi d’arxius subjectes a drets d’autor. Aquest projecte de llei, impulsat pel president francès, Nicolas Sarkozy, contempla de privar de connexió a internet els usuaris que intercanvien arxius, si no fan cas de tres avisos previs, el tercer via carta certificada.
La polèmica també ha arribat a Espanya. El nomenament d’Ángeles González-Sinde al davant del Ministeri de Cultura espanyol ha aixecat les protestes dels internautes, que recorden les manifestacions que va fer contra l’ús del P2P. L’Associació d’Internautes, per exemple, n’ha demanat el cessament.
P2P: funcionament…
+ Símbol de l’eMule.
Anomenem ‘P2P’ la xarxa informàtica que permet d’intercanviar arxius: documents, films, jocs, música. Els usuaris comparteixen, doncs, continguts, en una relació d’igual a igual, diferent de la relació servidor-client: P2P és la simplificació de ‘peer-to-peer’, que vol dir justament ‘d’igual a igual’. L’intercanvi es fa mitjançant els anomenats programes P2P, com
Ares,
BitTorrent,
eMule…
… i filosofia
+ Anomenem ‘P2P’ la xarxa informàtica que permet d’intercanviar arxius.
La filosofia P2P proclama que la informació i el coneixement han d’ésser accessibles a tots els usuaris; que no hi ha d’haver traves, i menys encara per raons econòmiques. La pràctica de compartir arxius via P2P és equivalent a una altra pràctica molt comuna no fa pas gaires anys: la de reproduir música a través de cintes de casset verge. Naturalment, tot això topa amb els interessos de les indústries cinematogràfica i discogràfica tradicionals, que al·leguen pèrdues milionàries.
‘Copyleft’
+ Signe que identifica el ‘copyleft’.
Aquesta filosofia va lligada a l’anomenat ‘
copyleft‘, un model de propietat intel·lectual oposat al ‘
copyright‘, mot, aquest, que designa el dret que es reserva un autor d’explotar durant un temps la seva obra (literària, musical, artística…). El ‘copyleft’, en canvi, garanteix els drets de distribució i de modificació d’una obra, a condició que es faci esment de l’autor: és usat per autors novells per a difondre l’obra pròpia.
Les xarxes P2P, en perill
SOTA SOSPITA · La sentència contra el creador de programes Pablo Soto podria establir un precedent per prohibir l’intercanvi d’arxius a través d’internet DEMANDANTS · Les organitzacions que lluiten pels drets d’autor les consideren una peça clau per frenar les descàrregues de contingut protegit
Toni de la Torre
Les xarxes d’intercanvi d’arxius, també anomenades P2P (peer to peer), són legals al nostre país. La llei no considera delicte intercanviar arxius a través d’internet, fins i tot si es tracta d’arxius protegits per drets d’autor. Només es considera il·legal quan aquest intercanvi es fa amb ànim de lucre. És a aquesta darrera excepció, la del benefici econòmic, que s’han acollit Promusicae, Sony, Emi, Warner i Universal per portar a judici Pablo Soto, creador de diverses xarxes P2P força conegudes, com Blubster, Piolet i Manolito, i demanar-li 13 milions d’euros pels perjudicis causats.
Segons els demandants, el programador va desenvolupar les aplicacions amb ànim de lucre. Argumenten que es tracta d’un software orientat a descarregar música i pel·lícules i assenyalen aquest factor com a únic reclam publicitari del programa, que atreu una gran quantitat d’internautes. També asseguren que ha tret profit d’aquests internautes en incloure publicitat al seu programa i en fer-ne una versió millorada que és de pagament i per la qual s’han d’abonar 14,66 euros.
Pel que fa al primer argument, és difícil demostrar si un programa d’intercanvi d’arxius està orientat a intercanviar un tipus d’arxiu o un altre. Les xarxes P2P estan preparades per intercanviar qualsevol document, i el creador del programa no pot orientar els usuaris a buscar-ne un tipus en concret o promocionar la descàrrega d’arxius protegits per drets d’autor. És l’usuari l’únic que tria quin tipus d’arxiu descarrega i, per tant, el responsable si descarrega un arxiu protegit.
No obstant, a casa nostra l’intercanvi d’arxius no és il·legal, estiguin protegits o no pels drets d’autor. El veredicte del judici per Sharemula, una pàgina web que facilitava links a arxius de la xarxa P2P eMule, ja va aclarir aquest punt l’any passat, quan el seu responsable va ser portat a judici i declarat innocent. Mentre la web o el programa en qüestió no allotgi els arxius, la seva activitat no es considera criminal. D’altra banda, Sharemula no tenia cap vocació lucrativa i per això no la van condemnar, ja que l’únic que feia era ser un pont entre els usuaris per intercanviar arxius.
Publicitat i versió de pagament
El cas de Pablo Soto és lleugerament diferent, perquè sí que treu profit del seu programa a través de la publicitat i la versió de pagament. Caldrà veure, però, si el jutge considera que està traient benefici de la seva pròpia feina (la creació d’un software informàtic) o si el treu d’explotar els drets d’autor dels demandants. La segona hipòtesi és complicada de demostrar. Sobretot perquè l’acusat no guanya més diners en funció del nombre d’arxius intercanviats ni de si estan protegits per drets d’autor. D’aquesta manera, és poc probable que els demandants acabin rebent la indemnització de 13 milions d’euros per perjudicis que demanen.
Però si el jutge considera Soto culpable de voler-se lucrar amb l’intercanvi d’arxius, els programes creats per ell esdevindrien il·legals i s’establiria un precedent que faria possible demandar en el futur els creadors d’altres xarxes P2P molt més importants. Això és el que persegueixen els defensors dels drets d’autor. Com que no han aconseguit que la llei consideri que els usuaris cometen un delicte en intercanviar arxius i tampoc que les operadores s’avinguin a crear un sistema de control semblant al de França, ara ataquen l’últim dels elements que intervenen en el procés, els creadors dels programes d’intercanvi.
La sentència haurà de considerar si els creadors d’aquests programes tenen dret a obtenir un benefici de la seva feina com a programadors i si se’ls ha de considerar responsables de l’ús que en facin els internautes. Però en cas que conclogui que la inserció de publicitat en els programes P2P és sinònim d’ànim de lucre, s’obriria la veda per caçar desenes de programes similars, com BitTorrent, eMule o Ares, que obtenen guanys de la mateixa manera. Les xarxes P2P podrien desaparèixer per sempre, a cop de demanda contra els seus creadors.
Amazon estrena un servei que permet als usuaris seguir les sèries al mateix ritme que als Estats Units i sense caure en la pirateria
‘On line’ però legal
Toni de la Torre
Els fanàtics de les sèries s’enfronten diàriament a un dilema moral: ¿què faig: m’espero un temps indefinit fins que un canal de televisió estatal emeti els nous capítols d’aquesta sèrie que tant m’agrada o me la descarrego il·legalment d’Internet i la veig al ritme de l’emissió nord-americana?
És una elecció difícil. D’una banda, hi ha la incertesa de saber quan s’emetran els capítols que ja toquen, el maltractament d’horaris a la graella i l’eterna espera de les noves temporades; de l’altra, la immediatesa dels nous capítols en una qualitat excel·lent, sense anuncis i sense esperes, però amb els remordiments d’estar vulnerant els drets d’autor dels creadors de la sèrie.
És una opció de només dues cares. I les decisions que prenen les nostres televisions fan que sovint ens deixem endur pel costat fosc de la força. Perquè si Antena 3 TV cancel·la l’emissió de la nova temporada de 24 en el setè capítol, o si TV3 no emet la segona temporada d’Herois (acabada estrenar) fins a l’estiu vinent, o La 2 fa saltar Urgencias per la graella com si fos una pilota de ping-pong… com volen que no caiguem en la temptació de creuar la línia de la legalitat?
Per sort, acaba d’aparèixer una tercera via. Es tracta d’Amazon Unbox, un nou servei per descarregar-se sèries de manera completament legal, creat per aquesta macrobotiga de l’entreteniment en associació amb les cadenes de televisió nord-americanes. La idea consisteix a vendre les descàrregues de sèries (amb una qualitat excel·lent) a un preu d’un dòlar per episodi. L’internauta pot seleccionar el capítol de la sèrie que vulgui, fer la transacció amb la targeta de crèdit i iniciar la descàrrega de manera immediata.
Solució immediata
A diferència d’altres sistemes, el capítol passa a ser propietat de l’internauta i no s’ha d’esborrar unes hores després de la descàrrega. Els capítols nous estan disponibles l’endemà de la seva emissió als Estats Units, i ara mateix s’hi poden trobar temporades senceres de Perdidos, Herois, 24, Prison Break, C.S.I., Dexter, The Office, 30 Rock, Padre de familia, South Park, Dr. Who, Jericho, Shark, Studio 60, etc.
La NBC va ser la primera a estrenar el servei i, en poc menys d’un mes, s’hi han afegit FOX, CBS, BBC, Comedy Central, Nickelodeon i USA Network, entre d’altres. La ABC s’està plantejant encara si s’afegeix a aquest nou sistema, perquè, tal com ho veuen, no aporta gaires novetats al públic nord-americà, però sí molts beneficis de les vendes realitzades a països estrangers, que formen un 85% dels usuaris d’aquest servei.
Els canals han aprofitat la plataforma per donar a conèixer les estrenes d’aquesta temporada, oferint la descàrrega gratuïta del capítol pilot de Pushing Daisies, Chuck o Bionic Woman i el primer capítol de les noves temporades de House i Herois, entre d’altres.
Atracció local
A més, per aconseguir que els locals també s’interessin pel sistema, s’han posat a la venda algunes sèries clàssiques, com Star Trek, McGyver o La zona fosca. Alguns ja hi veuen el substitut del DVD. Potser n’hi ha prou a considerar-lo una alternativa legal a les xarxes P2P.
Segones vides
Bibiana Ballbè / bballbe@gmail.com
Tinc un amic, que té un amic que té un germà. Un germà que canvia cada mes de pentinat i que no ha repetit mai de perruqueria. Diu que d’alguna manera, quan canvies de pentinat, sembla que canviïs de vida. Un nou tallat, una nova identitat. Tots, d’alguna manera o altra, busquem en algun moment donat canviar de vida. Deixar la rutina de sempre per una de nova. Viure una segona vida. I potser, fins i tot una tercera. Tornar a començar de nou. Tan si et va molt bé, com si no. La qüestió és canviar, i tornar a començar. Perquè és molt més fàcil començar que continuar. Perquè és més emocionant viure vides que et pensaves que no viuries, que no pas seguir amb la teva. Perquè sempre volem el que no tenim. Per això arriba un moment, en què al marge del pentinat, fas les maletes i canvies de decorat.
1. Capital mundial. Capitals anònimes, plenes de gent que vol canviar de rutina i viure aquella vida de pel·lícula. Ciutats plenes de nous inicis, de noves il·lusions, de nous reptes. Escenaris perfectes per demostrar-te a tu (i als altres) que, quan dius que vols canviar, ho dius de veritat. Perquè, si te’n surts allà, te’n sortiràs a tot arreu.
2. Poble petit. Cansat de treballar per als altres, de feines amb horaris inflexibles i objectius inassolibles, canvies la jaqueta i la corbata per una granota i una vaca. Una casa rural, un restaurantet i 4 habitacions (tot plegat amb un aire molt familiar). Un canvi de vida, per recuperar el sentit de la vida.
3. Volta al món. Tens una feina fixa, un marit, un gos i una hipoteca. En definitiva, tot el que mai havies volgut. I, tot i que ja no tens 20 anys, penses que encara no has fet tard per canviar. El món t’espera. Motxilla i xiruques, i, amb l’excusa de marxar a trobar-te a tu mateix, et passa per alt l’insignificant detall que el que fas és fugir de tu mateix.
4. Canvi espiritual. Buscant el canvi, i preocupat perquè no el trobes (ni et trobes), de cop coneixes una persona (i no és casualitat, perquè les casualitats no existeixen) que t’obre un món nou. Et parla d’energies i canals. De txacres i reiki. De mestres espirituals i reunions de yaguaska. ¿Deu ser que tot això al final no és una farsa?
5. Second Life. Has viscut a París, Londres i Nova York. Durant una època vas muntar una casa rural i vas tenir aquelles gallines que pensaves que volies. Vas fer la volta al món, i al Perú vas connectar amb l’energia universal vital. I tot, sense sortir del teu pis. Al final, tenir una segona vida dins l’ espai virtual acaba sent la idea més brillant.
salrire
)
Classes de valencià 