Matrícula i proves de l’EOI


ESCOLES OFICIALS D’IDIOMES 

Fins al 2 de març estarà obert el període d’inscripció per a l’alumnat lliure a les proves de certificació d’idiomes a les Escoles Oficials d’Idiomes valencianes per als nivells B1, B2, C1 i C2.

 

 ℹ️ Resolució del DOGV: http://ow.ly/9r2o30qijUy
 📝 Matrícula telemàtica: http://ow.ly/gd7Q30qkuNq 
 📆 Consulta el calendari: http://ow.ly/WKpQ30qijVi 

https://t.me/gvaEducacio/3892

MODELS


B11 2
B21 2
C11 2
C21 2

 

Arxivat a EOI, Exàmens. Etiquetes: . Leave a Comment »

Matrícula i proves de la CIEACOVA


Us hi deixe la informació de la matrícula de la CIEACOVA. Recordeu que en aquesta pàgina: https://cieacova.com/, trobeu com serà la prova i uns quants models.



“ACORD de 18 de setembre de 2019, del Ple de la Comissió Interuniversitàriad’Estandardització d’Acreditacions de Coneixements de Valencià (CIEACOVA), queestableix la convocatòria marc de les proves de gener de 2020 per a l’obtenció delscertificats oficials d’acreditació de coneixements de valencià de les universitatsvalencianes i es nomena el Tribunal Central.”

Quan hi entreu, aneu als enllaços de les universitats i trieu la que vulgueu. En cadascuna hi trobareu la informació necessària.

 

 

 

Matrícula de les proves de la JQCV 2019 (B2-C2)


http://www.jqcv.gva.es/va/matricula

Matrícula per a les proves de coneixements de valencià dels nivells B2 i C2
a. Termini de matrícula: del 2 al 16 de setembre de 2019, ambdós inclosos.
b. La inscripció es realitza exclusivament per via telemàtica, a través d’aquest enllaç
Instruccions del tràmit telemàtic:
Recordeu que, per a poder participar en les proves, cal haver completat fins al final el procediment de matrícula:
  1. Emplenar el formulari en línia
  2. Annexar la documentació si escau (discapacitat, família nombrosa, etc)
  3. Pagament de les taxes de manera telemàtica
  4. Registrar/validar la sol·licitud electrònicament.
  5. Guardar el justificant d’ inscripció
Una vegada fets aquests passos, la matrícula queda completada i no cal enviar cap document a l’Administració.La sol·licitud es considerarà presentada i registrada davant de l’administració en el moment que siga completat tot el procés telemàtic i les persones aspirants hauran d’imprimir el justificant generat de registre i pagament com a confirmació de la presentació telemàtica i dur-lo el dia de la prova.
c. No seran vàlides, per tant, les sol·licituds que, encara que hagen sigut pagades, no hagen sigut registrades electrònicament en la plataforma de matriculació.
d. Les places de matrícula de cada nivell estan limitades per la capacitat de les seus, per tant no s’admetrà cap canvi de localitat ni de nivell.
Informació general
  • Tenen una bonificació del 50 % les persones amb una discapacitat acreditada igual o superior al 33 %, els membres de família nombrosa de categoria general i els membres de família monoparental de categoria general.
  • Estan exempts del pagament els membres de família nombrosa de categoria especial, els membres de família monoparental de categoria especial i les víctimes d’actes de violència sobre la dona que acrediten aquesta condició mitjançant qualsevol dels mitjans de prova previstos en l’article 9.1 i 9.2 de la Llei 7/2012, de 23 de novembre, de la Generalitat, integral contra la violència sobre la dona en l’àmbit de la Comunitat Valenciana.
  • Els participants que s’acullen a l’exempció o bonificació de les taxes han d’acreditar-ho en el moment de formalitzar la matrícula amb la còpia compulsada del títol corresponent o del carnet de família nombrosa, família monoparental, del certificat o targeta de discapacitat o resolució judicial (en el cas de víctimes de violència sobre la dona).
  • Els aspirants amb diversitat funcional acreditada que sol·liciten mesures d’adaptació han d’especificar-ho en la matrícula i adjuntar “informe d’adaptació de temps i/o mitjans” expedit per la Conselleria de Benestar Social i que justifique l’adaptació sol·licitada.

Oral / Redacció 49


 

Resultat d'imatges de valencia extra

 

Entra en vigor la nova Ordenança de Mobilitat: prohibida la circulació de bicis i patinets per la vorera

Dissabte que ve, 8 de juny, entra en vigor la nova Ordenança de Mobilitat de València

 

A la fi del mes d’abril, el ple municipal donava via lliure a la nova Ordenança de Mobilitat que, en els seus 55 articles, recull les propostes presentades per la ciutadania, entitats socials i empresarials, i que regula, entre altres aspectes, l’ús de la bici i d’altres vehicles de mobilitat personal, com els patinets, posant límits de velocitat i prioritats de pas, però també marcant per on poden circular i de quina manera.
Sens dubte, una “normativa de futur”, com la definia el regidor de Mobilitat de l’Ajuntament de València en funcions, Giuseppe Grezzi, que “segueix les directrius de la Direcció General de Trànsit, i que continua en la línia de la reducció d’accidents”.
Ara, la nova Ordenança de Mobilitat de València està a punt d’entrar en vigor. Concretament, dissabte que ve, 8 de juny, comencen a aplicar-se les regulacions establides en aquesta nova normativa que, entre altres mesures, prohibeix la circulació per la vorera dels patinets i les bicicletes, excepte als menors de huit anys que vagen acompanyats d’una persona adulta a peu.
En aquest sentit, s’especifica que quan la persona usuària d’aquests vehicles, durant el seu trajecte, haja d’accedir a la vorera, haurà de fer-ho baixant de la bicicleta, el patinet o altres vehicles de mobilitat personal a motor. Així mateix, estableix altres prohibicions com l’ús del mòbil o de qualsevol altre sistema de comunicació que implique l’ús manual, així com la utilització de cascos o auriculars connectats a reproductors de so.
No obstant això, un dels punts més destacats d’aquesta ordenança són les zones de circulació permeses i els límits de velocitat establits. Així, en el cas dels patinets, dividits en tipus A i B en funció de la seua grandària, hauran de circular, preferentment i per aquest ordre, pels carrils bici situats a cota de calçada sense superar els 20 km/h; pels carrils bici sobre les voreres sense superar els 15 km/h; pels ciclocarrers o vies de sentit únic limitades a 30 km/h; per carrers residencials o zones 30; i pels carrers per a vianants sempre sense superar els 10 km/h, a excepció dels patinets tipus B que no podran circular per aquest tipus de carrers. A més, es marca una edat mínima de circulació que es fixa en els 16 anys.
Per l’altra banda, els usuaris de bicicletes hauran de circular, preferentment, pels carrils bici segregats de la calçada sense superar els 20 km/h, de la mateixa manera que es permet la seua circulació pels carrils bici marcats sobre les voreres sense superar els 15 km/h. Quant a la circulació de les bicicletes per la calçada, la nova ordenança no ho prohibeix, sempre que no ho facen a una velocitat extremadament reduïda o es tracte de túnels que no compten amb un carril bici segregat.
Així mateix, també estableix una sèrie de prioritats a tindre en compte. I és que si s’especifica que les bicicletes hauran de respectar la prioritat dels vianants en els itineraris d’accés a les parades d’autobús, encreuaments de calçada i en els passos per a vianants senyalitzats, les bicicletes tindran prioritat sobre els vianants quan circulen pels carrils bici, a excepció dels casos anteriorment descrits.
______________________________________________________________

Resultat d'imatges de elnacional cat45.000 valencians es beneficiaran aquest any de la renda d’inclusió

Els centres de serveis socials seran els encarregats de tramitar la nova renda d’inclusió, regulada en una llei que entra en vigor aquest dilluns. Esta norma de la Generalitat Valenciana garantirà el dret de tindre cobertes les necessitats bàsiques a aquelles persones i unitats de convivència que no disposen dels recursos suficients per fer-ho. A més, els beneficiaris tindran l’opció d’inserir-se en un pla d’inclusió sociolaboral amb la fi de no perpetuar la seua situació. Entre les novetats d’esta prestació econòmica, que substituirà la renda garantida de ciutadania amb diferents modalitats, destaca el fet que reconeix als municipis l’autoritat a l’hora d’atendre les persones en situació de vulnerabilitat i d’exclusió socialAquest és un model pioner que enguany aspira a protegir ja uns 45000 titulars arribant a 94.000 el 2020.
Aquesta és una de les iniciatives estrela de la conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives que dirigeix Mònica Oltra. La llei empara que les persones puguen allunyar-se de situacions d’exclusió cròniques que semblen que passen de generació a generació. I en principi, si tenim en compte l’últim estudi encarregat a la universitat per tindre un diagnòstic sociodemogràfic, per exemple,  de la ciutat de València, són susceptibles de demanar ja aquesta renda unes  15.000 persones. L’entrada en vigor d’esta norma suposa un gran avanç pel que respecta a l’atenció a l’exclusió, segons fons de l’administració autonòmica.
La llei és d’àmbit autonòmic; però pel que fa al cas de la ciutat de València, l’ajuntament, en un principi, a més de tramitar les sol·licituds, també desenvoluparà tasques per detectar famílies i unitats de convivència que estan en situació de vulnerabilitat i residien habitualment en el municipi, amb independència del lloc on pernocten. Així mateix, els tècnics municipals s’encarregaran de fer seguiments dels casos i dels diferents programes d’inclusió, “i per dur a terme esta atenció de proximitat, hem dotat de més personal els centres de servicis socials”. El termini màxim de tramitació dels expedients, serà de sis mesos, a excepció d’aquells relacionats amb col·lectius de major vulnerabilitat, com ara les víctimes de violència de gènere o de tracta, que s’agilitarà per resoldre en menys de tres mesos.
Quatre tipus de prestacions
Des de la direcció general d’Inclusió Social de la Generalitat, s’insisteix que  “a esta renda pot accedir qualsevol persona o unitat de convivència que no té solvència econòmica i ha destacat que la llei també contempla la situació d’aquelles famílies que en un moment determinat van adquirir una hipoteca i després arrosseguen el seu pagament i, en conseqüència, malviuen”.
La llei compta amb quatre tipus de prestacions, segons les necessitats que tinguen els diferents sectors de la població amb pocs recursos. Les modalitats que començaran a aplicar-se enguany, que seran les d’inclusió social, el titular del qual subscriu voluntàriament un acord d’inclusió social, i la d’ingressos mínims, el beneficiari de la qual no subscriu este compromís, podran incloure en tots dos casos increments de fins al 25% per fer front al pagament de l’habitatge o a situacions de pobresa energètica.
A partir de 2019 començarà a tramitar-se la renda complementària d’ingressos al treball, i una altra ajuda que té l’objectiu de completar els diners que reben els ciutadans i ciutadanes via prestacions socials bàsiques com les pensions o el segur de desocupació.
_____________________________________________

Food Tech i Nova Meat: impressió 3D de bistecs vegetals 

Resultat d'imatges de ycom cat
https://ycom.cat/
Durant aquests últims anys hem estat testimonis de diverses empreses disposades a començar una veggie revolution. Des d’Heura, l’aliment vegà desenvolupat el 2017 per la companyia catalana Foods For Tomorrow, fins a la californiana Impossible Foods, que arrasava en el passat CES de Las Vegas amb la seva Impossible Burger.
Entre aquestes opcions també podem trobar Nova Meat. Una start-up focalitzada en food tech i desenvolupada per l’investigador Giuseppe Scionti, que ha arribat al #FYFN amb un mètode per a crear filets a través d’una impressora de reproducció 3D. Filets sintètics, que s’assemblen als tradicionals, que imiten gairebé a la perfecció la textura de la carn de pollastre o de vaca.

Cuinant amb impressora 3D

Així ho ha demostrat al seu expositor, on l’italià ha cuinat filets 3D davant totes aquelles persones que s’han interessat per un producte que ha causat sensació. Un expositor des del qual ens ha revelat que el projecte va sorgir després que un dels seus companys li assegurés que el prototip d’implant d’orella humana que havia desenvolupat era molt similar a un real. Un comentari que li va portar a pensar que podria fer el mateix amb teixits animals per a crear aquests filets vegans, amb els quals ha triomfat al 4YFN.
Des d’aleshores, l’italià va començar a desenvolupar un mètode que acabaria convertint-se en start-up. Durant la presentació del producte, l’italià els explica que els seus filets estan a mig camí entre la carn de laboratori i la carn vegetal. Uns filets que no només destaquen per la seva textura fibrosa, sinó per un sabor que emula al del pollastre o la vaca.

El procés de creació dels filets

Una vegada creada la mescla, l’investigador bolca el resultant sobre la impressora 3D. Després d’ajustar diferents paràmetres a la màquina, aquesta comença a a moure els seus braços de tal manera que comença a crear el famós veggie steak…
Durant la presentació, Scionti ens explica que la màquina es desplaça a uns tres centímetres per segon i que necessita entre 30 i 50 minuts a crear una peça de 100 grams. Malgrat tractar-se d’un procés llarg, cap dels presents durant el show cooking ha marxat fins a veure el resultat final.
Un producte que no està dirigit únicament a restaurants innovadors, sinó que també obre les seves portes a hospitals, agències especials i totes aquelles plataformes que necessitin propietats nutricionals personalitzades. De cara al futur, l’investigador ens explica que li agradaria crear nous sabors:
“Ens agradaria crear càpsules, estil Nespresso, perquè la màquina pogués recrear sabors com el filet de vedella, el pit de pollastre i fins i tot la tonyina”.
Després de completar el procés d’elaboració del filet, Scionti prepara la planxa, aboca una mica d’oli sobre la mateixa i posteriorment el tros de carn vegetal. Volta i volta davant l’atenta mirada de l’espectador, una mica d’orenga, i cap dins! 
Un projecte que sembla extret de qualsevol pel·lícula de ciència-ficció però que ha demostrat ser una realitat.

 

Noves proves de la JQCV 2019


 

CONVOCATÒRIA DE LES PROVES DE 2019

Hui ha eixit la convocatòria de les proves de valencià de la JQCV. Com ja sabeu tots, teniu tres institucions, EOI, CIEACOVA i JQCV, que convoquen proves per a l’obtenció dels nivells A2, B1, B2, C1 i C2 de valencià.

Ací teniu l’enllaç del DOGV on podeu trobar les dates i altres informacions sobre les proves:
Resolució de 26 de febrer de 2019, de la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, per la qual es convoquen les proves per a l’obtenció dels certificats oficials administratius de coneixements de valencià i es nomena la Comissió Coordinadora i les comissions examinadores. 
Coses que cal tindre en compte:
  • El termini d’inscripció per als nivells A2, B1, C1 i llenguatges específics serà des del 25 de març fins al 8 d’abril de 2019, ambdues dates incloses.
  • El termini d’inscripció per als nivells B2 i C2 serà des del 2 de setembre fins al 16 de setembre de 2019, ambdues dates incloses.

La inscripció en les proves és telemàtica a través de: www.sede.gva.es

Canvis que s’han produït:

Com l’any 2018: Les proves dels certificats de nivell A2, B1, B2 i dels certificats de capacitació tècnica es realitzaran cada una en una única jornada. 

Com l’any 2018: Les proves dels certificats de nivell C1 i C2 es realitzaran en dues jornades diferents.


Diferent de l’any 2018: En la primera jornada s’avaluaran les àrees de comprensió escrita, d’estructures lingüístiques i d’expressió i interacció orals. En la segona jornada s’avaluarà l’àrea d’expressió i interacció escrites
.

DATES:

Nivell / Data / Àrees

C1: 1 de juny –CE/EL/EIO
B1: 8 de juny –CO/CE/EL/EE/EIO
A2: 15 de juny –CO/CE/EE/EIO
C1: 15 de juny –EE


Llenguatge administratiu 1 de juny
Llenguatge als mitjans de comunicació 8 de juny
Correcció de textos 15 de juny




C2: 26 d’octubre –CE/EL/EIO
B2: 9 de novembre –CO/CE/EL/EE/EIO
C2: 16 de novembre –EE



ÀREES:

CO: Àrea de Comprensió Oral
CE: Àrea de Comprensió Escrita
EE: Àrea d’Expressió Escrita
EL: Àrea d’Estructures Lingüístiques
EIO: Àrea d’Expressió i Interacció Orals

INFORMACIÓ I MODELS DE LES PROVES:
 
 

 

 

Hui comencen les emissions de À Punt, la nova televisió valenciana


Com tots ja sabeu, hui 25 d’abril de 2018 ha començat a emetre la nova televisió valenciana amb programes infantils, l’oratge, notícies…

Desitge de tot cor que aquesta siga una televisió (i una ràdio) de la qual puguem gaudir molts anys, i que siga de bona qualitat i digna.

Podeu connectar-vos mitjançant internet o la TDT:

https://www.apuntmedia.es/va/

 

Ja s’acosten les Falles!


Ahir fou la primera Mascletada i ja hi ha olor a pólvora en l’aire. 
D’ací a poc, música, bunyols i una munió de visitants pul·lularan per la ciutat de València. 
Us hi enganxe un poc de vocabulari de la Diputació de València perquè gaudiu un poquet més de les Falles. ^_^

 

 

Arxivat a Falles, Vocabularis. Etiquetes: . Leave a Comment »

Vocabulari visual multilingüe sobre alimentació de l’AVL


Ací teniu un pdf d’un vocabulari visual multilingüe en set idiomes de l’AVL sobre alimentació, que s’encabeix dins de la proposta València, Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible 2017. Teniu l’enllaç del pdf  a la imatge i una explicació del projecte a sota. La font de la informació la teniu ací:

El Pacte de Política Alimentària Urbana de Milà (MUFPP) o, abreviat, Pacte de Milà, és el primer protocol internacional en matèria alimentària que es realitza a escala municipal. Les ciutats que l’han firmat i les que el firmaran es comprometen a “treballar per a desenvolupar sistemes alimentaris sostenibles, inclusius, resilients, segurs i diversificats, per a assegurar menjar sa i accessible a tots en un marc d’acció basat en els drets, a fi de reduir el malbaratament d’aliments i preservar la biodiversitat i, al mateix temps, mitigar i adaptar-se a l’efecte dels canvis climàtics”.

La iniciativa encetà el seu camí durant l’Exposició Universal de 2015 a la ciutat de Milà i en coordinació amb l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO). Fins al moment, el Pacte ja ha sigut firmat per més de 155 ciutats de tot el món. A l’octubre de 2016, la ciutat de València, després d’un procés de votació, va ser la ciutat designada per a organitzar la Trobada anual i cimera d’alcaldes del Pacte de Milà de 2017, que tindrà lloc del 19 al 21 d’octubre de 2017. Esperem que assistisquen a l’esdeveniment totes les ciutats que han firmat el Pacte de Milà i invitarem altres ciutats d’Espanya i de tot el món perquè ens acompanyen i, així, unir esforços.

Imatge

Edició de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua amb la col·laboració del Museu Valencià d’Etnologia i l’Ajuntament de València


L’ALIMENTACIÓ SOSTENIBLE

L’alimentació sostenible, com a tal, és un concepte interdisciplinari que comprén àrees com les de la salut, l’educació, l’agricultura, drets, la planificació del territori, el comerç, la inclusió social, el transport, l’energia i el medi ambient.
Els nostres objectius principals són l’eradicació de la fam, la inseguretat alimentària i la malnutrició. A més, són prioritaris l’eliminació de la pobresa i l’impuls del progrés econòmic i social per a tots, així com la gestió i l’ús sostenibles dels recursos naturals, inclosos els del sòl, de l’aigua, de l’aire, del clima per a benefici de generacions presents i futures. Considerem que el dret a una alimentació sana i segura és un dret humà bàsic equiparable al dret a l’accés a l’aigua. A més, hem de combatre l’existència de poblacions que passen fam en un mateix món en què milions de persones patixen obesitat.
Les ciutats tenen un paper de lideratge a l’hora de promocionar dietes sanes i de desenvolupar xarxes d’alimentació sostenibles. El 2050, el nostre planeta albergarà a més de nou mil milions de persones, i tres quartes parts viuran en àrees urbanes. Des d’esta perspectiva, les ciutats necessitaran reconsiderar les seues xarxes d’alimentació i canviar els plantejaments que proporcionen un mer aliment a les seues poblacions per una concepció més sistèmica. De fet, l’alimentació no és només la suma de calories i nutrients necessària per a fer que el nostre cos funcione, sinó que s’inserix en un sistema integral amb influència en la nostra qualitat de vida i que inclou totes les activitats i els agents necessaris per a cultivar, collir, processar, empaquetar, transportar, posar a la venda, consumir i disposar de menjar, així com de tots els articles que s’hi relacionen.
És possible una renovació del cicle vital que va des de la producció d’aliments fins al seu transport als nostres plats, i esta requerix un compromís polític, així com accions concretes que impliquen múltiples i variats agents tant de la societat civil com del món empresarial, de la política i del món acadèmic.

 

Últimes proves de la JQCV 2017 i noves proves de la JQCV 2018


Com ja sabeu, sobretot els que ja heu fet els nous nivells A2 i B1, la JQCV canvia els models de les proves i aquest 2017 és la darrera vegada que es faran proves de resposta múltiple com les que féieu fins ara.

Oral (A2) i Elemental (B1) ja han canviat, i l’any 2018 ho faran el Mitjà (C1) i el Superior (C2), i a més a més hi haurà un nou nivell: B2.
En aquesta entrada us deixe els enllaços a les proves que heu fet fins ara, les proves en línia d’INTER-VAL, i de regal, com seran les noves proves de la JQCV.

Certificats de coneixements generals

 

 

Certificats de capacitació tècnica
 
 
 
MITJÀ
 
 
 
 
 
SUPERIOR
 
 
 
 
 



NOVES PROVES
 
 
L’estructura de cada una de les proves serà:
 
 
MODELS DE LES NOVES PROVES
 
 
 
 
 

 

Oral / Redacció 48


Millennials contra generació X

Als anys seixanta, el 77% de les dones i el 65% dels homes que en aquell moment tenia trenta anys havia acabat els estudis, estava casat, tenia un fill, era independent econòmicament i vivia fora de casa. L’any 2010, només el 13% de les dones i el 10% dels homes de 30 anys havia aconseguit aquests cinc objectius. Els temps canvien i les generacions també; ara, els millennials o generació Y, nascuts entre el 1980 i el 2000, són capdavanters en influència social, en formació acadèmica i tenen un major poder adquisitiu en comparació dels seus antecessors. Suposen una revolució en tots els àmbits i nivells, però són escèptics respecte a tot el que està encotillat en el passat, a tot el que, fins ara, la generació X (1960-1980) ha tirat endavant.

076-millennials-infografia-cat

Dues generacions que viuen i conviuen. A l’Estat, els que pertanyen a la generació X representen una població de dotze milions de persones, i els mil·lennistes ja superen els nou milions de persones. Es calcula que la potència productiva i de consum d’aquesta generació és, només als Estats Units, de 33.000 milions d’euros. I segons alguns estudis, l’any 2020 representaran el 50% de la força laboral del món i hauran arribat a la maduresa professional. Però qui són els millennials i quines són les diferències que els separen de la generació X?
El gran repte: entendre el comprador millennials

Saber com consumeixen els milllennials és la clau de l’èxit. «Consumeixen més per l’experiència que els ofereix el producte que per l’estatus», afirma Eleni Papaoikonomou, psicosociòloga del consum i professora col·laboradora de la UOC. Són la generació amb més poder adquisitiu —des d’una òptica històrica— en comparació de totes les altres generacions. Per això, les empreses que vulguin arribar als millennials, afirma Gemma Segura, professora col·laboradora dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, n’hauran de despertar el compromís amb «campanyes per a dispositius mòbils i processos de compra fàcils». Hauran de tenir en compte que «el preu i la multifuncionalitat del que adquireixen és tan important com l’experiència de compra, l’atenció al client o la usabilitat web».
Curiosament, amb els millennials, el procés de compra és fa més llarg. «S’inicia en un canal, per exemple per mitjà del mòbil, i continua en d’altres, com la tauleta o l’ordinador», exemplifica Segura. Aquest comportament exigeix que les empreses «alineïn els seus canals i conservin informació perquè els clients no es vegin obligats a repetir passos». La generació X, per la seva banda, «confia més en el contacte personal que en la tecnologia, són immigrants digitals, els agrada comparar preus entre marques i prefereixen pagar al comptat, encara que agraeixen les facilitats de crèdit», afegeix Segura, que conclou: «Són grans estalviadors».
La importància de creure en el venedor
«El 32% dels millennials es basen en opinions i ressenyes d’internet abans de fer una compra», són «prosumidors», és a dir, productors i alhora consumidors, «cocreen productes amb les empreses i participen en la creació del valor», mitjançant les xarxes socials, per exemple, explica Papaoikonomou. Actualment, la generació X amb un nivell de consum més alt «confia en aquests prescriptors, encara que ells no ho són»; només un 8% d’aquest grup d’edat deixa comentaris sobre els productes, comenta Segura.
Els millennials «són optimistes i creuen en la responsabilitat social de les empreses», explica Papaoikonomou. Segons un estudi de PwC (2015), més d’un terç dels mil·lennistes compren a la seva botiga preferida per l’afinitat amb la marca. Tot i això, «els missatges de les marques els creen desconfiança», explica Segura. «Odien la publicitat —l’entenen com un element més de l’establishment—, però adoren les marques». Si un anunci els agrada, «serà percebut com un contingut més, independentment del seu missatge persuasiu», afirma Sònia Valiente, experta en publicitat i professora col·laboradora de la UOC. De fet, ja són moltes les marques que fan servir l’humor friqui com a recurs per a millorar el compromís (engagement) amb el seu públic jove: Fanta, Self Bank, Just Eat, Mixta, etc.
Una visió completament diferent per a la generació X, que «aprecia molt les marques, però busca un altre tipus de missatge». Un màrqueting eficient per a aquest col·lectiu s’ha de basar a «enviar missatges autèntics i rellevants, adreçats a la identitat, l’èxit, la família i la llibertat», afirma Segura. Són, segons Papaoikonomou, «una generació força ignorada en les investigacions de mercat».
Els «arrogants» i sobreeducats arriben a l’empresa
Els mil·lennistes són la generació més formada des d’una òptica històrica i, segons Deloitte, en menys d’una dècada representaran el 75% de la força laboral del món. Són «nadius digitals, pensen en clau digital i estan “sobreeducats”», explica Gina Aran, professora col·laboradora dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC. En l’àmbit professional «són exigents, impacients i ambiciosos i, per a alguns, arrogants». A diferència de la generació X, no busquen la seguretat laboral ni la reputació, «ni tenen estructures jeràrquiques verticals; són individus que treballen d’una manera transversal». La generació X és més corporativista; el 30% dels adults són membres actius d’organitzacions professionals, de negocis o sindicals i se’ls caracteritza com a «cínics, liberals i autosuficients».
Aran indica que els millennials practiquen la cerca constant de feina (job shopping): canvien de feina cada tres anys, aproximadament. El 43% dels joves que actualment treballen declaren que estan oberts a altres ofertes i «quan aparegui una empresa que els sedueixi més, no dubtaran a fer el salt», afirma l’experta en recursos humans. Una tendència disruptiva en comparació de les generacions anteriors, la generació baby boomer o la generació X, que en general tenen «extenses experiències laborals en una sola empresa», explica Aran.
La conciliació com a prioritat laboral, i acceleradors de la transformació digital
«Poder conciliar la vida laboral i la personal» és una de les prioritats principals de la generació Y o millennials, i també ho és «la claredat en les expectatives laborals i una ràpida progressió en la carrera professional». Si les empreses no s’adapten, «estan condemnades», afirma Aran. «L’organització ha de ser conscient que ven a mil·lennistes i que els contracta»; l’entrada de la generació Y a l’empresa és «un impuls cap a la transformació digital i la innovació tecnològica».
Aquesta transformació digital també ha empès la banca tradicional. L’arribada dels mil·lennistes al mercat de treball els converteix en clients interessants per a qualsevol sector, però sobretot per al sector financer. Amb tot, són un segment de població difícil de captar: el 71% dels mil·lennistes prefereix anar al dentista abans que escoltar un banc. «El seu escepticisme envers les institucions també s’estén al món de la banca», afirma Josep Lladós, professor dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC. I la reputació dels bancs és baixa entre la gent d’aquest grup d’edat: «En els últims anys, moltes entitats financeres han evidenciat valors i comportaments allunyats dels que busca aquesta generació: transparència, integritat i compromís social».
Alguns estudis confirmen que el 80% dels millennials no trepitjarà mai una oficina bancària, res estrany, segons Papaoikonomou, «el 87% dels joves d’aquesta edat fa servir entre dos i tres dispositius tecnològics al dia». La relació amb la banca es farà per mitjà del mòbil, però «el repte va més enllà d’oferir serveis de banca mòbil o m-banking», indica Lladós: cerquen «simplicitat, transparència, qualitat en la provisió de serveis i estàndards de seguretat elevats». En cas que no es compleixin aquests factors, «canviaran ràpidament d’entitat financera». A diferència d’altres generacions anteriors, tenen «més responsabilitat en les finances personals, però menys dependència de les entitats», afirma Lladós.
Els millennials voten la “nova política”, els X als “vells” partits
Segons un sondeig del CIS sobre les últimes eleccions a Espanya, els millennials tendeixen a un vot que mira clarament cap a la «nova política» i s’allunya de la vella. De la franja que inclou els joves de 18 a 35 anys, només el 7,7% va optar per votar el PP o el PSOE, mentre que gairebé el 49% dels joves es va decantar per la «nova política»: Podem i Ciutadans. Una conducta política que difereix del comportament de la generació X, en què el 32,15% de les persones que tenen entre 36 i 55 anys va votar el PP o el PSOE i només el 28,2% es va decantar per la «nova política».
Internet explica part d’aquesta diferència en el comportament polític: «L’exposició a la xarxa fa el votant més crític i, en conseqüència, tendeix a votar partits més minoritaris o més confrontats amb l’establishment». Aquesta diferència generacional s’explica, segons Ismael Peña, professor dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC, «perquè l’ús d’internet a Espanya és, encara, decreixent amb l’edat».
Menys tabús, més debat polític
Fa uns quants anys, la resposta a la pregunta «A qui votes?» era una revelació secreta i fins i tot incòmoda. Ara, els millennials «tenen més necessitat de fer-ho saber o menys tabús per a expressar les seves opinions polítiques». Aquesta generació, afirma Peña, «va néixer en democràcia i no veuen tabús o riscos a l’hora de parlar sobre política, a diferència de la generació X o els baby boomers». Afegeix que, a més, «no senten tan seva la Transició (o la Constitució), perquè no hi van participar directament», fet que els permet prendre una certa distància crítica.

Són individus que «s’alimenten de les xarxes socials per tal d’arribar a moltes més opinions i més diferents», a diferència del «limitat ecosistema informatiu (un diari, una emissora de ràdio, un canal de televisió) que va viure la generació X, per exemple». Així, doncs, se sumen les dues tendències: «Parlem més de política, però també ens arriba més i millor el debat polític», conclou Peña.

 
 

Si us interessa, podeu consultar la informació sobre la següent generació (la generació Z) en aquest enllaç:

Generació Z: publico a Internet, llavors existeixo

 
 
______________________________________________
 

El teleespectador infidel

Espanya és el país d’Europa on més s’evita la parella per veure sèries,
segons un informe mundial de Netflix

¿Ha sigut infidel a la seva parella amb… una sèrie de televisió?
Aquesta és la peculiar pregunta que ha fet la plataforma Netflix als seus abonats per saber quina passió desperten les seves produccions.
I el resultat és que sí, que solen ser infidels i, a més, que els espanyols, amb un 55% del total d’enquestats, són els més infidels de tot Europa. A més, els abonats espanyols són els més 
reincidents: el 42% afirma haver sigut infidel a la seva parella en quatre ocasions o més. I una vegada comesa la infidelitat, el 41% no té remordiments i el 61% seria infidel més vegades si sabés que no serà descobert. Segons l’original estudi, l’’infide és incapaç de resistir-se a veure com més aviat millor la seva sèrie favorita i no espera a ningú.
A partir del seu informe, Netflix ha elaborat quatre nivells d’infidelitat audiovisual: l’infidel noctàmbul (el que veu episodis quan la seva parella dorm), l’infidel viatger (aprofita viatges en solitari), l’infidel irredempt (té assumit que veurà sèries sense la seva parella) i l’infidel seriat (el que repeteix més d’una vegada al mes). Les sèries que més infidelitat provoquen són: ‘The walking dead’, ‘American horror story’, ‘Narcos’ i ‘Breaking bad’.
A l’altre extrem també hi ha el denominat «company fidel de ‘streaming’», que «compleix amb el compromís de veure tots els capítols junts». Els holandesos (el 73%), els alemanys (65%) i els polonesos (60%) són els que més encaixen en aquesta figura. La comèdia (‘The Big Bang…’, ‘Modern Family’) és el gènere preferit per compartir en parella.
_____________________________________________

El poder incert de la lluna

Diversos experts expliquen la influència real de la lluna en el nostre comportament, l’agricultura, els parts i els tractaments de bellesa

 



La lluna protagonitza una gran quantitat d’expressions populars. Algunes asseguren que la lluna plena ens fa més agressius, mentre que d’altres recomanen sembrar la collita en lluna creixent i collir-la en minvant. A més, entre les dones embarassades, matrones i personal sanitari també es pot sentir dir que la lluna afecta els parts i alguns experts en bellesa defensen l’efectivitat de seguir el calendari lunar per a estar més guapos.Tantes són les creences sobre la lluna, que diversos experts expliquen tot seguit la vertadera influència de la lluna en els éssers humans, l’agricultura o la bellesa.



ComportamentHomes llop, persones “llunàtiques”… Molt s’ha parlat al llarg de la història i en països i cultures molt diferents sobre la influència de la lluna en el comportament dels éssers humans. Articles en revistes científiques com el Brititsh Journal o l’American Journal de Psiquiatria han assenyalat casos de persones amb episodis psicòtics coincidint amb les fases lunars, i fins i tot durant el segle XX es podien trobar asils per a “llunàtics”.

Jesús de la Gándara, cap del servei de psiquiatria de l’Hospital Universitari de Burgos i expert en la influència dels fenòmens meteorològics i el clima en la salut, assegura que no es pot atribuir a la lluna aquesta influència: “L’explicació és mig biològica, mig sociològica. És cert que aquestes persones són malalts mentals greus, que es comporten de manera agressiva o estranya i la seva forma més alterada coincidint amb les fases lunars. Però, en realitat, són persones amb trastorns mentals que els relacionen a la lluna, no perquè la lluna canvia alguna cosa en el cervell de les persones”.

José Miguel Viñas, meteoròleg, divulgador científic i consultor de l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), explica que antigament, en un món eminentment rural, les persones estaven al corrent de la fase lunar i la seva influència era molt més gran. Avui només ens recordem de la lluna quan algun dia ens sorprèn veure-la ben gran (l’anomenada il·lusió lunar).



AgriculturaMolts agricultors segueixen les fases de la lluna en les seves activitats i fins i tot la denominada “agricultura biodinàmica” l’inclou en els seus principis. De fet, una de les pràctiques més esteses és sembrar en lluna creixent i collir en minvant.

Però la lluna no afecta el comportament de les plantes, com assenyala José Miguel Mulet, professor de biotecnologia a la Universitat Politècnica de València (UPV), on dirigeix una línia de recerca en l’Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes per a desenvolupar plantes tolerants a la sequera o al fred.

L’expert assegura que per a aconseguir aquesta influència, les plantes haurien de tenir algun receptor capaç d’activar-se per la llum de la lluna, com el tenen per a les diferents longituds d’ona de la llum solar. Però no disposen d’aquest mecanisme. La llum de la lluna (llum del sol reflectida) no té prou intensitat per a desencadenar una resposta en les plantes. Si això fos cert, implicaria que una nit ennuvolada l’efecte de la lluna plena es perdria. I tampoc s’espera que es descobreixi en un futur, ja que ja s’ha seqüenciat tot el genoma de moltes plantes.

Com que la lluna sí que té un efecte real en el moviment de les marees, s’ha arribat a pensar que també podria influir en les plantes. Mulet indica que aquesta argumentació tampoc se sosté de manera científica, ja que la lluna influeix en les marees per l’atracció gravitatòria que depèn de la massa dels cossos implicats (el sol, la lluna, la terra i l’aigua).

Per tant, l’única atracció que influeix en la planta és la terra, per mitjà del gravitropisme, un procés que fa que l’arrel vagi cap avall i la tija cap amunt (si els girs es reorienten). A nivell gravitatori, influeix més en la planta la vaca que pastura al costat o el cos de l’agricultor. La lluna no importa per a sembrar, recollir o podar.



PartsUn altre dels efectes més populars que s’han atribuït a la lluna és el d’influir en els parts. Tanmateix, els estudis més seriosos sobre la qüestió, basant-se en dades estadístiques, no hi han trobat resultats concloents. Com explica José Miguel Viñas, “per sobre de qualsevol possible influència lunar en el bebè en néixer, actuen molts més factors físics, com el ginecòleg o la matrona”.

També s’ha escrit molt sobre la regla de la dona i el cicle lunar, ja que semblava haver-hi una correlació. En aquest cas tampoc hi ha base científica. “La suposada influència es desmunta amb facilitat quan s’analitza la freqüència del període fèrtil en les femelles d’altres mamífers, ja que en la majoria dels casos no és de 27 dies”, explica.



Tractaments de bellesaAlguns suposats experts en bellesa, diversos llibres i pàgines web en Internet defensen l’efectivitat dels tractaments basats en el calendari lunar. Tanmateix, tampoc no tenen una base científica. Es troba en la mateixa línia que el tema dels cultius, però aplicat als éssers humans. “El més segur és que tot es comencés a plantejar en l’antiguitat. La lluna exercia una influència tan gran en els nostres ancestres, que es van establir tota mena de relacions sobre els seus efectes, tant benefactors com de signe contrari”, conclou Viñas.