salrire
Apps per als més grans
El sistema operatiu Android permet personalitzar el mòbil per a adequar-lo als usos més habituals de les persones grans
Avui dia, no concebem la nostra vida sense tenir un telèfon mòbil a prop. El necessitem tant per a activitats lúdiques, com professionals i socials. Tot i això, hi ha gent a qui costa acostumar-se a aquesta mena de dispositius, especialment algunes persones grans que no són capaces de manejar-se de forma eficient amb qualsevol telèfon intel·ligent.
Al mercat, hi ha alguns models de mòbils orientats a persones grans amb característiques d’equipament i de programes personalitzats. Malgrat això, moltes vegades, l’usuari ja disposa d’un telèfon o no vol desemborsar una quantitat addicional que pot ser elevada per a un ús reduït que farà del nou aparell. Per tant, tot i que els telèfons intel.ligents actuals amb sistemes operatius com Android, iOS o Windows Phone 8.1 permeten augmentar les tipografies, millorar els contrastos i algunes opcions més d’accessibilitat, una de les característiques diferencials del sistema operatiu Android respecte d’iOS, i també del de Microsoft, és que el seu entorn gràfic es pot personalitzar de forma més efectiva.
Alguns fabricants de mòbils amb Android han incorporat una funció denominada “Easy Mode”, que deixa simplificar l’entorn gràfic del dispositiu amb icones i tipus de lletra més grans. Aquests és el cas de Samsung en la gamma Galaxy. Per a activar-lo, cal accedir a: “Ajustos > El meu dispositiu > Pantalla d’inici > Mode fàcil (Easy Mode)”.
Aplicacions llançadora
A Android, hi ha aplicacions denominades “llançadores” (launcher, en anglès) que permeten modificar la pantalla d’inici de l’entorn gràfic del sistema operatiu per a organitzar el quadre d’apps d’una forma més comprensible. Aquests programes substitueixen la pantalla d’inici per defecte per una de personalitzada, segons el tipus de llançadora i la configuració triada per l’usuari.
A la botiga d’aplicacions Google Play hi ha centenars de programes d’aquest tipus. Entre aquests, destaquen els que estan orientats a facilitar l’ús dels mòbils a sèniors, a persones de la tercera edat o a persones amb discapacitat. Uns altres també es poden utilitzar de forma similar per a menors d’edat i, d’aquesta manera, limitar l’ús del telèfon a les apps seleccionades pel pare o tutor.
Apps interessants per a persones grans
BIG Launcher
És una aplicació llançadora (gratuïta amb limitacions o de pagament, a un preu de 8 euros) que reemplaça l’entorn gràfic de l’usuari en qualsevol mòbil o tauleta amb Android 2.1, o superior, per un altre amb una interfície molt senzilla d’utilitzar basada en icones de grans dimensions. A més, practica una limitació del nombre d’aplicacions que es mostren alhora, així com millores en l’històric de trucades i en l’enviament de SMS, fet que implica uns tipus de lletra i uns grafismes més grans i amb millor contrast. Aquest entorn gràfic es pot personalitzar per a bloquejar programes o mostrar només els que són en realitat necessaris: trucades, SMS, càmera de fotos, galeria d’imatges, alguna aplicació de missatgeria instantània, com WhatsApp, i un botó d’alerta que fa una trucada, envia un SMS o les dues accions alhora en cas de necessitat.
Wiser – Simple Launcher Consisteix en una altra app llançadora, semblant a Big Launcher, però que simplifica l’entorn gràfic d’Android mitjançant l’ús d’icones de gran mida i gràfics plans d’alt contrast. L’únic inconvenient d’aquesta llançadora és que per a funcionar necessita un dispositiu amb la versió 4.0 o superior d’Android.
En cas de perill, el mòbil també pot servir a persones sènior a l’hora de sortir al carrer. És el cas d’AlertCops una aplicació per a Android i per a iOS, llançada com a prova pilot per la Secretaria d’Estat de Seguretat a Madrid, Màlaga i Alacant. Permet denunciar amb rapidesa situacions de perill per a la persona o un fet delictiu, des d’agressions o atracaments fins a desorientacions o desaparicions. Una vegada activada l’alerta, aquesta envia als cossos de seguretat dades de posició de l’usuari i altres comentaris.
Life360 És una app de localització dissenyada per a familiars i grups tancats d’amics i coneguts que necessiten saber on és l’usuari en tot moment. Life360 mostra en un mapa la posició de cada un dels que componen el grup creat, a més d’opcions per a comunicar-se entre ells de forma textual. A més, també es poden definir alertes quan algun dels membres arriba a una localització predefinida. En cas d’emergència, disposa d’un botó de pànic que de forma automàtica fa una trucada i envia un SMS amb les coordenades GPS de l’usuari a tots els integrants del seu grup.
Botó de Pànic, AsT i Botó d’Emergències Són dues aplicacions disponibles a Google Play, orientades a avisar contactes predefinits de l’agenda amb trucades o missatges de text que indiquin la posició i les coordenades GPS de l’usuari en cas d’emergències, accidents, desorientació o perill.
_________________________________________
Una jutge indaga si es van cometre negligències en el cas de l’Ebola
Vol documentació sobre les mesures i la relació d’assistents a cursos de formació
Admet a tràmit una denúncia de 15 internistes de l’Hospital La Paz-Carles III
Un jutjat de Madrid ha obert diligències prèvies per la possible existència d’una infracció penal després d’admetre a tràmit una denúncia presentada per 15 metges del Servei de Medicina Intensiva de l’Hospital La Paz-Carles III de Madrid per les mesures adoptades contra l’Ebola. La jutge d’instrucció número 21 de Madrid, María Teresa Abad, ha sol·licitat al centre sanitari que remeti documentació acreditativa de les mesures adoptades per garantir la seguretat del personal i la formació que s’hi ha portat a terme en relació amb els fets denunciats. També li demana la relació dels assistents als cursos de formació i qui els van impartir, a més a més de la llista de metges, infermeres i auxiliars que van estar en contacte amb el virus.
La jutge també reclama a la Inspecció de Treball que remeti les actes o informes instruïts en relació amb els fets objecte de la denúncia, en què s’assenyalen possibles delictes contra la salut pública i contra la seguretat dels treballadors.
En la seva resolució, la instructora assenyala que dels fets denunciats se’n deriva una possible «infracció penal». El Ministeri Fiscal, que ja estava investigant els mateixos fets, va aturar les seves indagacions així que va tenir coneixement que una magistrada havia admès a tràmit la denúncia dels metges i li ha remès les seves actuacions.
Els metges denuncien que, des que la direcció de La Paz va comunicar el 25 d’abril al seu servei de medicina intensiva que l’hospital havia estat designat centre de referència per a la detecció i el tractament de l’Ebola, van començar a advertir de «la necessitat d’una infraestructura, mitjans i formació». Arran d’una carta remesa el 29 d’abril al conseller madrileny de Sanitat, Javier Rodríguez, als membres d’urgències, medicina interna i medicina intensiva se’ls va prometre una formació adequada amb tallers pràctics, segons els denunciants.
CONSTANTS RECLAMACIONS /
Al seu lloc, assenyalen, el servei de protecció de riscos laborals de l’hospital va oferir al juliol «als interessats» una xerrada d’uns 45 minuts i l’exhibició d’uns vestits de protecció «sense les condicions de seguretat requerides». A l’agost, davant la imminent arribada del primer missioner infectat, van tornar a exigir les mesures de seguretat, algunes de les quals van ser solucionades al «reassignar-se l’hospital Carles III com a centre de referència». Encara que el cap de servei va afirmar que havia complert les peticions, els denunciants asseguren que no va ser així, ja que «l’estructura de les habitacions i les seves rescloses no reuneixen les condicions per garantir la seguretat».
La denúncia afegeix que els vestits no eren els adequats i que no es va rebre formació correcta sobre la seva col·locació ni especialment la seva retirada. El 6 d’octubre, continuen, van arribar els vestits sol·licitats però no la formació ni l’ampliació de les rescloses. La seva mida reduïda dificulta la retirada de la vestimenta.
Després de conèixer l’obertura de la investigació, el portaveu de la Comunitat de Madrid, Salvador Victoria, va defensar que els protocols marcats pel Ministeri de Sanitat i l’OMS «s’han complert fidelment». I va afegir que es van seguir «en tot moment» les directrius marcades per la comissió de coordinació creada pel Govern arran del contagi de l’auxiliar Teresa Romero.
_________________________________________
La Primera Guerra Mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i alPròxim Orient entre 1914 i 1918. La política exterior, cada vegada més agressiva d’Àustria-Hongria,Rússia, i especialment Alemanya va originar el conflicte. El detonant de l’esclat de la guerra fou l’assassinat el 28 de juny de 1914 a Sarajevo, Bòsnia, de l’hereu al tron dels Habsburg, Francesc Ferran d’Àustria. Després de la declaració de guerra d’Àustria a Sèrbia el 28 de juliol, la majoria d’estats europeus es van veure implicats en el conflicte. Rússia es va mobilitzar en suport de Sèrbiaels dies 29 i 30 de juny. Alemanya va declarar la guerra a Rússia l’1 d’agost i a França el 3 d’agost.[2] Dels 32 països beligerants, els principals països involucrats van ser, d’una banda, els anomenats «aliats»: França, l’Imperi Britànic, Sèrbia, l’Imperi Rus, els Estats Units i el Regne d’Itàlia, i de l’altra les «Potències Centrals»: l’Imperi Alemany, l’imperi Austrohongarès, l’Imperi Turc i Bulgària.
Finalitzà amb la signatura de l’Armistici de Compiègne l’11 de novembre de 1918, que establia la derrota de les potències centrals, provocada més per un desgast que impossibilitava la continuació de l’esforç militar que no pas per cap derrota militar. En aquest sentit, i amb la decisió dels dos bàndols de no arribar a un statu quo després dels primers mesos de guerra, amb l’estil de guerra de desgast i guerra total, la I Guerra Mundial representa un canvi radical respecte als conflictes delsegle XIX. Durant tota la guerra ambdós bàndols van haver d’anar adaptant-se a noves situacions estratègiques, per a les quals no estaven preparats. Hi respongueren amb una escalada militar sense precedents en la història europea que causà un total de nou milions de morts.
La guerra va donar lloc a una profunda reestructuració de la geografia europea: quatre grans imperis, l’austrohongarès, l’alemany, l’otomà i el rus, van deixar d’existir, i van aparèixer els nous estats de Txecoslovàquia, Iugoslàvia, Hongria, Estònia, Letònia, Lituània, Finlàndia i Polònia. Alemanya, a més, perdé les seves colònies d’ultramar.
.jpg)
La invasió dels drones
Classes de valencià 
