Oral / Redacció 43


L’OMS aconsella augmentar en un 20% els impostossobre les begudes ensucrades

L’organisme pretén reduir els índexs de
sobrepès, obesitat, diabetis i càries

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha publicat un nou informe en
què recomana augmentar en un 20% els impostos sobre
les begudes ensucrades per reduir-ne el consum i, per tant, disminuir
el risc d’obesitat, diabetis tipus 2 i la càries dental.

I és que, segons assenyala l’informe, titulat ‘Les polítiques
fiscals per a la dieta i la Prevenció de Malalties no Transmissibles
(ENT)’, reduir el consum d’aquestes begudes provocarà una
disminució de la ingesta de ‘sucres lliures’ i calories, millorarà
la nutrició de la població i reduirà els índexs de sobrepès,
obesitat, diabetis i càries.

Els sucres lliures són els monosacàrids (com la glucosa o
fructosa) i els disacàrids (com la sacarosa o sucre de taula), que
són afegits
als aliments i les begudes pels
fabricants, cuiners o consumidors. A més, també són presents de
forma natural
en la mel, els xarops, els sucs de fruita i
els sucs concentrats de fruita.

“El consum de sucres lliures, incloent-hi les begudes
ensucrades, és un factor important de l’augment global del nombre de
persones que pateixen obesitat i diabetis. Per això, si s’augmenten
els impostos sobre aquests productes es podran salvar vides,
reduir els costos sanitaris i augmentar els
ingressos per revertir-los en els serveis de salut”, ha
assenyalat el director del departament de l’OMS per a la prevenció
de les malalties no transmissibles, Douglas Bettcher.

SOBREPÈS INFANTIL

Aquesta recomanació se sustenta en el fet que l’any 2014 el
39% de les persones més grans de 18 anys tenien sobrepès i que
entre els anys 1980 i 2014 es va duplicar la prevalença d’homes i
dones amb obesitat. A més, l’any 2015 uns 42 milions de menors de 5
anys tenien sobrepès o obesitat, fet que suposa un augment d’11
milions de nens en els últims 15 anys, dels quals el 48% vivien
a l’Àsia, i el 25%, a l’Àfrica.

Però no només han augmentat els índexs d’obesitat i sobrepès,
sinó que també s’ha produït un increment notable dels casos de
diabetis, que han passat de 108 milions el 1980 a 422 milions
el 2014. Una malaltia que, al mateix temps, va ser responsable
d’1,5 milions de morts a tot el món l’any 2012.

ABARATIR ELS PREUS DE FRUITES I VERDURES

D’altra banda, l’OMS, després de reunir-se amb experts mundials i
analitzar 11 estudis sistemàtics sobre com influeixen les mesures
fiscals a l’hora de millorar la dieta i prevenir les malalties no
transmissibles, aconsella reduir en un 10% o un 30% els preus de les
fruites i verdures fresques; augmentar els impostos en els aliments
amb alt contingut en greixos saturats, trans i sal; i incrementar el
preu del tabac.

Alguns països ja han adoptat mesures fiscals per
evitar que els ciutadans consumeixin productes no saludables. Per
exemple, Mèxic ha augmentat els impostos de les begudes ensucrades i
Hongria dels productes envasats amb alt contingut en sucre, sal o
cafeïna. Les Filipines, Sud-àfrica, el Regne Unit i Irlanda del
Nord han anunciat ja la seva intenció d’aplicar impostos sobre les
begudes ensucrades.

 

___________________________
___________________________

Els 8aliments i begudes més poc saludables

A
Etselquemenges fem un rànquing amb els 8 aliments i begudes més
perillosos pel que fa a la nutrició. Vols descobrir quins són, per
què i com podem apartar-los de la nostra vista per sempre?

Segur que alguns ja els coneixes, però potser no sabries explicar als teus
contactes per què no són unes opcions saludables. Atenció, doncs,
a aquest resum:

1. Sucs de fruites envasats

A Catalunya, el consum de sucs de fruita ha augmentat gairebé el doble en 10 anys (estudi). Encapçala la primera posició del nostre rànquing perquè de suc de
fruita en té més aviat poc. El procés és molt més complex que no
pas el que ens ensenyen certs anuncis. S’utilitza fruita…:

  1. de baixa qualitat, que ja no serveix per vendre sencera
  2. molt triturada
  3. pasteuritzada
  4. conservada en grans tancs durant mesos
  5. barrejada amb aigua
  6. amb sabors artificials, sucre, edulcorants diversos i conservants

El resultat és: poca quantitat de vitamines, per no dir nul·la, i una gran quantitat de
sucres (externs i propis de la fructosa). Així doncs, donar un suc
als nostres fills per acompanyar un entrepà o prendre un suc al bar
no és una opció sana.

2. Cereals per esmorzar

Un bol de sucre emmascarat”, així l’hem volgut batejar. Estan carregats de
vitamines aïllades i químiques perquè contenen
cereals
molt refinats i de baixa qualitat
.
Menjar cereals envasats per esmorzar ha estat la campanya de
màrqueting més reeixida del món. I com que no són integrals −i
si ho són és perquè porten segó, que ens irrita l’intestí−
no ens sacien i n’hem de menjar més quantitat i, per tant, més
sucres.
Si us fixeu en els envasos, les racions que recomanen són de 30-40
g, quan realment el que equival a una ració és 60-80 g. Si coneixeu
algú que prengui els especials per a dieta o el superintegrals,
digueu-li que miri l’etiqueta del seu producte i d’un altre
d’herbodietètica o de supermercat ecològic sense
sucre
. El temps que trigarà a agafar-li gana després d’haver-ne
menjat d’un tipus o d’un l’altre variarà considerablement.

3. Crema de xocolata i avellana

Tot i que al món se’n consumeixen 9 quilos per segon,
és molt poc saludable (encara que ens sapiguem de memòria els seus
“quatre” ingredients gràcies a la seva famosa cançó).

Conté moltíssim sucre, greix saturat, glutamat monosòdic, lecitina
de soja 
genèticament modificada i olis vegetals com
el de palma. La meravella dels additius saludables, vaja.

4. Hamburgueses

Us heu fixat mai en les etiquetes de les hamburgueses? Si ho feu veureu que de carn n’hi ha poca. “Jo no menjo mai soja” em diuen a la consulta, però en prenen cada dia sense saber-ho a través de les hamburgueses, salsitxes o mandonguilles. La majoria
d’hamburgueses, són un producte molt processat, gairebé sense qualitats nutritives i plenes de
colorants, aromes, emulsionants i conservants.

5. Refrescos amb sucre o edulcorants

Quan surto a la tarda-nit i no vull alcohol, no sé mai què demanar”.
“Però un dia a la setmana sí que en puc prendre, no?”. Un cop a
la setmana ja és un consum habitual. I no, no s’haurien de prendre
mai.
Una llauna de cola, taronja o llimona pot contenir entre 8 i 9 cullerades de
sucre.
Quan em diuen allò de “jo no prenc mai sucre” els podria explicar el
munt de productes amb sucre que prenen, sobretot durant el cap de
setmana, però clar, això no ho comptem, perquè és el cap de
setmana, oi?

Si eliminem les begudes ensucrades podem reduir molt el risc d’obesitat, sobrepès i diabetis tipus 2, segons recull un estudi de la Universitat de Harvard.

I què passa amb les begudes edulcorades? Potser no engreixen però s’ha
vist
que el cos rep més o menys el mateix missatge insulínic i
ens fa més addictes a tot el que sigui dolç.

6. Vi i cervesa

La industria del alcohol está detrás de la percepción equivocada que tiene buena
parte de la sociedad y de la idea de que tomar dos vasos de vino
diarios va bien para el corazón, o que beber una cerveza favorece el
sistema nervioso o para los deportistas, cuando, en realidad, tiene
muchos más efectos adversos que beneficiosos.”

Julio Basulto, dietista-nutricionista reconegut per l’AEDN.

L’alcohol és el problema, perquè no només genera una sobrecàrrega hepàtica
sinó que pot desencadenar problemes hormonals. L’OMS explica que
és
neurotòxic, addictiu, immunosupressor, perillós per al sistema cardiovascular,
cancerigen i que augmenta el risc de mort
, encara que sigui en forma de cervesa o vi.

7. Pa de motlle

Una solució ràpida i que dura molt a casa? El pa de motlle. A canvi de què? De contenir olis vegetals hidrogenats (greixos trans) + greixos saturats de la llet + alta quantitat en sodi + emulsionants i conservants com l’E471, que genera una mala absorció de greixos i danys hepàtics + sucre.

8. Iogurts desnatats edulcorats

Amb poc substrat nutritiu, ja que quan es treu el greix també es fan malbé les vitamines liposolubles com les vitamines A, D i E, i també contenen menys
quantitat de calci. 
A més a més, el iogurt desnatat edulcorat més consumit a Espanya conté els dos edulcorants més polèmics: aspartam i acesulfam k (hi ha indicis que és pitjor que la sacarina i l’aspartam).

I les alternatives saludables?

Fer sucs vegetals a casa amb un extractor de sucs lent, comprar fruita i verdura ecològica en la mesura que puguis, prendre cereals sense sucre, fer una crema de
garrofa casolana (amb cacau pur, garrofa en pols, vainilla, ametlles
i avellanes mòltes i melassa d’arròs), un àpat amb carn blanca a
la setmana i ecològica, demanar als bars aigua, te, cafè o una
cervesa sense alcohol, comprar pa integral de massa mare en un forn
de pa bo i disminuir la quantitat de lactis (i si se’n prenen, que
siguin ecològics, i millor de cabra o ovella).



___________________________

___________________________



La nova realitat augmentada afavoreix el quiròfan global

Dispositius i aplicacions connectats a internet assisteixen el metge en proves
diagnòstiques, permeten gravar operacions i milloren la formació de
futurs cirurgians. L’Hospital Clínic prepara el primer
trasplantament de ronyó retransmès amb unes Google Gla

Les ulleres de realitat augmentada ja s’han convertit en alguna
cosa més que el nou instrumental de moda als quiròfans. Empreses i
centres mèdics col·laboren per desenvolupar dispositius i
aplicacions que permetin millorar la pràctica mèdica, la formació
dels nous professionals i l’accés a la informació rellevant sobre
el pacient gràcies a càmeres en miniatura, l’accés a internet i la
simulació dels passos a fer en la taula d’operacions. Però també
tenen moltes altres aplicacions per ajudar els pacients, com es va
poder veure en el recent congrés Health 2.0 a Barcelona, que tornarà
a celebrar-se el maig del 2016.

Els dispositius més populars, per mediàtics, són les Google
Glass, que Google va llançar com a prototip el 2011 i que ha venut
de manera intermitent des d’aleshores. Però n’hi ha d’altres, com
les Epson Moverio, les R6 d’ODG i les Vuzix, a més a més d’altres
models pensats per a la indústria. Gràcies a una càmera, un
micròfon i un pes lleuger, entre altres característiques, permeten
als metges retransmetre operacions de cirurgia oberta a una audiència
més àmplia i mostrar-les des del punt de vista del cirurgià i no
com ho faria una càmera externa. El cirurgià, a més, pot «disposar
d’informació sobre l’historial del pacient directament a la
pantalla, mentre té les mans lliures. O simular opcions en una
operació abans de posar-les en pràctica», apunta Aline Norzet,
impulsora de Health 2.0, que analitza empreses tecnològiques
relacionades amb l’àmbit sanitari a tot el món. «Hi ha un bon
nivell d’empreses a Espanya, amb gent que fa coses molt interessants
i metges que són early adopters (els primers a adoptar una
tecnologia)», assenyala.

PIONERS A MÚRCIA

Espanya ha sigut un dels països pioners a
utilitzar la realitat augmentada gràcies, sobretot, a una empresa de
Múrcia, Droiders, que va aconseguir ser un dels primers socis de
Google en el desenvolupament d’app per a les seves ulleres.
«Vam ser els primers a retransmetre una operació quirúrgica. Els
residents, quan van amb un metge, es queden enrere i no veuen
exactament què és el que fa, sinó el que fan les infermeres. La
realitat virtual els permet veure la perspectiva del metge», explica
Ignacio Navarro, responsable de desenvolupament de negoci a Droiders,
que li va proposar l’experiència a un especialista mundial en
lesions de genoll, el doctor Pedro Guillén, que va ser el primer
metge del món a retransmetre una operació amb el dispositiu.

«Vam retransmetre l’operació amb un artroscopi sense cable de la
meva invenció a un pacient a qui vam aplicar un empelt amb cèl·lules
cultivades per regenerar un cartílag. Així que va ser una doble
innovació», recorda el doctor Guillén, que ha treballat amb el
dispositiu dues vegades. «Les Google Glass, que llavors pesaven 30
grams, no molestaven ni feien mal de cap i anaven captant el que jo
veia. La segona operació que vam fer va ser retransmesa a 276
universitats d’arreu del món i especialistes de Stanford (EUA),
Basilea (Suïssa) i Kobe (Japó) podien fer-me preguntes sobre el que
feia. Era el quiròfan global», diu.

Guillén no veu tan clar, en canvi, altres aplicacions de les
ulleres, com ara l’accés a l’historial del pacient. «El més
important és la seva aplicació en l’ensenyament de la medicina. Un
traumatòleg està sempre mirant diverses coses alhora. Encara que
seria molt útil en medicina militar, on es necessita consultar un
especialista en directe, o en llocs remots».

L’Hospital Clínic de Barcelona es prepara per retransmetre en
directe, al juliol, el primer trasplantament de ronyó des de la
perspectiva del metge a través de les Google Glass. Ho farà el
doctor Antonio Alcaraz, que ja ha treballat amb el dispositiu. «Els
especialistes podran fer preguntes sobre el que fem, per text. Primer
ho provem amb una gravació, perquè els pacients no són conillets
d’índies».

La formació mèdica també se serveix de la realitat augmentada
per simular les incisions i la resposta dels òrgans a través de
models en 3D. «En un trencament de clavícula, per exemple, les
ulleres poden anar indicant els passos que ha de realitzar el
cirurgià si fa temps que no els practica», assenyala Navarro.

O solucionar situacions en què la postura del metge és forçada
i no mira el pacient perquè ha de controlar l’operació a través de
l’ordinador, com en les laringoscòpies o les endoscòpies. També,
simplement, recordar el procediment i l’instrumental necessari per a
una operació o per revisar la pauta dels medicaments amb imatges.

APLICACIONS PER A UROLOGIA

«Davant de determinades formes, les
ulleres reconeixen i inicien una acció, com un àudio o un vídeo
que va guiant el doctor», explica Arthur Bretonnet, responsable de
desenvolupament de negoci de l’empresa catalana Soft For You (SFY),
que amb els laboratoris Almirall i metges del Clínic de Barcelona
han desenvolupat les app per a urologia.

Una altra app permet, amb unes ulleres de realitat virtual,
ajudar al diagnòstic mèdic, a base de presentar-li les accions
possibles davant de les respostes del pacient, sense que aquest se
n’adoni.

Però la realitat augmentada també ajuda pacients que amb prou
feines poden veure o recordar. La Universitat d’Oxford treballa en
una app per a pacients amb baixa visió a qui les Epson
Moverio interpreten els contorns dels objectes, i hi ha qui fa servir
les ulleres com a xivato per a pacients amb Alzheimer o altres
demències.

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: