Oral / Redacció 40


La col kale, les llavors de xia, les algues o les fruites vermelles són alguns dels ingredients de moda per les seves propietats nutricionals: recollim els secrets del seu èxit i també les veus que el matisen

TRINITAT GILBERT Barcelona ACTUALITZADA EL 14/02/2016 00:00

Hi ha un corrent en el camp de la nutrició que anomena superaliments els aliments que tenen un valor nutricional molt alt malgrat que se’n mengi una quantitat petita. Alguns superaliments són els vegetals de fulla verda, els germinats, el pol·len d’abella, les llavors de xia, llinet i cànem, les fruites silvestres i les algues, entre d’altres.

La dietista nutricionista Carla Zaplana, que acaba de publicar a l’editorial Cossetània un llibre dedicat íntegrament a explicar els superaliments, recomana menjar diàriament vegetals de fulla verda. “Es poden incorporar des de primera hora, a l’esmorzar, en un batut verd, i després als àpats, ja sigui en amanides o en cremes de verdures”, comenta. El pigment que els atorga el color verd fa que siguin aliments rics en clorofil·la, “de propietats oxigenadores i depuratives de la sang, a més de ser rics en aminoàcids, fibra i antioxidants”.

Saludables i versàtils

Zaplana explica que, en el cas dels brots i els germinats, “són superaliments crus i plens de vitalitat”. Aporten les mateixes propietats que “els vegetals de fulla verda més una àmplia gamma d’enzims actius”. El cas és que els brots i els germinats són llavors que estan en procés de germinació, i d’aquí que l’organisme n’absorbeixi fàcilment els nutrients, saludables, i li siguin fàcils de digerir. Com els vegetals de fulla verda, es poden integrar a tots els àpats, des del batut de l’esmorzar fins a l’acompanyament de cremes, d’amanides o fins i tot de peixos.

Al restaurant Rasoterra, a Barcelona, el copropietari Daniel Rossi afirma que són coneixedors de les propietats nutritives que tenen tant els vegetals de fulla verda com els brots. “Al migdia sempre tenim amanides, i al vespre, plats que acabem amb germinats”. Les amanides les preparen amb una base de fulla verda, abundant, i al damunt fruita seca (ametlles i nous) i fruita fresca. Per amanir, una vinagreta feta amb oli, vinagre i gingebre, que hi aporta un gust picant i refrescant alhora. Un altre plat de vegetals de fulla verda són els calçots, amb què fan trinxat amb patates i espigalls (floració d’un tipus de col, conreada habitualment al Garraf i al Penedès). “Confitem el calçot al forn, amb oli, a 40-45º, fins que agafa una textura melosa”.

Ara, a la carta d’hivern, el Rasosterra també aposta pel xató, fet amb les fulles verdes de l’escarola, i el reinventen amb daikon fumat i algues. “Està triomfant; agrada molt la combinació innovadora que hi hem posat”.

Mentrestant, Zaplana remarca altres superaliments, petits físicament i que poden integrar-se a tots els plats. “El pol·len d’abella és ric en antioxidants, té vitamines A, B, C i E i és una bona font de proteïna”. Més. “Les llavors de lli, xia i cànem: “Són uns altres superaliments molt rics en fibra, però sobretot en destaquem l’aportació en àcids grassos essencials omega-3”.

Les llavors de llinet, xia i cànem “també redueixen els nivells de colesterol dolent [LDL] i augmenten el bo [HDL]”, a més de contribuir al bon funcionament del sistema nerviós perquè millora les connexions neuronals. Les llavors es poden integrar en tota mena de plats, per damunt de mil i una preparacions. Fins i tot a les infusions o al pa o en una pizza.

Encara un altre grup de superaliments serien les algues, font de iode, magnesi, calci, zinc i seleni. “Les algues les podrem afegir a les cremes de verdures, guisats i amanides o utilitzar-les com a embolcall en wraps [enrotllats], en el cas de les fulles d’alga nori”, diu Zaplana. Malgrat les propietats saludables, la dietista nutricionista alerta sobre la seva ingesta, sobretot en persones que pateixen hipotiroïdisme.

Les fruites silvestres, com les móres, els nabius i els gerds, que “es poden menjar entre hores, per exemple” o integrar-los en tots els plats, també són superaliments. “Petits i poderosos”, ressalta Zaplana.

El contrapunt

Per la seva banda, el dietista nutricionista Marc Vergés sosté que els superaliments certament engloben ingredients que tenen unes propietats clares i molt interessants, però afegeix: “Els han posat de moda les marques de suplementació, del sector de l’alimentació natural”. És, per tant, un corrent impulsat expressament perquè aliments sobretot exòtics s’incorporin a la dieta habitual. “Això no vol dir que no siguin beneficiosos, però sí que estan sobrevalorats, i cal situar-los al seu lloc”. Un dels superaliments de moda és la col kale, una varietat de col que prové dels Estats Units, concretament de Califòrnia. “Esclar que és un aliment amb un alt potencial nutritiu, però a Catalunya tenim les nostres cols arrissades, que tampoc provoquen gasos, igual que no ho fan les cols, i que també tenen les mateixes propietats”.

El cacau també seria un superaliment, antic i molt conegut, que està ben integrat en la nostra alimentació. En canvi, “ara s’impulsa i es promociona més la marca com a superaliment afavoridor de l’absorció de calci, que està de moda com a ingredient dels batuts per als esportistes”.

Un altre superaliment “de moda”, com diu Vergés, és el llevat de cervesa, que es cultiva expressament per al consum i que té un alt contingut en vitamines del grup B. “S’ha convertit en un substitut dels lactis”. Així que una manera de fer-ne ús a la cuina és com a substitut del formatge en els plats de pasta, per exemple. “Dins de l’àmbit de la terapèutica, són aliments coneguts que nosaltres prescrivim segons les dolences, però que ara el màrqueting els difon per a la població en general”, diu Vergés. Segons el dietista nutricionista, “la difusió està bé, però cal conèixer-ne bé les propietats i l’ús correcte, perquè no a tothom li pot anar bé i perquè no totes les quantitats són acceptades”.

Hi ha veus, dins del sector dels nutricionistes, encara més contundents que apunten que no hi ha cap aliment que hagi de ser denominat com a súper, ja que tots són bons i dolents alhora. “Alimentació saludable vol dir menjar molta fruita i verdura diàriament de forma variada”, sosté la dietista nutricionista Núria Guillén, de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus. Una aposta per l’equilibri dietètic que defensen molts nutricionistes.

Com fem un germinat a casa?

Xavi Casanova fa un any que es va llançar a l’aventura de fer germinats per vendre’ls. Els comercialitza amb el nom de The Brot, i a hores d’ara és proveïdor de restaurants. Per fer-ne a casa, el Xavi recomana partir de llavors ecològiques. Caldrà fer servir recipients de plàstic, rectangulars i no gaire alts. Allà s’hi posarà primer una capa de substrat, la fibra de coco. “És coco triturat, sec, que cal hidratar quan el col·loquem com a base perquè sostingui les llavors”. Un cop fet això, s’hi posen les llavors, amb aigua. “Segons la varietat, al cap d’un o tres dies ja poden haver germinat”. N’hi ha, com els pèsols i el coriandre, que triguen fins a 25 dies a germinar. “Són les que triguen més i, en canvi, les llavors de blat, rave o ruca germinen de seguida”. Actualment, The Brot prepara deu varietats de germinats.

______________________________________________

Afrodisíac natural o engany comercial? Tot el que volies saber sobre la maca

L’arrel de maca s’ha posat de moda per les seves possibles propietats afrodisíaques. Són certes, o es tracta només de màrqueting?

ISIDRE ESTÉVEZ Barcelona ACTUALITZADA EL 06/03/2016

Vivim en l’època dels superaliments. Com més urbana és la nostra societat més aliats busquem que ens permetin conservar una salut amenaçada per un estil de vida estressant i allunyat de la natura. Els superaliments han vingut a omplir aquesta necessitat de tornar a connectar amb un passat arcàdic, no contaminat per la indústria. Baies de goji, quinoa, llavors de ‘chía’, espelta… s’han posat de moda envoltats d’una aura que els presenta com a ancestrals, autèntics, i molt beneficiosos per a la salut. Un dels últims descobriments a Occident ha estat el de la maca andina, que arrasa a farmàcies i herboristeries perquè, asseguren productors i venedors, té propietats afrodisíaques. Veritat, o mite?

La maca és una planta que creix als Andes, a 4.000 metres d’altitud. És, de fet, l’única herba comestible que creix a tants metres del nivell del mar. La planta sobreviu en un territori inhòspit (temperatures extremes durant el dia i la nit, vents forts…), acumula nutrients del sòl i, com a conseqüència, és molt rica en minerals i vitamines. Els habitants de la zona en consumeixen l’arrel des de fa centenars d’anys, i són ells els primers que van crear el mite que associa la planta (l’arrel, en concret) amb tota de mena de beneficis: aporta energia, combat l’ anèmia, la depressió i la tuberculosi, és bona contra l’ osteoporosi, permet viure més anys…

Però, després de segles de consum intern, la maca s’ha convertit en una mina d’or per al Perú, on se’n genera el 90% de la producció mundial. El que abans consumien un reduït nombre d’habitants es ven ara arreu del món, de Nova York a Berlín, de Barcelona a Sidney. En càpsules, pastilles, líquido pols ratllada, la maca ha arribat a les farmàcies i herboristeries d’Occident, que en compra en quantitats industrials i a un ritme creixent. L’èxit ha estat tan gran que el govern peruà ha creat un ens dedicat específicament a la maca, amb l’objectiu d’incrementar la producció i impulsar-ne la distribució arreu del món. La maca s’ha convertit en un dels principals actius del país. Tant, que ja ha despertat l’interès de la Xina, que ha començat a produir-ne.

L’èxit, el sexe

Part d’aquest èxit s’explica per la simple passió occidental per tot allò natural i autèntic, exòtic i nou però a la vegada ancestral. Però aquest interès per les modes no és suficient per entendre la magnitud del fenomen. Diuen que combat la fragilitat i la fatiga, però per combatre aquests símptomes ja hi ha al mercat tota mena de productes també naturals, des de la gelea reial fins al gingseng. I si el que es busca és un suplement ric en vitamines i minerals, les farmàcies ofereixen una àmplia gama de possibilitats. Com s’explica, doncs, l’èxit desbordant de la maca, convertida en un petit miracle econòmic al Perú? La resposta és simple: sexe.

Poques coses interessen més i, a la vegada, generen més ansietat que el sexe. Això fa que tot allò relacionat amb el sexe sigui, des de la roba fins a les joguines, un gran negoci. També ho són els afrodisíacs, però en aquest terreny les coses són especialment difícils. Una simple cerca a internet ens dóna una inacabable varietat de píndoles que prometen acabar amb la manca de desig i aconseguir estimular la libido. També els sex shops venen tota mena de productes amb propietats suposadament afrodisíaques. Es tracta de productes fraudulents, un negoci lucratiu que ven placebos molt cars. L’arribada de la Viagra va canviar les coses, però no del tot, perquè la necessitat de tenir una recepta en limita l’ús a un col·lectiu relativament reduït, i estimula el mercat negre.

Tot això vol dir que estimular l’activitat sexual amb una pastilla ha estat sempre complicat. Fins que va arribar la maca. De sobte, un producte que promet el tan desitjat augment de la libido es pot comprar a les farmàcies i a les herboristeries, amb tota garantia i sense haver de tenir recepta. A més, tant serveix per als homes com per a les dones. La publicitat ha explotat aquest fet al màxim. Algunes marques i botigues s’han limitat a presentar-la com un suplement que estimula la libido. D’altres, però, la presenten obertament com ‘la Viagra natural’. Ho és realment?

Estudis poc concloents

D’estudis sobre la maca se n’han fet, però la majoria amb animals i en laboratoris. Tots ells afirmen que la maca és, certament, un superaliment, perquè conté un gran nombre de minerals i vitamines. Hi ha menys dades disponibles sobre l’efecte en els humans, però alguns estudis apunten al fet que, efectivament, millora el desig sexual, tant en homes com en dones. A més, asseguren que augmenta el nombre i la mobilitat dels espermatozoides, cosa que, a la vegada, contribuiria a millorar la fertilitat. Vol dir això que és realment una Viagra natural i que permet acabar amb les disfuncions erèctils?

La resposta a la pregunta és incerta, perquè hi ha estudis contradictoris. En una mostra feta amb un miler d’habitats dels Andes que sempre havien pres maca es va arribar a la conclusió que els homes amb problemes d’erecció no experimentaven cap millora apreciable. Segons aquests estudis, si es ven com a Viagra a moltes herboristeries d’Occident és, senzillament, per atreure clients. D’altres treballs, en canvi, han conclòs que el consum de maca sí que es tradueix en un augment en el nombre d’ereccions. I alguns apunten que pot millorar els casos d’impotència, però només lleument.

En definitiva, tot i l’interès que la mítica arrel ha despertat en els investigadors hi ha versions per a tots els gustos, la qual cosa impedeix clarificar si la maca és o no una Viagra natural. Sí, no, una mica, potser… la ciència no es posa d’acord. En un punt sí que semblen coincidir la majoria d’estudis, però, i és a l’hora d’afirmar que incrementa el desig sexual. Als Andes, sense cap estudi científic, fa segles que així ho creuen.

_________________________________________

Els fraus per WhatsApp, mites o realitat?

Els últims mesos, el servei de missatgeria WhatsApp ha estat protagonista de diverses històries falses.

La història comença al mòbil d’una persona a través d’un contacte, que al seu torn diu que l’ha rebut d’un altre contacte; així, s’estén entre el seu grup i cobra versemblança. La major part de les vegades alerten de perills, però també al·ludeixen a protestes o oportunitats de negoci. De vegades, és tan gran la difusió que fins i tot s’han conegut fraus recents comesos a través d’aquesta xarxa de missatgeria, i s’ha transmès la sensació que el delinqüent pot colar-se entre els nostres contactes. Tot això, les estafes han tingut lloc per una via paral·lela i no dins de WhatsApp.

La ingenuïtat de l’usuari

A mesura que els telèfons mòbils es fan més sofisticats, el seu nivell de seguretat es fa més feble, ja que accepten programes complexos, com ho són molts dels desenvolupaments de programari maliciós que han operat durant molt de temps als ordinadors: cucs, troians, espies, bloquejadors del sistema, etc. L’objectiu és el mateix en totes dues plataformes: obtenir informació de manera il·legal per reportar als cibercriminals un benefici econòmic.

No tots els sistemes operatius estan igual de protegits davant del programari maliciós. Android, per acceptar descàrregues de programes de plataformes no oficials, és més propens als atacs. No obstant això, tots registren el mateix punt feble: la ingenuïtat de l’usuari. El delinqüent ho sap i ho explota en profit seu. Per fer-ho, juga amb sentiments com la por, la cobdícia o la curiositat, amb la finalitat d’obtenir de la víctima una informació que li permeti distreure els seus diners.

L’enginy dels estafadors no té límit i han desenvolupat nombroses estratègies per a tenir les nostres dades bancàries o obligar-nos a transferir-los una quantitat monetària, des de la pesca o phishing fins a la subscripció involuntària als SMS Premium. Precisament, aquesta última modalitat és la que s’ha utilitzat en els últims casos d’estafes relacionades amb WhatsApp.

WhatsApp, una xarxa tancada

La polèmica al voltant de la seguretat d’aquest sistema de missatgeria instantània ha fet córrer rius de tinta en el passat, i el servei ha respost sempre amb millores en la seva plataforma. No obstant això, fins ara mai s’ha parlat de la possibilitat d’estafes per missatges de persones que no estiguin en la nostra llista de contactes. WhatsApp és una xarxa tancada, on només es comuniquen usuaris que es tenen en la pròpia agenda de telèfons.

Ara bé, pot arribar-nos un missatge des d’un número desconegut (que la plataforma no identifiqui), però el sentit comú ha de portar-nos a rebutjar-lo sempre i a no acceptar la transferència d’arxius, encara que aquests només poden ser multimèdia (imatge, àudio o vídeo). No poden portar a la descàrrega de cap programa vinculat que no passi per les botigues oficials dels sistemes operatius respectius.

És fonamental, sobretot, evitar obrir enllaços compartits en aquest sistema de missatgeria instantània des de telèfons desconeguts, ja que és per aquesta via per on ens sol arribar l’estafa, per obrir en el navegador del mòbil pàgines de phishing. Tampoc hem de fiar-nos de missatges que ens arribin per SMS fent referència a WhatsApp, perquè quan els responguem podrem estar inscrivint-nos en un servei de SMS Premium, on ens cobraran entre 0,35 i més de 7 euros per cada missatge enviat. Aquesta és l’estratègia utilitzada en els fraus més recents. De tota manera, és important constatar que ni el cas del phishing ni el dels SMS Premium tenen lloc dins de WhatsApp.

Espiar els contactes?

Potser el cas més espectacular de frau relacionat amb aquest sistema de missatgeria és el d’un jove de Múrcia que promocionava a les xarxes socials -va accedir de forma il·lícita a 11.000 perfils de Facebook- un programa en descàrrega per espiar els contactes de WhatsApp; és a dir, que el suposat programa permetia conèixer tots els missatges que l’espiat intercanviava amb altres persones.

Milers d’usuaris van accedir a la pàgina des de la qual en principi es descarregava el programa al seu mòbil. Per fer-ho possible, aquest programa havia de tenir el nostre número i la nostra contrasenya del servei. Tanmateix, no es produïa una descàrrega real i sí una inscripció del telèfon en un servei SMS Premium que carregava els costos a l’usuari en benefici de l’estafador.

La majoria dels usuaris s’adonaven immediatament de l’estafa, però pràcticament no es va denunciar perquè implicava reconèixer que s’havia intentat descarregar un programa d’espionatge, un fet il·legal. D’aquesta manera, el jove va arribar a recaptar de les seves víctimes més de 40.000 euros, fins que la policia el va detenir.

Un altre cas semblant és el del missatge SMS rebut en alguns mòbils des del número 25568 amb el següent text: “T’estic escrivint per wasap. Digue’m si t’arriben els meus missatges. Em vas agregar l’altre dia?” o “Deu ser un error del meu mòbil amb el wassap. Xp no paro d’enviar-te la foto! L’has vist? Vaig pensar k podria agregar-te al face o wassap. O veure’t en smsduo Q faig??”. Alguns usuaris van respondre al SMS sense saber que es tractava d’un servei Premium, amb la consegüent sobrecàrrega en la seva factura telefònica.

– See more at: http://revista.consumer.es/web/ca/20140401/internet/77806.php#sthash.QnY74F6n.dpuf

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: