Oral / Redacció 37


Immigrants i refugiats

Les persones que arriben buscant asil se sumen als immigrants per
raons econòmiques. Per això, l’arribada d’estrangers serà un fenomen
constant i creixent a la UE

 

Las diferències de nivell de vida entre els països de la UE i una
gran part dels països del nostre entorn sud i est són molt importants.
En alguns casos, abismals. La gran diferència d’expectatives en un
costat i a l’altre de les fronteres provoca un corrent important i
creixent d’immigració. D’altra banda, mentre a Europa la taxa de
fertilitat segueixi per sota de 2, amb perspectives de decreixement de
la població, i mentre que en alguns països del Magrib o del Sahel
segueixi sent de 4 o de 6, seguirà l’explosió demogràfica, i el fenomen
es convertirà en permanent. En bona part com a conseqüència de
l’anterior, els conflictes armats al nord d’Àfrica i a l’Orient Mitjà es
multiplicaran i tindran un gran efecte d’expulsió de les poblacions.
Les persones que busquen asil se sumen als immigrants (sovint, dues
coses difícils de distingir) i per això crec que l’arribada de persones
d’altres països serà un dels fenòmens que es convertirà en constant i
creixent a la UE. No és estrany que hi hagi interès i preocupació per
aquest tema. En paral·lel amb moltes altres convocatòries, amb l’ajuda
de CaixaForum, la Fundació Ernest Lluch va organitzar la setmana passada
un diàleg entre Anna Terrón, exsecretària d’Estat d’Immigració, i
l’ambaixador Ángel Losada, enviat especial al Sahel i a Líbia, dos bons
coneixedors del problema. Vull deixar constància d’algunes de les meves
conclusions, evidentment, personals. 1. Bombes de rellotgeria. A la UE vivim ara
un moment de crisi a causa de les conseqüències de la guerra a Síria,
un conflicte que serà llarg i difícil de solucionar. Però, al marge de
Síria, hi ha altres bombes amagades que poden explotar en els pròxims
temps a l’Orient Mitjà, i els països de la zona no estan en condicions
d’absorbir els probables fluxos de població que això ocasionarà. A més,
els nivells de pobresa i d’injustícia existent a diversos països del
nord d’Àfrica provocaran probablement nous conflictes. La UE no pot
seguir confiant que siguin els EUA els que intervinguin per evitar-los o
per ajudar a solucionar-los. Sense una gran cohesió en les actuacions
polítiques de la UE davant l’exterior, i sense una gran capacitat de
cooperació financera amb els països del nostre entorn, seguirem sent un
actor residual que defraudarà les expectatives existents, tant a dins
com a fora. Necessitem més unió política i un pressupost comunitari més
potent per a aquesta i per a altres finalitats.2. La Primavera Àrab. Hem de fer una reflexió
crítica sobre el que ha significat, i acceptar que, malgrat els
entusiasmes i esperances que va suscitar a Europa, els avanços
democràtics han estat molt pocs (només a Tunísia), i algunes de les
seves conseqüències estan molt lluny del que s’esperava. És més, s’han
creat noves dificultats per a la cooperació amb alguns dels països de la
zona. El cas més clar és la gestió europea de la revolució a Líbia, que
segurament ha contribuït a convertir aquest territori en un “Estat
fallit”, amb dos governs i dos parlaments, i que ha deixat un buit
polític que ha facilitat l’actuació de xarxes mafioses per al tràfic
encreuat d’armes i de persones. Sembla que ara pot arribar-se a una
solució, encara que inestable…

3. El dret d’asil. La UE hauria de revisar el
principi que un refugiat ha de sol·licitar l’asil, i romandre al país de
la Unió per on hi entra. Els “països d’entrada”, sigui per terra o per
mar, no són precisament els que estan en millors condicions per
acollir-los, ni són els que els refugiats busquen com a destinació.
Aquest principi crea problemes per a l’espai Schengen, contribueix a
crear tràfics interiors de refugiats organitzats per màfies europees i a
construir murs en algunes fronteres.

4. Immigrants i refugiats. No hi ha dubte que,
d’acord amb les convencions internacionals, els “refugiats” (els que
fugen d’una guerra) tenen una prioritat total respecte dels “immigrants”
(els que busquen un futur millor), ja que els països tenen l’obligació
de concedir-los l’asil. No sé fins a quin punt aquesta distinció no
hauria de desenvolupar-se i matisar-se més, ja que les guerres maten,
però la misèria i la gana també, encara que sense fer soroll…

Joan Majó és enginyer i exministre.
A més a més podeu consultar:

La crisi dels refugiats esquerda la Unió


Les contradiccions de la UE afloren en vista de la reunió de ministres que abordarà el futur dels refugiats que arriben al continent

__________________________________________

__________________________________________

El monopatí volador ja és una realitat


Lexus prova amb èxit la seva planxa Slide, inspirada en ‘Retorn al futur’, a Barcelona

JOSEP M. BERENGUERAS / BARCELONA

Dijous, 6 d’agost del 2015 – 11.06 h

  •  

    El monopatí volador ja és una realitat

    El monopatí volador Lexus Slide.
  •  

    El monopatí volador ja és una realitat

    El monopatí volador Lexus Slide.
  •  

    El monopatí volador ja és una realitat

    El monopatí volador Lexus Slide.
  •  

    El monopatí volador ja és una realitat

    El monopatí volador Lexus Slide.

El somni de molts ‘skaters’ per fi és una realitat. La companyia automobilística Lexus ha demostrat que crear una planxa de ‘skate’ sense rodes és possible, gràcies a la levitació magnètica. I no és un experiment de laboratori, sinó que la primera prova mundial del Lexus Slide ha sigut a Barcelona, de la mà de l”skater’ Ross McGouran.

Lexus ha convertit en real el monopatí volador que surt a Retorn al futur 2
gràcies a una tecnologia ja existent: la de la levitació magnètica. La
companyia ha aplicat la mateixa tecnologia que fa possible els trens maglev per crear una planxa que levita i que, tenint en compte les imatges i els vídeos que ha publicat la firma, funciona de veritat.

Però
la planxa té truc. I és que per funcionar necessita una pista especial,
magnètica, que repel·leixi l”skate’. La Slide, equipada amb
superconductors refrigerats per nitrogen líquid (per
això emet una mica de fum), és repel·lida per la pista (no fricciona), i
llisca sense entrar en contacte amb aquesta.

De fet, en les proves el
patí llisca fins i tot per sobre de l’aigua.

Per presentar la planxa, la firma va crear a Cubelles una
pista expressament per a l’ocasió, de 200 metres, on es va demostrar
que l’invent funciona. Sense ningú a sobre, la planxa s’aixeca al
voltant de 8 centímetres sobre terra, mentre que quan l”skater’ hi puja
la distància es redueix a uns 5 centímetres. Els patinadors es
desplacen per tota la pista, i la planxa respon. Fins i tot es desplaça
per sobre de l’aigua i l”skater’ aconsegueix saltar per sobre d’un cotxe (Lexus, evidentment). Això sí: sembla més difícil de controlar que un monopatí normal.

“Embarcant-nos
en aquest projecte ens vam disposar a forçar els límits de la
tecnologia, el disseny i la innovació per fer possible l’impossible”, va
destacar Mark Templin, vicepresident executiu de
Lexus. La companyia, que ha estat treballant en el projecte durant 18
mesos, ha deixat clar que no pretén comercialitzar el producte.

________________________________________________

________________________________________________

 

La UE exigeix als fabricants comercialitzar els nous sistemes de
calefacció i aigua calenta amb un certificat d’eficiència
energètica per a reduir el consum d’energia.

La nova Directiva d’Ecodisseny (ErP) de la Unió Europea (UE) va
entrar en vigor el 26 de setembre de 2015 passat. Amb aquesta
directiva s’obliga a comercialitzar els sistemes de calefacció i
aigua calenta amb un certificat d’eficiència energètica. Aquest
etiquetatge ja s’utilitza des de fa anys en altres productes de
consum comuns, com ara electrodomèstics, bombetes o pneumàtics.

Els productes d’alta eficiència representen una reducció
considerable del consum d’energia, fet que beneficia tant el medi
ambient com els consumidors. D’una banda, es disminueix la
contaminació i les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle
implicades en el canvi climàtic i, de l’altra, s’aconsegueix un
estalvi en la cada vegada més elevada factura de la llum o del gas.

En concret, els productes que hauran de portar el certificat són,
en el cas de la calefacció, les calderes -de gas, elèctriques o de
gasoil-, les bombes de calor, ja siguin de gas o elèctriques, i les
unitats de microcogeneració, amb una potència elèctrica màxima
inferior a 50 kW.

De la seva banda, els sistemes d’aigua calenta són els
escalfadors, ja siguin els convencionals de gas, gasoil o elèctrics
o els que fan servir energies renovables (energia solar o amb bomba
de calor), així com els dipòsits d’aigua calenta amb capacitat
igual o menor a 2.000 litres.

Mínim rendiment

Amb aquest nou certificat, la UE estableix uns requisits mínims
de rendiment per a tots els dispositius esmentats i augmenta,
d’aquesta manera, les exigències del mercat quant a l’eficiència en
el consum d’energia.

Els productors i venedors hauran de complir tots els requisits, si
volen aconseguir la marca CE i arribar així de forma legal als
consumidors del mercat europeu. Els aparells comercialitzats hauran
de portar l’etiqueta de manera visible, perquè els ciutadans puguin
conèixer de manera senzilla les seves característiques energètiques
i comparar-les amb les diverses opcions del mercat.

La directiva només s’aplica als nous productes llançats al
mercat a partir del 26 de setembre. Els adquirits amb anterioritat, o
que ja es trobin als punts de venda o als magatzems dels
distribuïdors, es podran vendre i instal.lar fins a esgotar-ne les
existències. Entre el 2017 i el 2019, s’actualitzaran les etiquetes
amb noves classes energètiques i nous límits quant a eficiència i
emissions.

Etiqueta de producte

Al mercat es podran trobar diverses classes d’etiquetes en funció
del tipus de producte i del servei que proporcioni. La icona d’un
radiador assenyala la classificació per als productes de calefacció,
i el d’una aixeta, per als d’aigua calenta.

En tots els casos, a la part superior, sota el logo de la UE,
s’indicarà el nom del proveïdor i el model.

Les classes A, A+ i A++, en diferents tonalitats de color verd,
indiquen els productes de màxima eficiència. Com més baix és el
rendiment, les lletres descendeixen de la B fins a la G i es pinten
en tonalitats diferents que van des del groc fins al vermell,
simulant les indicacions dels semàfors de circulació viària.

Hi ha dues classificacions diferents per al servei de calefacció
i per a la producció d’aigua calenta. En els productes que ofereixen
tots dos serveis, les etiquetes han d’indicar les dues
classificacions.

Així mateix, l’etiquetatge ofereix en la part inferior una altra
informació interessant per als consumidors en forma d’icones: la
primera a l’esquerra assenyala el nivell de soroll; la segona, la
potència tèrmica nominal; i, la tercera, l’estalvi en aigua calenta
sanitària (ACS).

Etiqueta de sistema

D’altra banda, les instal.lacions modernes només aconseguirien un
nivell màxim de rendiment energètic si es combinessin amb altres
accessoris capaços d’aprofitar les fonts renovables, respondre a les
variacions climàtiques i adaptar-se a les rutines dels seus usuaris.
Es tracta, per exemple, de generadors suplementaris de calor,
dispositius de termoregulació, col.lectors solars, etc.

A més de l’etiqueta “de producte”, aquest tipus
d’accessoris n’han de portar una altra anomenada “de sistema”.
Igual que la primera, aquesta ha de portar el nom del proveïdor i el
model, la icona d’un radiador o d’una aixeta en funció del producte
que sigui i la classificació energètica. A més, disposa d’altres
elements pictòrics informatius sobre col.lectors solars, dipòsit
d’aigua calenta, dispositiu per a controlar la temperatura i unitat
per a calefacció suplementària.

Per què una nova etiqueta d’eficiència
energètica?

La UE ha aprovat els darrers anys diverses directives, com l’ErP,
amb l’objectiu de reduir el consum energètic i fer front a reptes
ambientals i econòmics de primer ordre, com són el canvi climàtic,
la contaminació o el proveïment energètic.

Cal tenir en compte que els consumidors utilitzen diversos
productes que gasten una gran quantitat d’energia. En concret, els
sistemes domèstics de calefacció i producció d’aigua calenta
representen aproximadament el 30% del consum d’energia a Europa,
segons un estudi de la Comissió Europea (CE). A més, es calcula que
si es fabriquessin productes amb els requisits mínims d’eficiència,
el 2020 es podria aconseguir una reducció d’emissions de 136 milions
de tones de diòxid de carboni (CO2) i un estalvi energètic anual
total equivalent a 56 milions de tones de petroli.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: