Oral / Redacció 35


L’impacte social de les noves tecnologies
 

La invasió dels ‘drones’ 

 La proliferació de càmeres volants força a preparar una norma que garanteixi la seguretat i la privacitat

 Foment recorda que mentrestant està prohibit usar-les amb qualsevol fi civil

11 abril 2014

CRISTINA BUESA / CARMEN JANÉ
BARCELONA

Divendres, 11 d’abril del 2014

Arriba Setmana Santa. Arriba el bon temps. I amb el bon temps, la proliferació d’activitats a l’aire lliure. Un moment ideal per donar ales als drones o artefactes volants no pilotats, normalment dotats de minicàmeres, que s’han anat multiplicant en nombre sense parar en aquests últims mesos. Aquesta proliferació va més ràpida del que les autoritats aeronàutiques voldrien: ja es poden comprar, a més de per internet, en grans superfícies comercials. També s’han multiplicat els tutorials on line per fabricar drones casolans. Espantada pel que li cau a sobre i amb una allau de consultes sobre la seva utilització, l’Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA) ha optat per recordar que aquests aparells estan prohibits per a ús civil. De moment.

AESA depèn del Ministeri de Foment. Vol «evitar malentesos i possibles incidents». O sigui, abans que un quadricòpter, més gran o més petit, més o menys professional, acabi provocant un accident al precipitar-se sobre el cap d’algú, ha decidit curar-se en salut. «No n’està permès l’ús i no ho ha estat mai», observa l’AESA en un document publicat a la seva web, tal com confirma una portaveu de l’entitat. O sigui, que els que fins ara volaven ho feien de forma alegal.

FOTOGRAFIA AÈRIA / Aquest és el cas de nombroses empreses de fotografia aèria o de companyies de serveis que inspeccionen amb drones les seves línies d’alta tensió o ferroviàries. Tots aquests pioners hauran de deixar l’artefacte en terra ferma. Encara que es tracti de finalitats professionals. Aturats fins que s’elabori la normativa que els reguli, cosa que l’AESA està fent d’acord amb la indústria del sector amb l’objectiu que no quedi obsoleta en poc temps.

Mentrestant, l’AESA recorda que l’activitat d’aeromodelisme està regulada per la Reial Federació d’Aeronàutica i que es limita a zones que hi estiguin especialment habilitades. L’agència convida els particulars que tinguin dubtes sobre on poden fer volar els seus ginys, que s’adrecin a aquesta federació. No obstant, poca cosa tenen a veure els interessos d’un aficionat a l’aeromodelisme amb els del propietari, sigui empresa o individu, d’un drone equipat amb càmera.

ALERTA EUROPEA / Un assumpte que genera gran inquietud és l’amenaça que aquests aparells suposen per a la privacitat. Com que els drones tenen capacitat per portar càmeres, micròfons o ultrasensors, es dispara el perill d’intromissió en l’esfera privada. Això està generant nombroses consultes davant les autoritats de protecció de dades de tot Europa. L’Agència Espanyola de Protecció de Dades ja està estudiant els riscos que comporta per als ciutadans. I la Comissió Europea ha demanat aquesta mateixa setmana als estats que adoptin una normativa comuna per regular la utilització civil dels drones per garantir la seva seguretat, protegir la privacitat dels ciutadans i obligar a subscriure assegurances als seus usuaris.

A diferència de les càmeres de videovigilància tradicionals, el drone permet una altíssima maniobrabilitat i la seva adquisició i maneig està a l’abast de moltíssimes butxaques. «Hi ha espais oberts que són privats, com ara els terrats, el jardí d’una casa, els patis interiors… I aquí no es pot gravar res. La frontera de la privacitat comença quan s’acaba la via pública», recorda Ricard Martínez, president de l’Associació Professional Espanyola de Privacitat.

PERMISOS ALS CASAMENTS / Martínez considera que la llei de seguretat ciutadana permetrà utilitzar un drone «com a instrument de vigilància si en el mateix espai està autoritzada una càmera fixa, si es preveu un problema de seguretat i es demana autorització, o en cas d’una urgència màxima».

Encara que alguns pagesos de Tarragona havien contemplat la possibilitat d’utilitzar drones per vigilar les seves propietats, el dirigent d’Unió de Pagesos Josep Carles Vicente considera que si això s’autoritzés finalment, «hauria de ser amb mitjans públics, no privats».

L’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (ACPD) s’ha pronunciat ja en tres ocasions a requeriment d’altres organismes públics: «La utilització d’un drone no hauria de comportar una violació de la privacitat si no pot captar imatges que permetin identificar persones», apunta Santiago Farré, cap de l’assessoria jurídica de l’ACPD. Tot depèn de l’ús que se’n faci. «Si la llei empara l’acció, es podran utilitzar».


La Universitat de Delft presenta un ‘drone ambulància’

______________________________________________________

_______________________________________________________

Canvi de vida a cop de tecnologia

Si s’apliquessin alguns projectes concebuts
en l’àmbit de la tecnologia, el futur del consumidor digital seria molt
més còmode i eficient
Malgrat la recessió econòmica, l’era digital continua amb el seu
avanç accelerat. Molts països continuen donant suport als seus
investigadors i hi ha grans empreses tecnològiques mundials que
inverteixen part del seu pressupost en innovació i desenvolupament
tecnològic.

Gràcies a aquesta aposta decidida, cada dia
sorgeixen nous descobriments i projectes. Alguns ni tan sols
aconsegueixen passar a una fase d’aplicació, però els que ho
aconsegueixen permeten que el futur immediat dels consumidors digitals i
tecnològics variï de forma constant.

6K


La definició de pantalla 4K o Ultra HD quadruplica els estàndards
actuals. De fet, ja existeixen televisors que la incorporen i alguns
programes i pel.lícules s’estan filmant en aquesta resolució. A més, hi
ha mòbils capaços de gravar vídeo en 4K, com l’HTC One M9.

Ara,
arriba el 6K, un nivell de resolució molt superior i gairebé igual al
que percep l’ull humà: 6.144 x 3.160 píxels per cada fotograma, uns
19.415.040 píxels. Això significa que, en un futur no gaire llunyà, es
podrien veure pel.lícules, sèries o fins i tot òperes i concerts
televisats com si s’estiguessin presenciant des del plató de gravació o
la llotja d’un teatre. Es tracta de la internacionalització de molts
espectacles a través del televisor i en emissió en directe, ja que
encara que uns pocs tinguin el privilegi d’anar a l’espectacle en
directe, pràcticament no percebran diferències amb els qui el gaudeixin
des de casa seva, potser a milers de quilòmetres de distància.

Cristalls intel.ligents


Es basen en el descobriment d’un científic de la Universitat de Ginebra
(Suïssa), que ha determinat la manera en què els camaleons canvien de
color. Aquesta variació és deguda a uns cristalls situats en les
cèl.lules superficials. Són prismes orgànics que modifiquen l’orientació
en funció de la longitud d’ona que volen polaritzar per a reflectir un
color o un altre.

Aquests cristalls es formen amb guanina, una
de les quatre bases nitrogenades que conformen l’ADN; és a dir, són
compostos orgànics degradables. Així i tot, ja s’especula que es puguin
crear pantalles basades en el funcionament d’aquests cristalls o uns
altres de similars en què la resposta a un impuls electromagnètic pugui
ser el canvi d’orientació del prisma per a oferir un color o un altre,
de manera que es puguin aconseguir matisos més reals.

USB 3.1

Una de les novetats de l’última conferència d’Apple va ser el nou
MacBook de 13.1 mil.límetres de gruix i 900 grams de pes, l’ordinador
més lleuger que s’hagi dissenyat fins avui. Aquest èxit es deu a la
incorporació del nou estàndard de connexió, transmissió de dades i
carrega USB 3.1. Apple és pionera en la inclusió d’aquest port, que és
molt més petit que l’anterior USB, però alhora més potent i ràpid en la
transmissió d’energia i dades.

L’aposta d’Apple per aquest
sistema condicionarà la indústria d’aquest tipus de producte. També la
d’altres fabricants, ja que la seva mida permetrà fabricar equips fins
com una tauleta i lleugers com una carta, de manera que seran molt més
portàtils.

Xarxes 5G

Si les xarxes 4G
o LTE estan revolucionant el sector de la telefonia mòbil amb
velocitats de descàrrega de dades en el mòbil, moltes vegades, superiors
a les que s’ofereixen en routers fixos i xarxes Wi-Fi,
l’esperada arribada de les xarxes 5G podria suposar l’aposta definitiva
per a les xarxes de dades mòbils, en lloc de la internet fixa o sense
fil. Aquest fet podria resumir-se en una xarxa ubiqua que permeti als
consumidors estar sempre connectats entre ells i amb tots els seus
aparells i electrodomèstics. Així, es podria activar l’alarma, apagar la
rentadora, programar l’enregistrament d’una sèrie o encendre l’aire
condicionat o la calefacció des del mòbil.

Xarxes Li-Fi

Són l’aposta d’una empresa escocesa per un sistema de transmissió de
dades basat en bombetes. D’aquesta manera, quan s’encengui un llum, hi
haurà llum i connectivitat amb el router. Seria una aplicació
semblant al PLC que ja es comercialitza, però d’abast més local. Amb
aquest sistema, es podrien evitar les xarxes Wi-Fi a casa, amb tota la
seva inseguretat i les seves interferències, i modificar-les per petits
focus sense fils unipersonals als quals seria molt difícil que pogués
accedir un ciberdelinqüent, ja que la tecnologia Li-Fi funciona en un
radi màxim de deu metres. S’impedirien així els atacs MitM (Man in the middle),
en què l’atacant pot llegir, inserir i modificar els missatges entre
dues parts sense que cap de les dues sàpiga que l’enllaç entre ells ha
estat violat.

Ulleres VR

Des que
Facebook va comprar l’any passat les ulleres de realitat virtual
(ulleres VR) Oculus Rift, la fabricació d’aquesta mena de dispositius
amb pinta d’ulleres de bussejar s’ha disparat. Són nombroses les marques
que les fan, si bé el seu públic encara és residual i estan enfocades
als videojocs i al visionat de pel.lícules.

Pagaments HCE

Impliquen que els abonaments per mòbil no depenguin de la targeta SIM
i, per tant, d’un operador o d’un altre, sinó que el dispositiu actuï
com una targeta de crèdit sense fil per la qual es transmeti el pagament
al comerciant en una botiga física només polsant un botó. Possiblement,
en un futur, ni tan sols caldrà passar per caixa per a emportar-se un
producte, n’hi haurà prou de llegir un codi i validar que està abonat a
través del telèfon.

______________________________________________________

______________________________________________________

Wiens i la seva empresa iFixit,
amb seu a Saint Louis (Califòrnia). Per arribar a una fita d’ambicions
colossals, aquest californià ha començat per la base: recuperar la
reparació de productes d’ús habitual, una solució que abans era el pa de
cada dia i en els últims anys s’ha convertit en una possibilitat que
els consumidors hem oblidat i els dissenyadors de producte, en moltes
ocasions, han intentat eliminar. La seva companyia es dedica a ensenyar a
la gent a reparar tot tipus de coses, des d’electrodomèstics casolans
fins a telèfons mòbils, joguines o motos, i a vendre les eines i les
peces de recanvi que ho fan possible.

La història d’iFixit va començar fa deu anys, després que Wiens
s’adonés que no podia arreglar el seu ordinador portàtil d’Apple perquè
no trobava cap manual d’aquest aparell enlloc. De fet, dimarts en una
conferència amb motiu de l’Ecodesign Day, en el marc de la Barcelona Design Week,
Wiens va explicar que aquesta companyia tecnològica va denunciar tots
els webs que havien publicat els seus manuals perquè els retiressin dels
seus portals.

Descobrir que les empreses dissenyen sovint perquè els productes no
puguin ser reparats, i a vegades ni tan sols reciclats, perquè els
diferents materials no es poden separar, el va portar a defensar que cal
empoderar els consumidors perquè puguin capgirar el destí de milers de
productes. La seva empresa ofereix més de 14.000 manuals gratuïts per
reparar més de 4.000 articles. “Ens considerem els Robin Hood de la
reparació, volem que els manuals siguin de consulta lliure”, diu Wiens.

D’entrada, la reparació pot espantar les generacions que s’han acostumat a llençar qualsevol cosa a la mínima que no funciona, rendits a l’estratègia de l’obsolescència programada. Wiens reconeix que “la primera vegada que entres en un producte sempre és difícil, però el segon cop ja costa menys”, apunta. De fet, per mostrar els obstacles que les empreses posen als consumidors perquè no fiquin el nas a l’interior dels productes i, per tant, no els puguin arreglar, durant la conferència va tenir un voluntari, el dissenyador Xavier Majoral, intentant desmuntar una cafetera espresso, en un intent fallit de desmembrar l’electrodomèstic.

Al·legat de l’economia circular

Per això, davant d’un públic ple de dissenyadors industrials, el
creador d’iFixit va animar els assistents a dissenyar productes que
siguin totalment desmuntables perquè es puguin reparar i perquè la seva
vida útil es perllongui, a mans del primer usuari, però també del segon i
del tercer, va afegir. A més, va apuntar que els consumidors estan
disposats a pagar més diners per un producte amb aquesta durabilitat. En
aquest sentit, va fer un al·legat en favor de l’economia circular,
aquella que dissenya i produeix minimitzant els impactes ambientals dels
productes en tota la seva vida útil i té en compte també el final de
vida, convertint els residus en nous recursos.

Com a alternativa a l’economia lineal, imperant fins ara, l’economia
circular suposa un canvi de paradigma que parteix de la limitació dels
recursos naturals i vol posar fi a la generació de deixalles. Wiens posa
el seu granet de sorra en aquest canvi de model en què el moviment dels
fixers (reparadors) hi juguen un paper important. De fet,
també va recordar als consumidors la seva “gran part de responsabilitat”
a l’hora d’allargar la vida útil dels productes. La seva companyia, amb
seu a Califòrnia, té 50 treballadors i ja ha aterrat a Alemanya, però
distribueixen els seus serveis i productes per tot el món. El seu web
rep més de 10 milions de visites al mes.

El moviment dels reparadors

A Europa, el moviment dels reparadors també ha aparegut. El primer Repair Café
es va crear a Holanda, i aquests espais on pots compartir lliçons i
aprenentatges sobre els secrets de la reparació de tot tipus de coses ja
s’ha estès a altres països. Aquí encara no n’hi ha cap, però han sorgit
iniciatives com Millor que nou,
una plataforma on podeu trobar un llistat d’establiments de reparació i
que ofereix assessorament i cursos per aprendre a arreglar nosaltres
mateixos els objectes espatllats.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: