Oral / Redacció 33


Anàlisi documental per a conèixer el panorama internacional i nacional sobre l’obesitat infantil 

Obesitat infantil: retrospectiva d’un problema de pes



42 milions de nens en edat preescolar pateixen de sobrepès o obesitat al
món i, a Espanya, dos de cada cinc nens d’entre 7 i 8 anys sofreix
excés de pes

Fa temps que l’OMS parla d’epidèmia global de sobrepès i d’obesitat,
o més aviat de “globesity”, un terme que en anglès combina els
conceptes de global i d’obesitat. Els experts assenyalen que l’excés de
pes entre els nens és un dels problemes de salut pública més importants
del segle XXI. Aquesta situació resulta paradoxal mentre coexisteix amb
un altre dels grans problemes de salut totalment oposat, la desnutrició.
Per aquest motiu, EROSKI CONSUMER ha volgut conèixer de primera mà
quines són les dades estadístiques que dibuixen el panorama de
l’obesitat infantil i que permeten fer una retrospectiva del problema.
Per fer-ho, s’ha acostat als estudis publicats per diverses entitats
internacionals i també nacionals, com són l’Organització Mundial de la
Salut (OMS), l’Oficina Estadística de la Unió Europea (Eurostat),
l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i l’Agència de Consum, Seguretat
Alimentària i Nutrició (AECOSAN), entre d’altres. La conclusió
principal és que l’obesitat infantil ha esdevingut un problema greu que
tindrà conseqüències en la salut dels adults del futur si no es prenen
les mesures oportunes de manera urgent. Des de fa dècades, les xifres de
nens amb excés de pes han anat engreixant a poc a poc sense que cap de
les iniciatives engegades per a lluitar contra l’epidèmia de l’obesitat i
el sobrepès hagi donat resultat. El futur es presenta poc prometedor si
aquesta tendència a l’obesitat continua creixent.

Dues dècades d’excessos al món

42 milions de lactants i nens en edat preescolar (entre 0 a 5 anys) van patir sobrepès o obesitat al món en 2013. Segons Census Bureau,
el centre estadístic nord-americà, la població infantil amb aquesta
edat representava fa dos anys gairebé 760 milions de persones. Per tant,
gairebé el 6% dels nens que el 2013 tenien entre 0 i 5 anys tenien
sobrepès o obesitat. En poc més de dues dècades, l’OMS ha detectat un
fort increment de l’obesitat entre els més petits. En concret, des de
1990 i fins al 2013, la xifra ha augmentat en 32 milions de nens i
lactants amb excés de pes, una pujada del 290% gens menyspreable. Un
dels exemples més destacables es troba a la regió d’Àfrica de l’OMS (una
de les sis regions amb què l’organització divideix els seus estats
membres), on el nombre de nens amb sobrepès o obesitat va augmentar de 4
a 9 milions entre el 1990 i el 2013; és a dir, un 125%. En aquesta
radiografia sobre l’impacte de l’obesitat al món, l’economia també hi
intervé. Segons l’OMS, als països en desenvolupament amb economies
emergents (classificats pel Banc Mundial com a països d’ingressos baixos
i mitjans), la prevalença de sobrepès i d’obesitat infantil entre els
nens en edat preescolar supera el 30%.

CONTINUA …

 http://revista.consumer.es/web/ca/

______________________________________________________________

______________________________________________________________

Pere Puigdomènech
Investigador

¿Cal vacunar els nostres fills?


Malgrat els que exigeixen llibertat per decidir, la vacunació és una de les eines sanitàries més eficaces

Dissabte, 14 de març del 2015

La pregunta potser sembla innecessària per a
molta gent, però sorprenentment no ho és. Mentre es fan esforços perquè
les vacunes més importants arribin a ­tothom i es treballa per
trobar-ne de noves enfront de malalties importants, en alguns llocs el
nombre de vacunacions baixa. Això passa en dues circumstàncies. Països
amb conflictes armats i països desen­volupats on hi ha gent benestant
que decideix de forma individual que no cal vacunar. Els efectes
d’aquestes decisions no tarden a sentir-se.

El xarampió semblava
una malaltia del passat, però aquest any n’hi hagut un brot als Estats
Units. Una cinquantena de joves que havien visitat Disneyland a Florida
han desenvolupat la malaltia i les autoritats han hagut de prendre
mesures de quarantena per evitar que la malaltia s’estengui. No fa gaire
havia passat una cosa semblant a Suïssa. La majoria dels infectats no
havien estat vacunats. En l’altre extrem, a Síria, està tornant la
poliomielitis. En aquest cas no hi ha campanyes sinó una guerra que està
desfent l’estructura social del país i amb ella la seva estructura
sanitària. La gent jove no es vacuna i la polio retorna.

Que això
passi és xocant per l’èxit demostrat de l’aplicació sistemàtica de les
vacunes. La verola, una malaltia infecciosa que havia causat
històricament milions de morts, ha estat declarada eradicada del món
gràcies a una vacuna eficaç administrada a tota la població. Malalties
con la diftèria o el tètanus han estat controlades gràcies a bones
vacunes. I si es viatja a alguns països es recomana la vacuna de la
febre groga. Degut a tot això en molts països la vacunació està estesa i
sovint és obligatòria.

En altres casos les vacunes s’apliquen de
forma menys massiva. Per exemple, la que es produeix contra la grip té
una eficàcia relativa perquè el virus canvia de forma constant i cal
refer-la any rere any. La grip és sobretot perillosa per a certs grups
de risc i són aquests als quals es recomana la vacunació anual. Una de
les darreres vacunes a ser aprovades està dirigida contra el ­virus del
papil·loma. És un virus que produeix berrugues als òrgans sexuals i
càncer de coll de matriu en les dones. La seva eficàcia és ­també
parcial i, malgrat que redueix el nombre d’aquest tipus de tumors, ha
estat discutit si la seva aplicació massiva compensa la despesa.

El
cost econòmic és un dels arguments que han estat posats sobre la taula
per aquells que s’oposen a la implantació generalitzada de les vacunes o
d’algunes d’elles, però se n’han proposat d’altres. Un d’ells és el
risc a què es podria exposar els qui es vacunen. Fa uns anys es va
publicar un article en què es relacionava la vacunació amb l’autisme.
L’article es va retirar després que es demostrés que les conclusions
eren incorrectes, però es continua fent servir per part d’alguns grups
d’opositors. En alguns casos es produeixen molèsties després de la
vacunació i podria haver-hi casos d’al·lèrgies, però en qualsevol
actuació de salut pública cal fer un balanç entre beneficis i riscs i
aquest sembla ben positiu en el seu conjunt.

També hi ha gent que
defensa que les vacunes beneficien sobretot les grans companyies que
les produeixen. Hi ha hagut certament un procés de concentració en les
empreses del sector de la salut i és possible que hàgim de controlar
algunes de les activitats d’aquestes companyies, vigilar com s’aproven
els medicaments i com es decideixen els preus, però els seus productes
són essencials per a la nostra salut. A més les regulacions que hem
imposat per assegurar-nos de la seguretat i eficàcia dels medicaments
imposen uns costos que només poden fer unes poques companyies i ens
interessa que algú faci aquestes inversions.

La situació en què
ens trobem dóna lloc a un conjunt de paradoxes. Tenim una eina de
­prevenció de malalties infeccioses, la vacunació, que, al costat de la
higiene i els antibiòtics, ha fet disminuir d’una forma espectacular el
nombre de gent que sofreix, i mor, de malalties infeccioses. Molts
pensem que hauríem de treballar per tenir un dia una vacuna contra la
malària, el virus de l’Ebola o la sida. Però en alguns entorns es
proposa que cadascú ha de poder decidir si vacunar o no els seus fills.
Es pot pensar que és part de la llibertat dels individus, però d’una
banda s’està exposant una gent jove a un risc i d’altra banda es
planteja un problema de salut pública. Per sota d’una certa proporció de
vacunats el perill d’una epidèmia augmenta i és el que estem veient en
aquests moments. Per totes aquestes raons res no justifica crear un
estat d’opinió que, més aviat o més tard acaba tenint conseqüències per a
la salut de la nostra gent. La vacunació és una de les nostres eines
més eficaces per mantenir un bon estat de salut pública i, de forma
reflexiva, cal continuar aplicant-la.

______________________________________________________________

______________________________________________________________

De professió, bloguera de moda

Un grapat de noies (i algun noi) sense formació en el món de la
moda s’han convertit en prescriptores d’estil i viuen dels seus blogs 
Si 50 blogueres de moda es fan una foto amb el mateix
vestit, l’endemà s’esgotarà. No és una suposició, és un experiment que
la marca nord-americana Lord & Taylor va posar en pràctica fa un mes
amb uns resultats econòmics molt positius perquè cada vestit costava 80
euros i, com ja hem dit, no en va quedar ni un. Així que poca broma amb
les blogueres de moda, perquè la seva influència en les masses és
insospitada i tant poden fer que el teu negoci s’ensorri com que es
converteixi en un imperi.
¿Però d’on surt aquest
poder màgic que tenen les blogueres sobre la gent si moltes vegades ni
tenen coneixements professionals de moda i estilisme? “Són pròximes, i
això agrada. La gent veu les blogueres com a amigues que et fan
recomanacions i et donen consells, molt més accessibles que les models i
les actrius”, explica Elisenda Estanyol, professora de comunicació de
la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i coautora amb Gemma Segura
d’un estudi publicat recentment que analitza la influència de les
blogueres de moda.
Carmen Grandes, directora de
l’agència catalana The Rocking House, que es dedica a assessorar i
representar blogueres i influïdors, coincideix a destacar aquesta
valuosa sensació de proximitat: “La gent es refia de la seva opinió
perquè parlen de tu a tu i mostren el seu cantó més humà”. A més de ser
al capdavant de The Rocking House, Grandes és directora del primer
congrés de blogueres de l’Estat, anomenat BCN Bloggers Meet Up, que es
va celebrar el 8 i 9 d’abril a l’Hotel Melià Barcelona Sky. Els 45
bloguers de moda, bellesa, estil, tecnologia i esport que van
participar-hi reuneixen entre tots 8 milions de seguidors a les xarxes
socials. Són els comunicadors de tendències del present, però no tot
l’èxit consisteix a tractar amb naturalitat els seguidors.
Les claus de l’èxit
Ara fa uns quatre anys que va esclatar el boom de les blogueres de
moda, però n’hi ha moltes que s’han quedat pel camí i d’altres, com la
barcelonina Dulceida i la gallega Gala González, que viuen dels seus
blogs. Segons Grandes, tenir un moment de reflexió abans d’engegar el
blog és crucial perquè surti bé. “És important crear la teva pròpia
imatge de marca”, i per això cal que l’aspirant a bloguera de moda
“sàpiga molt bé qui és, cap a on vol anar, quin és el seu estil i com es
posiciona” dins el gran i atapeït ventall de blogs de moda i
tendències.
Al principi, moltes abandonen perquè no
tenen prou “constància, paciència i sort”, segons assegura Grandes, però
entre les que treballen molt tampoc totes triomfen. La diferència entre
quedar-se a la cuneta o pujar com una carbassera és “ser pròxima però
també tenir un estil propi, fer bons textos i si pot ser en dos idiomes,
treballar-se les fotos i els vídeos, tenir constància, donar resposta
en un màxim de 24 hores als missatges dels seguidors i crear diàleg amb
ells, interaccionar i fer que segueixin interessant en tu”, diu
Estanyol, que, just després d’enumerar des de l’altra banda del telèfon
totes aquestes condicions sine qua non per
despuntar entre el munt d’aspirants a blogueres professionals, afegeix:
“Pot semblar que la feina de bloguera és molt glamurosa però requereix
molta feina i constància per combatre la competència, fer-te autònoma,
tenir gent que et faci fotos i vídeos i arribar aviat a les noves xarxes
socials”, ja que, si tens molts seguidors a Facebook però ara es porta
Snapchat i no hi ets, ets invisible.
Objectiu: 20.000 seguidors
Les marques de roba, complements i cosmètics han trobat en les
blogueres uns altaveus de llarga distància, fidels i barats. Les que
tenen més de 10.000 seguidors ja interessen a les marques,
comunicativament parlant, i començaran a posar bàners als seus blogs i a
obsequiar-les amb objectes perquè els promocionin. Les que tenen més de
20.000 seguidors ja s’hi poden dedicar professionalment, perquè “són
tants com exemplars mensuals publiquen algunes revistes de moda”,
destaca Estanyol.
Com que és una professió nova “està
als llimbs” i no tenen un codi deontològic ni res de similar, “però en
tindran”, segons opina Estanyol, que destaca que ja tenen una associació
nacional (Asociación Española de Blogs de Moda, AEBDM). Per tant, troba
que “és lícit” que promocionin productes a canvi de diners o simplement
de seguir rebent objectes, tot i que avisa que han de fer-ho de manera
“mesurada, seleccionant el que li encaixa a cadascuna” perquè convertir
un blog en un plafó d’anuncis és condemnar-lo al fracàs.
Els blogs no substituiran les revistes en paper sinó que “hi conviuran”
perquè els blogs són “immediats i gratuïts” i les revistes “un niu
d’experts”, segons diu Estanyol. De fet, moltes revistes femenines
promouen blogs a les seves webs per guanyar trànsit, ja que si no pots
amb l’enemic és millor aliar-s’hi.
De cara al futur
immediat, tant Estanyol com Grandes coincideixen a erigir el vídeo com
la peça clau per diferenciar-se de la resta i seguir sumant seguidors.
“Les blogueres s’aniran menjant les unes a les altres i el vídeo marcarà
la diferència”, diu Estanyol sense gaires miraments. “Les noves
plataformes audiovisuals, com Snapchat, tenen molt d’èxit i faran molta
neteja” entre les blogueres, conclou Grandes.
Els cinc trets definitoris
Elisenda Estanyol, professora d’estudis de comunicació de la UOC,
experta en comunicació 2.0 i coautora d’un estudi sobre la consolidació
professional de les blogueres de moda, desgrana els cinc detalls que
caracteritzen el bloguer de moda.
  • Són sobretot noies. El dels blogs de moda és un fenomen femení i 98 de cada 100 bloguers de moda són dones.
  • L’edat de les blogueres està entre 20 i 30 anys. Moltes encara són estudiants universitàries i comencen a fer un blog com a hobby i en cert punt s’han de plantejar si volen dedicar-s’hi a temps complet perquè s’adonen que poden fer diners amb el blog.
  • El fenomen és eminentment urbà. Les blogueres de moda viuen a les
    principals ciutats (com Barcelona, València, Madrid…) i a l’Estat hi
    ha més blogs que en altres països europeus.
  • Només 1
    de cada 5 és professional de la moda. La majoria de les blogueres de
    moda (4 de cada 5) són tan joves que no vénen encara de cap àmbit
    professional, encara van a l’institut o a la universitat.
  • Tenen constància i són treballadores. Actualitzen el seu blog cada 2 o 3
    dies de mitjana per generar informació i interès i no perdre el pols
    dels seus seguidors.
Diccionari per entendre un món nou i glamurós
No són periodistes, ni estilistes, ni assessors de moda… Són una
altra cosa i, com que ja són una legió, la terminologia cada cop és més
rica per diferenciar-los. Hi ha diversos termes per referir-se a aquests
nous professionals de la moda i ni són sinònims absoluts ni s’exclouen
entre ells. És a dir: bloguer i influïdor no són el mateix però una mateixa persona pot ser les dues coses. Vegem-ne les diferències.
Bloguer/a
Persona que té un blog i que escriu de manera periòdica i sovint amb un
pseudònim. Els seus escrits, fotografies i vídeos es mostren de manera
cronològica i els seguidors poden fer-li comentaris i preguntes.
Influïdor/a
És un terme molt global que aplicat en el cas concret de la moda fa
referència a algú que té la capacitat d’influir en un grup de persones
amb la seva opinió. Una bloguera de moda ho és per als seus seguidors.
‘It girl’
Són noies que per la manera com vesteixen es fan famoses i es
converteixen en exemples d’estil, referents de tendències de moda.
Ocupen un espai que abans era de domini exclusiu de models i famoses.
Les marques fins i tot dissenyen peces només per a elles. Dos exemples
d’ it girls són Olivia Palermo i Alexa Chung.
‘Instagramer’
Un usuari d’aquesta xarxa social absolutament visual que publica constantment sobre moda, bellesa i estil de vida. Les it girls i blogueres que tenen més seguidors a Instagram poden arribar a cobrar 450 euros per penjar una foto promocionant un producte.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: