Oral / Redacció 30


Recordeu que aquests són un article de premsa i un altre de la Viquipèdia, i sovint expressen l’opinió dels seus autors. Podeu estar-hi a favor o en contra, però sobretot utilitzeu-los com a referència o per a informar-vos ^_^

Retrat del ‘hipster’ de manual

Sortir a fer una bicicletada amb la ‘fixie’ pel Born, anar a un taller de gintònics, lluitar pels pandes del Congo i intentar desxifrar les lletres dels Manel són alguns dels seus hàbits
La seva bio a Twitter ho diu tot: “Primavera Sound, Sónar, VOS, Spotify, Gràcia, iCat, Escac, Apple, Palens, Instagram, Filmoteca, Palestina, Time Out i Moritz. I tinc un galgo, la Michelle”. És el @modernetdemerda, un tuitaire amb 30.000 seguidors que ironitza sobre els costums dels hipsters, un col·lectiu a qui @DolorsBoatella defineix com un “voler i no poder amb ulleres de pasta” o que són, segons @Bruno_Oro, “algú que ha vist tot el que tu has vist, però «des d’un altre prisma»”. Ara el tuitaire recull a Modernet de Merda: el manual les claus per ser un autèntic hipster. Abans de res, avisa: “Ser l’hòstia no es pot resumir fàcilment, i menys en tan poc espai. Mira si ha costat recopilar la veritable essència moderneta, que cada dia em passava més estona anul·lant el que havia afegit el dia anterior, perquè ja no era trendy, que no pas omplint més fulls”.
La vestimenta
Bigotet i ulleres de pasta per a ells i sabates Victoria per a elles
Per als nois, gorra de llana -un barret comprat al Soho londinenc també serveix-, ulleres de fusta, un tatuatge -ha de ser un símbol que no s’entengui i que sigui necessari explicar-, un bigotet, una camisa de quadres cordada fins al coll, uns pantalons ajustats amb el turmell a l’aire i unes sabates de punta. Per a elles, un recollit mal fet, unes ulleres d’àvia, unes arracades exsoviètiques -“no és obligatori, però suma molts punts dur unes arracades comprades en un petit mercat artesanal d’una petita ciutat apartada en una petita República exsoviètica”-, una brusa també cordada fins al coll i unes sabates Victoria.
Els referents modernets
Bibiana Ballbè, Obama i el grup Manel són alguns dels referents
Bibiana Ballbè és el referent per excel·lència: “D’ella ho he après tot. I ho he desaprès tot, també. Ens agrada fer servir aquest verb, desaprendre, de tant en tant. No diu gaire res, però si no desaprens alguna cosa cada dia no ets ningú. I tan important com desaprendre és aprendre a escriure frases curtes. Així. Amb punts. Pauses. La Bibiana m’ha ensenyat. Que les frases. Han de ser breus. I posar-hi silencis. Molts silencis. La nova escriptura creativa”.
Barack Obama és un altre dels referents per als hipsters : “Barack Obama és una divinitat de qui somio ser el community manager algun dia. No m’interessa tant la política com fer veure que un polític negre americà em representa”. El grup de música Manel també és un estendard per als modernets: “D’aquesta banda tan brutal he après, bàsicament, a ser feliç tot i no entendre el noranta per cent de les lletres que escriuen. Això de compondre lletres sense cap mena de connexió entre una frase i una altra és un art que no tothom té, amics. Jo juraria que és causat per l’excessiva quantitat de fruita que posen als gintònics”.
Religió ‘hipster’
Només són vàlides les religions que inspirin “bon rotllo”
Els modernets s’han de mantenir al marge de la religió. “Bé, no de totes. El budisme inspira bon rotllo i el Dalai-lama cau molt bé, aquí podríem fer una excepció. Però per a la resta, si superen el centenar de seguidors, és millor no implicar-s’hi. Per això jo l’únic motiu religiós que duc penjat és aquell collaret que em va donar aquell cap d’aquella tribu de Kènia quan vaig anar-hi a fer un fals voluntariat”. D’altra banda, “la religió del segle XXI és Apple, i el representant d’Apple a la Terra és l’amic Steve”.
Consciència ecològica
Les bicicletades són una bona opció per manifestar-se
Els modernets estan extremadament preocupats pel canvi climàtic. Per això, el Modernet de Merda relata: “El primer que faràs serà penjar un article sobre el tema a les xarxes (un article que no cal que hagis llegit, és igual, el que importa és que sigui en anglès) i després ja continuaràs planejant la ruta que vols fer per Europa amb aquell antic 600 del teu pare que contamina com cap altre”. Si les coses es compliquen, continua, i “els pandes del Congo necessiten una empenta important per sobreviure”, s’ha de passar a una fase més agressiva: “Una bicicletada pels carrers del Born, amb desenes de fixies [bicicletes amb pinyó fix], Bromptons [marca de bicicleta urbana] i algun longboardperdut”. El Modernet encara recorda l’última bicicletada: eren nou i van aconseguir que el Verdi Park emetés quatre dies més del previst un film serbi sobre la cocaïna en un barri marginal.
Anticapitalistes
Tot i la seva ideologia, tenen una col·lecció d’iPods
Sobre el capitalisme, el Modernet opina: “Potser sí que jo, de tant en tant, hi participo a l’hora de pagar abonaments de festivals, comprar-me tota l’Apple Store del passeig de Gràcia, anar a buscar una mica més de soja per al sopar, subscriure’m a l’Spotify Premium, viatjar a Berlín un cap de setmana, cobrar als meus clients del taller de disseny gràfic, arrasar amb packs indecents de Moritz, acumular tones de cafè colombià de Comerç Just… Però, vaja, són petits errors molt puntuals. Mai de la vida m’entregaria al fastigós capitalisme”.
Molts tallers
Participen en molts cursets, des de ‘cupcakes’ fins a gintònics

Els tallers de cupcakes són un requisit de la modernor. “Encara hi ha algun pobre indocumentat que insisteix a comparar els cupcakes amb una magdalena qualsevol… Va, home, va. No way ”, reflexiona el Modernet. Els tallers d’ukeleles també són imprescindibles: “El meu ukelele me’l va dur una amiga des del Nepal, i sona tan meravellosament monòton com sonen els d’aquí, però com que és d’allà a mi em sona com si fos un Stradivarius”. Una altra tendència moderneta són els tallers d’amigurumis. “ Amigurumi, paraula excepcional. Aquest taller el vaig començar a fer, simplement, perquè em va agradar el nom; motiu més que suficient per comprometre’m amb qualsevol causa o projecte. Vaig veure que devia ser alguna cosa del Japó d’aquestes inexplicables, i de seguida m’hi vaig interessar. Després vaig saber, quan ja era dins, que es tractava de crear figuretes i objectes de llana amb volum. I no cregueu que va ser una decepció, al contrari. Encara em va motivar més; allò posava a prova la meva capacitat de resistència moderneta”. Evidentment, els tallers de gintònics tampoc hi poden faltar.
Perill veïnal
Els modernets corren el risc de topar amb un veí ‘mainstream’
Tots els modernets corren el risc de patir el clàssic veí impresentable que “tot i viure a Gràcia, desconeix el plaer de la vida alternativa i es dedica a viure com una persona més del sistema”. Algunes de les característiques dels veïns mainstream són les següents: no reciclen, ho posen tot a la mateixa bossa negra; escolten música per l’Spotify amb publicitat; parlen amb tu a l’ascensor; tenen a la porta una catifa en què es llegeix “ Bienvenidos ”; se senten els seus crits quan el Barça marca un gol; mengen paella els dijous; reben cartes físiques en una bústia física; saben qui és Bertín Osborne, i vesteixen samarretes amb publicitat.
Acabar amb un modernet
Hi ha accions que poden acabar automàticament amb un ‘hipster’
Segons el Modernet de Merda hi ha accions que poden matar (pacíficament) un hipster : cancel·lar-li unilateralment la subscripció a Time Out, preguntar-li si el seu llebrer és comprat en comptes d’adoptat, confessar-li que no t’agraden les llavors de carabassa, oferir-li un glop de Malibu amb pinya o fer-lo entrar en una sala de cinema on hi hagi més de cinc persones.
_______________________________________________________________
 
Els Modernets o Hipster segons la Viquipèdia
 
MODERNETS
 
Modernet, també conegut com a hipster (en anglès hipster [ˈxips.teɾ]), és un terme que popularment s’ha utilitzat per fer referència a una subcultura internacional contemporània que està formada principalment per membres de la Generació Y que viuen a zones urbanes.[1][2] Aquesta subcultura s’ha definit com un «gresol canviant d’estils, gustos i manera d’actuar»[3]. A més, el terme s’associa generalment a individus que s’identifiquen amb la música alternativa i indie, amb una sensibilitat per la moda poc convencional (com l’estilvintage i les botigues de segona mà), amb una ideologia progressista, independent i d’esquerres, amb el menjar ecològic i casolà i, en definitiva, amb un estil de vida alternatiu[4][5][6]. Als modernets, se’ls considera bohemis joves de classe mitjana que viuen a barris aburgesats.[7][8]
El concepte deriva del terme que es va utilitzar per descriure els primers moviments culturals dels anys 40,[9] però es va utilitzar per primer cop en el sentit actual el 2000, i va arribar al seu apogeu el 2010.[10] Els membres d’aquesta subcultura no s’identifiquen com a modernets; de fet, el terme sovint s’empra de manera pejorativa per fer referència a algú pretensiós,[11] extremadament modern o amanerat.[7][12] Alguns analistes afirmen que la noció del modernet contemporani no és res més que un mite creat per màrqueting[13].
Cal remarcar que el terme modernet no és equivalent a modern. Aquest és un adjectiu que fa referència a quelcom «del temps present o dels temps pròxims al present», segons explica el DIEC, mentre que el primer designa els membres de la subcultura esmentada anteriorment. Així doncs, el terme corresponent tampoc s’utilitza en el sentit de modernisme, tot i que es podria considerar que estan originàriament associats pel fet que, efectivament, són persones amb un estil, unes ideologies i una forma de vida moderns. A més, l’existència de la paraula modernet evita qualsevol ambigüitat que pogués sorgir amb l’adjectiu modern ja que aquesta té un sentit específic i inequívoc.
 

Història

Origen del terme: els anys 40

Vegeu també: Hipster (subcultura dels anys 1940)  (TENIU L’ARTICLE A SOTA)
El terme hipster es va encunyar durant l’època del jazz, quan hip va sorgir com un adjectiu que descrivia els seguidors de l’escena contemporània.[9] Tot i que l’origen exacte del terme no està del tot clar i encara es discuteix, alguns sostenen que és un derivat de hop, paraula de l’argot emprada per fer referència a l’opi; mentre que d’altres creuen que prové del terme de l’oest d’Àfrica hipi, que significa «obrir els ulls».[9] Una altra teoria defensa que el terme prové de la pràctica d’ajeure’s sobre els malucs mentre es fuma opi.[14] Un últim significat de hip, del qual es té constància des del 1902, és «conscient» o «en coneixement de». Al contrari, l’antònim unhip denomina a aquells que no tenen consciència del seu entorn.
No obstant això, el terme hip va adquirir posteriorment el sufix –ster de l’anglès; és així com hipster es va incorporar a aquesta llengua.[9] El primer diccionari que va recollir el terme en llengua anglesa va ser el glossari For Characters Who Don’t Dig Jive Talk (Per a personatges que no entenen l’argot), que es va incloure a l’àlbum de Harry Gibson del 1944, Boogie Woogie in Blue. L’entrada de hipster definia el terme com a «personatges als quals els agrada el bon jazz»[15]. Tot i així, no es tractava d’un glossari complet d’argot, ja que tan sols incloïa expressions de l’argot presents a les lletres de les cançons de l’artista.
El mateix any, Cab Halloway va publicar The New Cab Calloway’s Hepster’s Dictionary of Jive (El nou diccionari d’argot dels hepsters de Cab Halloway), que no tenia entrada per a hipster, però que, pel fet de comptar amb una edició del 1939, sembla que el terme hepster va precedir hipster. En un principi, els modernets eren normalment joves blancs de classe mitjana que pretenien emular l’estil de vida de la majoria dels músics de jazz negres[9]. En The Jazz Scene (L’escena del jazz), obra escrita per Eric Hobsbawm l’any 1959, es descriu el llenguatge utilitzat pels modernets com «un argot dissenyat per diferenciar el grup de la resta de persones alienes».
Aquesta subcultura es va expandir ràpidament i, després de la Segona Guerra Mundial, l’escena literària va créixer al seu voltant[9]Jack Kerouac va descriure els modernets dels anys 40 com «els Estats Units creixents i itinerants, que mandregen i fan autoestop per tot arreu com a personatges d’una espiritualitat especial»[16]. En l’assaig The White Negro(El negre blanc), Norman Mailer caracteritza els modernets com a existencialistes estatunidencs que viuen una vida envoltada de mort —anihilada per la guerra atòmica i estrangulada per la conformitat social— i que prefereixen «divorciar-se de la societat, viure l’existència sense arrels, partir cap a aquell viatge inexplorat als imperatius rebels del jo»[9].

Retrat robot d’un modernet

Com vesteixen?
Hipster a Boston, EUA
 
Porten roba retro que compren a botigues de segona mà o inspirades en el anys 60 i 70 amb un aire d’exclusivitat. Els agraden les gorres i les bufandes artesanals i les ulleres de pasta. Les bosses les porten a l’estil de bandolera i, per portar diàriament, utilitzen dessuadores amb caputxa, texans ajustats i samarretes amb imatges enginyoses i divertides. A les noies els agraden especialment els vestits amb estampats florals acompanyats de botins, mentre que els nois poden donar un toc estrafolari al look amb un corbatí o uns tirants[17][18].
Com es pentinen?
Les noies acostumen a portar una cabellera llarga i desenfadada; els nois, per la seva banda, solen tenir barba o bigoti. De fet, al mes de març de l’any 2014, la BBC va publicar un article en què s’explica que la quantitat d’homes del Regne Unit i d’Estats Units que s’ha realitzat un implant de barba s’ha multiplicat durant els últims anys[19], fins al punt de què es porten a terme dos implants de barba al mes. Segons el cirurgià britànic Bassam Farjo, tot i que al principi es tractava d’un servei enfocat per a persones que volguessin ocultar cicatrius, actualment els homes que hi accedeixen ho fan per estar a la moda, com a signe de modernitat i de virilitat[18].
Què escolten?
 
Música popfolk i electropop poc coneguda. Els agrada gaudir d’aquesta música en directe a festivals com el Primavera Sound(Barcelona) i Coachella (Califòrnia, EUA). Entre els artistes que segueixen els modernets es troben els cantautors William Fitzsimmons i Devendra Banhart, el duet Wild Belle i grups com Fleet Foxes o Tame Impala, i dels clàssics veneren a Radiohead i Björk. En l’àmbit espanyol, els agrada Klaus & Kinski[18].
Què llegeixen?
Llegeixen autors com Margaret AtwoodPaul Auster i César Aira. Rebutgen rotundament novel·les com Cinquanta ombres d’en Grey, però en veneren d’altres com Les amistats perilloses de Pierre Choderlos de Laclos. També els agrada la literatura asiàtica, els haikus i els microrrelats com els d’Ana María Shua[18].
Què miren?
Segueixen el cinema de Wes Anderson (Moonrise Kingdom), Spike Jonze (Being John Malkovich), Paul Thomas Anderson (The Master) i Jean-Pierre Jeunet, qui va crear un dels personatges modernets per excel·lència, Amélie. Per altra banda, la televisió no és massa popular entre aquest col·lectiu[20][18].
Què estudien i en què treballen?
Se solen dedicar a les belles arts, la filosofia, la història de l’art, l’arquitectura, la fotografia, la música, el disseny, la literatura i el món audiovisual, és a dir, acostumen a ser de lletres i a sentir inclinació per l’art. Són grans consumidors de música, literatura i cinema, i és que s’ho poden permetre, ja que solen pertànyer a una classe mitjana, mitjana-alta[18].
Bigoti icona dels modernets
 
Què mengen?
Els agrada el menjar ràpid, però de qualitat. Compren a mercats de menjar ecològic i cada vegada són més els adeptes de la dietavegetariana. Solen trobar-se a cafeteries com Starbucks, on poden llegir tranquil·lament i navegar per internet amb el seu iPad[20][18].
Com es desplacen?
Els modernets opten per alternatives ecològiques a l’hora de moure’s per la ciutat. Acostumen a desplaçar-se en bicicleta, ja siguin les clàssiques per passejar o les plegables i més urbanes. També està de moda entre aquest col·lectiu el longboard, un monopatí més gran. Per a les vacances, gaudeixen de les icòniques T1, les furgonetes hippies de Volkswagen[18].
Què tenen prohibit?
Tot allò que sembli mainstream o convencional: la música de moda (AviciiKaty Perry), els best-sellers (Crepuscle), els cotxes moderns i una feina on predominin la rutina i la monotonia[18].
 

Els modernets a la societat

Segons la revista Time Out de Nova York, a principis de l’any 2000 a Brooklyn ja començaven a haver-hi modernets, tot i que aleshores se’ls anomenava bohemis[21]. Després, Alemanya va ser un dels països on aquest moviment va agafar més força. A Catalunya, aquesta tribu urbana es va començar a popularitzar l’any 2010. D’opinions, n’hi ha per a tothom, doncs aquest moviment crea molt debat.
 

Estats Units

La revista Time Out de Nova York descriu aquesta moda com un fenomen que «converteix en un fetitxisme tot allò que és autèntic» i que fa que els que segueixen aquest estil, amb una identitat creada com si fos un collage, es creguin els millors. Segons els estatunidencs, el «problema» d’aquests individus és que redueixen la particularitat de qualsevol cosa que pugui cridar l’atenció a un mateix denominador comú i monòton que només es centra en si allò és cool o no ho és. A més, es tracta d’individus que sempre intenten diferenciar-se de la resta però, en realitat, tots tenen la mateixa aparença. Al llibre HipsterMattic publicat l’any 2011, Matt Granfield resumeix la cultura moderneta de la manera següent:
 
«
Mentre que la societat convencional de la dècada del 2000 havia invertit el seu temps en la televisió de realitat, la música dance i en descobrir on és la roba interior de Britney Spears, estava tenint lloc una revolució silenciosa. Estils ja oblidats de vestir, cervesa, cigarros i música s’estaven tornant populars un altre cop. El retroestava de moda, l’ambient era meravellós i vell era el nou «nou». Els nens es delectaven en la ironia de fer que una cosa tan poc atractiva estigués tan de moda. Volien viure de manera sostenible i menjar cereals orgànics sense gluten. Però, sobretot, volien ser reconeguts per ser diferents: per sortir-se del camí convencional i crear un alternativa cultural pròpia. Per a aquesta nova generació, l’estil no era una cosa que es pogués comprar en un centre comercial, sinó que era alguna cosa que es trobava en una botiga de segona mà o, idealment, que haguessis fet tu mateix. El truc per ser cool no era semblar una estrella de la televisió, sinó que semblés que mai havies mirat la televisió.
 
»
— Matt Granfield, HipsterMattic[22]
 

Alemanya

A Alemanya, Berlín es considera la capital dels modernets. De fet, el barri Kreuzberg de Berlín és el tercer barri més «modernet» del món[23]. Amb carrers estrets i empedrats i balcons de ferro, i amb llocs tan artístics i excèntrics com la East Side Gallery. Aquest barri i, en general, tota la ciutat és un dels llocs més idonis per als modernets. De fet, des de fa uns anys, cada any s’organitza la Hipster Cup[24], un festival a l’aire lliure on modernets d’arreu del món s’uneixen per participar en diverses proves i fer gresca. Elsmodernets alemanys es consideren inconformistes i reconeixen que, en certa manera, els fa por el futur[25].
 

Catalunya

A Catalunya, aquest fenomen cada vegada és més viu. De fet, aquest moviment ha aconseguit tant ressò, que el passat mes de març el piulador anònim més famós dels últims mesos va publicar un llibre titulat Modernet de merda: El manual. Segons el seu autor, es tracta d’un llibre que critica els modernets i mostra a cada pàgina la seva hipocresia de manera afectuosa. L’autor explica que considera que els modernets són hipòcrites perquè «tenen una part molt solidària, però una altra que els és igual tot»[26] i que mostren dues cares en gairebé tots els àmbits. Per exemple, es consideren anticapitalistes, però el Modernet, protagonista d’aquesta obra d’èxit, opina:
 
«
Potser sí que jo, de tant en tant, hi participo a l’hora de pagar abonaments de festivals, comprar-me tota l’Apple Store del Passeig de Gràcia, anar a buscar una mica més de soja per al sopar, subscriure’m a l’Spotify Premium, viatjar a Berlín un cap de setmana, cobrar als meus clients del taller de disseny gràfic, emportar-se tots els packs indecents de la Moritz, acumular tones de cafè colombià de Comerç Just… Però, vaja, són petits errors molt puntuals. Mai de la vida m’entregaria al fastigós capitalisme.
 
»
— Modernet de merda, Modernet de merda: El manual [27]
Manel en concert a Palma. Centre de Cultura Sa Nostra. 19-04-2009
A Barcelona, reconeixen que els encanta passar el temps seient a les terrasses dels barris de Gràcia o del Born i beure cervesa Moritz[28]. Són fans de les pel·lícules d’autor i dels grups de música més desconeguts, perquè això és el que els fa ser diferents i cool. I si són autòctons, és probable que escoltin Mishima, que mirin Arròs covat i que siguin seguidors de la Bibiana Ballbè i del grup Manel[29]. No obstant això, els components del grup Manel no se senten pas identificats amb aquest moviment i, de fet, en una entrevista van afirmar que «en principi els modernets ens produeixen una ràbia immensa»[30].
More hippies, less hipsters (Méshippies, menys modernets)
 
En general, la societat opina que ser un modernet no suposa únicament portar barba, utilitzar els filtres d’Instagram i portar camises a quadres. Els modernets d’avui dia són criticats pel fet de seguir totes aquestes tendències de manera superficial, sense cap mena de criteri, i de viure segons un estil de vida que ni tant sols coneixen bé. De fet, abans el terme hipster era despectiu i no saben que escriptors com ara Kerouac o Bukowski, a qui tant admiren, van viure a la desgràcia perquè ningú els recolzava[31]. No obstant això, també hi ha els qui recolzen aquest moviment i argumenten que la societat s’ha acostumat a criticar tot allò que porti aquesta etiqueta i que «sovint s’exageren els seus punts negatius i s’obvien els positius a favor de la polèmica fàcil»[32]. Avui dia, sembla ser que odiar elsmodernets s’ha convertit en una mena d’esport nacional i això ho mostren els 234 000 resultats que ofereix al Google el segment «odio elshipsters». Segons el diari El País, una explicació a aquest fet podria ser l’ús abusiu que s’ha fet d’aquest terme. Durant els últims dos anys, marques reconegudes com ara Loewe han centrat les seves campanyes publicitàries en aquest moviment. A més, a nivell de tot l’estat, el fotògraf César Segarra va crear un projecte anomenat Hipsters from Spain, una pàgina web on es recullen els projectes d’alguns dels creatius i artistes més importants de Barcelona, Madrid i València. D’aquesta manera, aquesta idea sorgeix amb la intenció de donar a conèixer els projectes interessants que es porten a terme al país.
 

Hipster (subcultura dels anys 1940)

Hipster és el terme amb què, a la dècada del 1940 es referia als aficionats al jazz, especialment al modern jazz, molt popular a principis d’aquella dècada. La paraula deriva del terme hip, el qual feien servir els musics del món del jazz per descriure a les persones que coneixien la cultura afroamericana (i per tant el món del jazz). D’aquesta manera, els membres d’aquesta neixen subcultura van ser anomenats hepcats, paraula que s’acabaria transformant en hipster.[1]
S’acabà conformant com un estil de vida inconformista, i les principals característiques eren la manera de vestir (amb roba negra) l’ús d’argot, el consum de drogues com la marihuana entre d’altres, actitud relaxada, humor sarcàstic, pobresa autoimposada i certa llibertat sexual. Els primers inconformistes eren generalment joves blancs que adoptaven moltes de les formes dels negres urbans dels seus temps, però veiem que els inconformistes posteriors emulaven els anteriors, els que no coneixien el pecat, i aquest era l’origen d’aquesta cultura.
Al voltant de 1940, la paraula inconformista reemplaça a la d’hepcat, i els hipsters anglesos es va interessant més pel bebop i el jazz calent que pel swing. Joves blancs van començar a freqüentar comunitats afroamericanes atrets per la seva música i el seu ball. Aquestes primeres joventuts van divergir del corrent a causa de les seves noves filosofies de diversitat racials, sexuals i d’exploració de les drogues. Els inconformistes romanien a la mateixa classe econòmica que els afroamericans als que emulaven. L’Estil de l’inconformista era ésser així, ben arreglat i dandificat, mentre els Beats (estudiants de col·legi visitant dels barris baixos) vestien sandàlies i robes esparracades. El primer diccionari a recollir la paraula inconformista va ser el petit glossari que no va acabar Jive Talk (Jive empra l’argot dels músics de jazz), publicat el 1944 amb l’àlbum Boogie Woogie In Blue del pianista Harry Gibson, qui va actuar amb el nom de Harry el Hipster. L’entrada al diccinari de hipster es definiria com, “persones a qui els agrada el ho jazz“. Aquest petit glossari va ser repartit en els concerts de Gibson durant uns quants anys. No era el glossari complet amb l’argot del jazzista, sinó que només incloïa les expressions trobades en la lletra de les seves cançons. En el llibre “Història del Jazz Modern” de Frank Tirro, es pot llegir la següent dscripció inconformista, segons el biògraf de Parker:
«Per al hipster, Bird és una justificació viva de la seva filosofia. L’inconformista és un home subterrani. És la Segona Guerra Mundial el que el dadaista va ser per a la Primera. És amoral, anarquista, cortès i hipercivilitzat fins a la decadència. Sempre deu passes per endavant en el joc, per la seva consciència, un exemple de quins serveis podria conèixer una noia i rebutjar, perquè sap que li sortiran cites, si s’agafaran de les mans, si es besaran, si s’acariciaran, si fornicaran, si potser es casaran, si es divorciaran .. Què hi ha que ho inciï tot? Coneix la hipocresia de la burocràcia, l’odi implícit en la religió ‘llavors’ Què és el què es valora? Com que no hi ha mar, passem la vida evitant el dolor, tenint a ratlla les seves emocions. Camina buscant una cosa que transcendeix totes aquestes bajanades i ho troba en el jazz».
Marty Jezer, en el seu llibre, The Dark Ages: Life in the United States 1945–1960 (1999) defineix l’inconformista de la dècada del 1940:
«El món de l’inconformista Kerouac i Ginsberg diu que navegar a mitjans dels quaranta i inicis dels cinquanta és un moviment amorf, pecat d’ideologia, només es planteja una actitud, una menra de “ser” pecat, de tractar d’explicar el perquè.Hipsters Tot això per si en algun moment s’ha de donar explicacions a algú. El seu llenguatge, limitat, va ser prou fosc, ja que desafiava la traducció en els seus discursos diaris. El seu rebuig a l’ordinari el feia tan complet que tot just podien suportar la realitat. La mesura fa senitr la seva desconfiança pel llenguatge. Una paraula, com podria voler dir qualsevol de les Nacions Unides, el nombre de coses contradictòries. La seva definició no va venir de l’acceptació de la millor paraula de l’emoció i de l’acompanyament no verbal, expressions facials-corporals. Quan els inconformistes van agrupar-se van dir una frase coherent, aquesta va ser prologada amb la paraula de com manifestar què és el principi. El que sí entenia probablement era una il·lusió. Sense Passat, ni Futur, només un present que existia en les ales de so existencials. Un sol del bebop de Charlie Parker. El punt de vista de l’inconformista sobre el món no estava dividit entre el “món lliure” i el “bloc comunista”, i això va donar lloc a part de l’ortodòxia recurrent. El dualisme hipster, en lloc d’això, transcendir línies geopolítiques a favor de nivells de consciència.». Lennie Tristano explica la seva opinió de la relació dels inconformistes amb el bebop:
«L’actitud arrogant i la manca d’originalitat dels joves inconformistes no constitueixen menys que una amenaça per l’existència del bebop».
Un altre autor que descriu els pantalons de tir baix de 1940 concisament és Paul Douglas Lopes justament al llibre de el Jazz del món de l’art: com els àngels, els hipsters si es tornen majors, inventen el llavors pejoratiu, hippie, referint-se als hipsters àngels joves, el jove afluent de la generació baby-boom. Sota l’apel·latiu hippie, el nom va ser acceptat com la identitat cultural.
 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: