Oral / Redacció 25


Tornem a proposar possibles temes per a preparar-vos les redaccions i els orals de les proves. Ara hi ha moltes notícies interessants als mitjans de comunicació. A les classes n’hem parlat d’algunes i hem aclarit algunes coses ^_^

Primer front mèdic per frenar la moda de la cigarreta electrònica

Les cigarretes alternatives estaran vetades als centres sanitaris a partir de setembre

El nou producte és menys tòxic que el convencional, malgrat que encara no se sap amb detall quins són els components que té

La moda de les cigarretes electròniques ha topat amb els primers detractors qualificats a Catalunya. La Xarxa Catalana d’Hospitals sense Fum i la Xarxa d’Atenció Primària sense Fum van recomanar ahir la prohibició d’aquesta nova variant del tabac als centres sanitaris, i van demanar que es reguli amb la mateixa llei que el tabac normal.
Ambdues organitzacions, amb el suport de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, sostenen que es desconeixen les conseqüències de les cigarretes electròniques, tant per als que les consumeixen com per als que inhalen el vapor que emeten. Per aquest motiu, a partir del setembre el seu ús es prohibirà a tots els hospitals catalans.
“L’aplicació serà la mateixa que amb el tabac convencional. Es prohibirà la seva utilització tant dins com fora dels centres”, va dir ahir el cap de la Unitat de Tabaquisme de l’Institut Català d’Oncologia (ICO) i coordinador de la Xarxa Catalana d’Hospitals sense Fum, Esteve Fernández.
Fernández va explicar que encara no hi ha estudis científics que hagin demostrat que el seu ús sigui una estratègia que contribueixi a deixar de fumar o que redueixi els riscos del consum del tabac. Sí que hi ha indicacions, però, sobre el fet que són menys nocives, però no se sap amb detall quins són els components que contenen. El que sí que se sap és que el líquid que s’encarrega de crear el vapor que reprodueix el fum té “propietats irritants i tòxiques”.
Per tot això, el membre de la comissió tècnica de la Xarxa d’Atenció Primària sense Fum, Joan Lozano, va instar els legisladors que les cigarretes electròniques rebin “la mateixa consideració” que les convencionals i siguin regulades, també, per la llei antitabac, amb l’objectiu de no malmetre la feina feta en l’última dècada, que ha permès anar reduint el consum de tabac. En aquest sentit, va alertar que aquests dispositius “estan fora del control sanitari o alimentari”, i que s’estan comercialitzant des de botigues electròniques assegurant que “aquest producte ajuda a deixar de fumar, quan encara no hi ha estudis que ho demostrin”.
L’auge d’aquests aparells s’està estenent a Catalunya, seguint el mateix camí que en altres països, com ara el Regne Unit, Grècia, França o Itàlia. De fet, als EUA en només sis mesos s’ha duplicat el seu consum. En tractar-se d’un fenomen incipient a Catalunya encara no es disposa de xifres exactes del nombre de consumidors. De totes maneres, se sap que la venda d’aquest tipus de cigarretes s’ha incrementat en els últims mesos, tant per la venda a través d’internet com als comerços, alguns dels quals s’han especialitzat en aquest producte.

______________________________________________________________________________

Com podem descobrir nova música a Internet?
Els programes relacionals permeten conèixer nous grups i artistes a través de serveis com Last.fm, Bandcamp i Hitlantis, entre d’altres

 

La música reproduïda en temps real (streaming) facilita que es puguin escoltar els temes de les bandes i els artistes preferits des de qualsevol lloc, sempre que es disposi de connexió. Serveis com Spotify, iTunes Match o Google Music Play permeten accedir a un immens catàleg musical a un preu molt competitiu. Tot i això, es presenta un problema creixent: a la xarxa, la promoció dels nous artistes passa més desapercebuda i resulta més difícil conèixer nous valors que estimulin la curiositat musical. A continuació es mostren algunes plataformes i aplicacions idònies per a descobrir nous músics gràcies a les tecnologies de relació i recomanació.

  • Bandcamp va néixer el 2008 com un servei pioner en la promoció de nous valors musicals independents. En aquest moment conté un catàleg de més de cinc milions de cançons, amb més de 600.000 àlbums procedents de gairebé 200 països. Es va fer molt famós perquè diversos artistes de renom, com ara Amanda Palmer o Clem Snide, van trencar amb les seves discogràfiques per vendre des de Bandcamp.
  • El principal sistema de recomanació que utilitzen és el gust del seuequip d’experts, que aconsellen el seguiment de nous grups o d’artistes que acaben de descobrir, per tant funciona com una revista musical digital. Ara bé, per ser descobert pel conjunt de crítics, l’artista ha de pujar la seva música al servei, on pot crear la seva pròpia pàgina. De cada venda Bandcamp s’emporta un 15%, però si els ingressos superen els 5.000 dòlars, es queda només el 10%.
  • Music Bloodline -que es pot traduir com ‘línia sanguínia musical’- estableix relacions d’influència entre els diversos artistes, tant els qui els han influït com els qui han influït ells. Aquest servei està associat a Amazon per comprar les cançons i a Spotify per poder escoltar-les en temps real.
  • S’utilitza d’una manera visual i intuïtiva: n’hi ha prou d’introduir el nom d’un artista en la caixa de cerca i, al centre, apareix una fotografia del músic. Al costat esquerre es veuran les seves influències, i al dret, els seus seguidors. Si es clica sobre algun d’aquests artistes, aquest passa al lloc central i es repeteix el repartiment de pantalla entre influències i influenciats.
  • One Track Mind és interessant per a descobrir grups de rock independent. Es basa en l’escolta d’una cançó, la seva valoració i l’oferta de grups semblants. El servei proporciona la possibilitat de sentir un tema escollit de forma aleatòria, valorar-lo i després escoltar grups relacionats. Les cançons es poden descarregar a l’ordinador o sentir també a Spotify si hi són. A més, es poden compartir a les xarxes socials.
  • D’altra banda, l’aplicació Song Z App per a dispositius amb el sistema operatiu iOS (iPod Touch, iPhone i iPad) permet descobrir nous artistes de rock independent. Es basa a recórrer una sèrie de pàgines i fotos especialitzades en nous talents i detectar els noms dels artistes i bandes més comentats. Després, les ofereix en l’aplicació i permet escoltar-ne un tema.

Aplicacions per a descobrir música en Spotify

  • Last.fm que va ser la ràdio intel.ligent més popular al seu moment, fa temps que ha deixat d’emetre música per problemes de llicències, però conserva tot el potencial dels programes de recomanació que la va fer famosa. Ara és al servei de Spotify com a aplicació interna i recomana artistes similars als que escoltem.
  • Filtr genera llistes de reproducció a partir dels artistes que hem indicat abans. A diferència de Last.fm, cal introduir-hi dades sobre el tipus d’artista que ens agrada i el seu estil. També es poden crear llistes a partir del que escolten els nostres contactes a Facebook, i una vegada creada una llista, es pot afegir als nostres favorits o compartir-la a la xarxa social.
  • Sounddrop funciona com els antics xats, on es creaven sales temàtiques de discussió. En aquest cas, les sales estan referides a un estil musical o un artista, i en aquestes els usuaris poden anar afegint temes que creuen relacionats, de manera que quan entrem en una sala nova, ens trobem amb les recomanacions dels usuaris que han participat en la seva elaboració.
 
 
 

____________________________________________________________________________

 
Són molts els internautes que, atemorits per un símptoma o una malaltia, aguaiten la xarxa per buscar una solució per al seu problema, ja sigui un tractament o un professional mèdic. El 65% de les persones que visiten el metge naveguen per Internet, abans o després, per entendre què volia dir-los el metge o per investigar si hi ha segones alternatives, segons un estudi de Red.es de 2012, de l’Observatori Nacional de Telecomunicacions (ONTSI). Un clic amb el ratolí sembla un remei còmode, ràpid, senzill i barat per fer callar l’angoixa o el malestar interior que provoca un problema de salut.
Però qualsevol cerca a Internet que afecti la salut s’ha de contrastar amb el metge i la fàcil accessibilitat que ofereix la xarxa no ha de substituir la relació metge-pacient. Cal tenir en compte que els motors de cercadors potents, com ara Google, no són capaços de discriminar la informació de qualitat d’aquella que no ho és, per la qual cosa, en la pràctica, Internet és un enorme calaix de sastre, un món paral.lel que conté informació sense classificar i en abundància, i en què els usuaris sense coneixements en salut poden ensopegar amb informació poc fiable, inadequada per al seu problema, confusa o, simplement, incompleta. Es tracta d’un error que pot sumir l’agosarat internauta en un estrès i una angúnia profunds per l’anomenada infoxicació (o intoxicació per un excés d’informació) i conduir-lo a la cibercòndria (o por excessiva o injustificada de patir una malaltia després d’informar-se’n per Internet), que són algunes de les conseqüències negatives del mal ús de la xarxa, és a dir, sense passar pel filtre de la consulta d’un metge. Com podem saber, per tant, on hem de buscar informació de salut i identificar les pàgines web amb garanties de seguretat?

Webs segurs: els seus senyals d’identitat

El Col.legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) recomana als internautes que es regeixin per certs criteris, a manera de filtres, per decidir si un web de salut és segur o no ho és. Aquests són alguns per a aprendre a desenvolupar aquest “ull clínic”:
  • Buscar si té un segell, com el de Web Mèdica Acreditada (WMA), que acredita o certifica que el web de salut consultat ofereix garanties, que hi ha metges que hi estan vinculats i que aquest web ha estat reacreditat anualment. Tot i això, cal tenir en compte que pot haver-hi webs mèdics de qualitat no acreditats, simplement per desconeixement dels seus responsables o per altres causes. Per aquesta raó, també és convenient aplicar els criteris següents:
    • Desconfiar dels llocs web on s’anunciïn cures miraculoses, remeis antics, ingredients secrets, promocions especials, obsequis i rebaixes en tractaments, ja que s’hi han identificat informacions poc precises i, de vegades, fraus referents a àrees molt sensibles com el càncer o la dieta.
    • Ser capaç de respondre a una bateria de preguntes quan es visita un web sanitari, com ara qui són els seus responsables i com es pot contactar amb ells, qui és el seu finançador, quina és la font original d’informació, si està actualitzada, si els professionals estan ben identificats i si els continguts publicitaris estan clarament diferenciats.
  • Tenir en compte que la compra de medicaments de prescripció per Internet està prohibida pel Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat i, si es compra algun medicament sense recepta, cal fer-ho amb molta precaució.

Triar metge per Internet

Buscar informació sobre salut ja no és l’única opció que la xarxa permet als seus usuaris. Ara també és possible anar més enllà, gràcies a la interacció que permeten les web 2.0, i reservar cita mèdica en línia. Aquesta lliure elecció d’especialista mèdic ja és possible tant en l’àmbit privat, a través de diverses plataformes que han aparegut els últims anys, com Doctoralia, capdavanter en el sector, i en l’àmbit de la sanitat pública en comunitats autònomes com Madrid o Andalusia. Per assegurar-se que se’n fa una bona elecció, es poden aplicar a més dels filtres ja assenyalats per a les pàgines web de salut , els que es descriuen tot seguit:
  • Si hi ha dubtes sobre la identitat d’un professional, es pot fer una comprovació mínima, ja que els col.legis de metges i l’Organització Mèdica Col.legial (OMC) que els agrupa disposen de sistemes de cerca per Internet on es pot comprovar que les seves dades (nom, cognoms, número de col.legiat i especialitat) siguin correctes.
  • No confiar cegament ni en els pacients que donen opinions molt crítiques o aduladores sobre un professional en fòrums i xarxes socials, sobretot si aquests pacients no s’identifiquen bé amb nom i cognoms i algun telèfon o correu electrònic de contacte (a falta de l’expansió de certificats digitals, que identifiquin cada usuari i que serà el futur), perquè poden faltar a la veritat de la praxi i el tracte proporcionats pel metge en qüestió.
  • Si es vol conèixer més sobre la seva carrera i reputació, no s’ha de conformar amb un sol web, sinó buscar en diversos llocs: disposa d’algun blog? Compta amb articles publicats en revistes científiques?
 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: