Oral / Redacció 23


Alerta per l’addicció a les apostes “online” entre els joves

Augment alarmant dels joves addictes a les apostes “online” tan esportives com d’altres tipus com el pòquer. La Unitat del Joc Patològic de l’Hospital Universitari de Bellvitge va registrar el passat 2012 un increment de consultes per problemes amb les noves tecnologies, que representen ja el 26,5% del total. Un 10,56% té a veure amb l’addicció a noves tecnologies, videojocs i xarxes socials i un 12% a apostes per Internet. La cap de la Unitat, la doctora Susana Jiménez, ha explicat que el perfil d’aquests pacients és el d’un home d’entre 30 i 35 anys i amb estudis universitaris. Habitualment aquestes persones no havien tingut problemes anteriors amb el joc.

Cada cop són més els joves que fan apostes per Internet ja sigui en l’àmbit esportiu com en jocs com el pòquer. En un principi aquesta és una activitat merament lúdica però en alguns casos això esdevé un problema. Això passa quan la persona “està constantment preocupada en com aconseguir diners per continuar jugant i tapar els deutes”, quan aquesta activitat li provoca un impacte en la família i l’afectat intenta amagar-ho. “Quan el joc deixar de ser un entreteniment i passar a ser una necessitat”, resumeix la doctora.

Segons l’experta, les persones joves tenen un ampli coneixement sobre les noves tecnologies, que “tenen un atractiu i produeixen una gratificació i estimulació molt important”. Aquest element facilita posar en contacte amb el joc a persones que fins ara no havien fet aquest tipus d’activitats. Jiménez afirma que fins ara el 80% de les consultes que tenien eren per pacients amb problemes amb les màquines escurabutxaques, bingos o casinos, ara en canvi s’ha produït un “canvi de perfil força significatiu” cap a pacients addictes al joc a través de l’ordinador.

“Les noves tecnologies posen en contacte amb el joc amb aposta perquè són més atraients i estimulants per aquest sector de la població més jove i amb estudis universitaris, que segurament no s’haguessin sentit atrets per les escurabutxaques o altres jocs presencials”, ha declarat.

Hi ha determinats factors de risc que poden predisposar una persona a acabar tenint problemes de ludopatia. Jiménez els cataloga en tres tipologies: psicològics, socials i biològics. Entre els primers per exemple se situen tenir una alta impulsivitat, la necessitat de cercar sensacions fortes, tenir dificultats per afrontar conflictes i baixa autoestima. Entre els socials, viure en un entorn que hagi afavorit el joc des d’edats molt precoces o haver passat per situacions estressants o traumàtiques també esdevenen un risc.

El primer pas per aconseguir sortir d’aquesta addicció és ser conscients del problema. La doctora explica que fa anys la majoria dels pacients anaven a la seva consulta per “pressió familiar” però no acceptaven que tenien un problema. Assegura que això ha canviat en els últims anys i actualment “la majoria ve convençut” i sap que la seva relació amb el joc no és l’adequada.

La teràpia passa per un abordatge psicològic que durant 16 sessions setmanals al llarg de quatre mesos i que té per objectiu principal aconseguir l’abstinència. Si s’aconsegueix, es passa a una segona fase de control que consisteix en visites al mes i després als tres, sis, un any i dos anys per constatar que no hi ha recaigudes.

Actualment gairebé un 75% dels pacients acaba el tractament amb bons resultats.

A partir del 2010 però la manca d’accés al crèdit va provocar l’efecte invers: una disminució de les consultes per addicció al joc. Jiménez detalla que això no vol dir que hi hagi menys gent amb problemes o que aquests s’hagin solucionat sinó que el fet que els familiars ja no puguin facilitar diner a la persona addicta o que aquesta no pugui demanar un crèdit ràpid “complica que puguin continuar jugant”.

Font:

___________________________________________________________________

La FAO aconsella menjar insectes per combatre la fam al món

Més de 2.000 milions de persones en consumeixen i són tradicionals a l’Àfrica, l’Àsia i Amèrica Llatina

L’Organització Mundial de l’Agricultura i l’Alimentació (FAO, en les seves sigles angleses) aconsella cultivar i consumir insectes per lluitar contra la fam al món. La FAO sosté que és un mitjà “rendible i ecològic” i que ja utilitzen 2.000 milions de persones al món i que tenen un alt contingut en “proteïnes, matèries grasses i minerals”.
A favor seu, segons l’organització de l’ONU, està que els insectes es reprodueixen ràpidament i tenen un impacte feble sobre el medi ambient durant la seva vida. Per produir un quilo d’insectes es necessiten dos quilos d’aliments, mentre que per produir un quilo de carn animal se’n necessiten vuit, a més de necessitar menys aigua i produir menys gas d’efecte hivernacle, assegura un informe presentat per Eduardo Rojas Briales, director general adjunt per als boscos de la FAO.
Rojas Briales proposa consumir-los sencers o en pols, o en pastes incorporades a altres aliments. El consum d’insectes és tradicional en zones d’Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina.
La FAO proposa també que es vegi el bosc com un lloc de producció. “Els boscos contribueixen a alimentar més de mil milions de persones, incloent moltes de les més necessitades del món. Els boscos proporcionen aliments, combustible per cuinar, farratge per als animals i ingressos per comprar menjar”, va explicar el director, José Graziano da Silva.

Protegir boscos

“Els animals silvestres i els insectes –va dir– són sovint la principal font de proteïnes per a la població a les zones forestals, mentre que fulles, llavors, bolets, mel i fruites proporcionen minerals i vitamines, per garantir una dieta nutritiva”. La recol·lecció i cria d’insectes poden generar llocs de treball i ingressos en efectiu, fins ara sobretot a nivell familiar, però també potencialment a nivell industrial.
Els éssers humans consumeixen al món més de 1.900 espècies d’insectes de gairebé el milió d’espècies conegudes. A nivell mundial, els més consumits són: escarabats (31%), erugues (18%), abelles, vespes i formigues (14%), i llagosta, llagostes i grills (13%). Molts insectes són rics en proteïnes i greixos bons i tenen un elevat contingut en calci, ferro i zinc. La carn de boví té un contingut de ferro de 6 mg per 100 grams de pes en sec, mentre que el contingut en ferro de les llagostes varia entre 8 i 20 mg per 100 g de pes en sec, depenent de l’espècie i el tipus d’aliments que els mateixos insectes consumeixen.
“No estem dient que la gent ha de menjar insectes”, va subratllar Eva Muller, directora de la Divisió d’Economia, Polítiques i Productes Forestals de la FAO, i coautora de l’informe “Insectes comestibles: perspectives de futur per a la seguretat alimentària i alimentació per al bestiar”. “El que diem és que els insectes són només un dels recursos que brinden els boscos, i que es troba pràcticament per explotar el seu potencial com a aliment, i sobretot, com a pinso”, va explicar Muller.

Rebaixar costos

Criar insectes de forma sostenible pot ajudar a evitar la sobreexplotació forestal. Algunes espècies, com el cuc de la farina, ja es produeixen a nivell comercial, ja que s’utilitzen com a aliments per a mascotes, als zoològics i en la pesca recreativa. Si la producció estigués més automatitzada, es podrien reduir els costos a un nivell en què la indústria es beneficiaria de la substitució de farina de peix, per exemple, amb farina d’insectes en l’alimentació del bestiar. L’avantatge seria un augment del subministrament de peix per al consum humà.
Igual que amb altres tipus d’aliments, la producció higiènica, el processament i la producció d’aliments seran importants per evitar el creixement de bacteris i altres microorganismes que podrien afectar la salut humana. L’informe de la FAO assenyala que “el sector privat està disposat a invertir en la cria d’insectes, però exigeixen claredat en l’àmbit jurídic”.

Font: 

________________________________________________________________________

Un jutge empara l”escrache’

Per fi, la Justícia ha respost positivament davant l”escrache’. I es tractava, ni més ni menys, que del practicat davant del domicili a Madrid de la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría. Va ser realitzat el 5 d’abril d’aquest any per membres de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca que exhibien pancartes en què es deia “Sí que es pot, però no volen” i “Soraya, Soraya, qui et paga el pis, no són suïcidis són assassinats”.
Iniciat un procés penal contra els assistents a aquesta concentració, el jutjat d’instrucció número 4 de Madrid per decisió del 10 de maig ha acordat l’arxivament de les actuacions. I ho ha fet molt enraonadament, aplicant criteris democràtics en la interpretació de les lleis reguladores del dret de reunió i manifestació i, sobretot, del Codi Penal. És, sens dubte, un senyal més que és possible que els tribunals assumeixin plenament els valors democràtics que condueixen a emparar i protegir els drets dels ciutadans. Afegint-se així a la ciutadania que està fent front a les polítiques neoliberals i autoritàries dels Governs conservadors d’Espanya i, entre altres autonomies, de Catalunya.
La resolució parteix de diversos pressupostos fonamentals que són presents en la jurisprudència constitucional. El punt de partida és el reconeixement del paper central de la llibertat d’expressió en una societat democràtica que obliga a acceptar com a lícites aquelles expressions que “ofenen, xoquen o pertorben” els seus destinataris perquè són conseqüència del “pluralisme, la tolerància i l’esperit d’obertura” propis d’aquella societat.
D’aquí es deriven exigències per als dipositaris de poders públics. Primer, una “contenció més gran en l’ús de la via penal” per garantir l’ordre públic. Consideració que haurien de tenir present els ministres Fernández Díaz i Gallardón. Per tant, els ‘escraches’ “davant dels domicilis de determinats polítics en actiu” s’han d’interpretar, com a expressió del dret de reunió, de manera que les limitacions a què aquest dret està subjecte s’han d’analitzar de forma “raonable i proporcionada”, de tal manera que no n’hi ha prou de crear “un clima de tensió” per generar un retret penal.
Des d’aquests pressupostos, exclou que la conducta dels concentrats mereixi un retret penal ni com a delicte de coaccions ni com a delicte d’amenaces, i rebutja així mateix que la manifestació pogués ser delictiva. Per a això, pressuposa, de conformitat amb el Tribunal Europeu de Drets Humans, que per a “un polític en exercici” els límits de la crítica són més amplis que respecte a qualsevol ciutadà en la mesura en què el polític “s’exposa inevitablement i conscientment a un control permanent dels seus fets i gestos” i està obligat davant de la crítica a “mostrar més tolerància”.

Sense rellevància penal

Per aquesta raó, l”escrache’ és legítim i no té rellevància penal. Ho resumeix així el jutge. No troba “en la conducta dels denunciats un greu atemptat contra la llibertat, intimitat i seguretat de la vicepresidenta i la seva família ja que la finalitat de la concentració o ‘escrache’ no era trencar per la força la voluntat política de la senyora Sáenz de Santamaría com a membre del Govern i integrant del Partit Popular, sinó expressar a la via pública la informació i les idees del col·lectiu concentrat sobre el problema de l’execució hipotecària i la crítica a la per ells considerada inactivitat dels polítics governants”.
Recalca a més que s’ha produït “sense que s’hagi violat el dret a la intimitat de la vicepresidenta, donat que, pel seu caràcter de persona de rellevància pública dedicada a la gestió política, aquest dret cedeix davant dels abans expressats drets col·lectius”. I dóna per suposat que no hi va haver en cap moment violència física ni força en les coses ni restricció a la llibertat d’obrar de la vicepresidenta i de la seva família, encara que resultés impossible “treure al fill de la senyora Sáenz de Santamaría a passejar durant els poc més de 20 minuts que va durar la manifestació”. El jutge admet que la concentració va ocasionar “certes molèsties” al càrrec públic i als seus veïns i fins i tot al trànsit, però són “pertorbacions” admissibles que estan molt lluny de tenir transcendència penal.
Estem, doncs, davant d’una resolució judicial que, d’ara endavant, ha de marcar una pauta de valoració dels ‘escraches’ presidida per la tolerància i el respecte.

Font:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: