Oral / Redacció 14


Trieu la versió en català

Ací us deixe noves propostes per l’oral i la redacció de la segona prova. Recordeu que teniu més missatges amb altres temes que poden eixir a les redaccions o als orals, feu-los una ullada. Als articles teniu enllaçada la font de la qual he obtingut la informació, podeu cerca allí pel vostre compte altres temes que us interessen.
La font és la revista Eroski Consumer:

Preus més baixos amb els mateixos drets

El preu ha de ser l’única diferència entre els productes rebaixats i els que s’ofereixen en altres èpoques de l’any

Gener és el mes favorit dels qui busquen gangues. Ben planificades, les rebaixes són la millor ocasió per a adquirir productes de qualitat a menor preu. Dies abans que comencen es pot elaborar una llista amb les necessitats familiars i fitxar en els establiments els productes que ens interessen. La màxima és no passar per alt que continuem tenint els mateixos drets que quan fem una compra en temporada normal.
Cal recordar que els productes que es venen en època de rebaixes han de ser els mateixos que han estat a la venda els mesos precedents. Per això, en l’etiquetatge ha de figurar tant el preu anterior com el rebaixat o el percentatge de rebaixa que s’oferisca. L’etiquetatge ha de ser correcte i llegible en castellà. Els productes rebaixats que siguen exhibits en aparadors han de portar exposats els preus.

Devolucions

  • Encara que els comerços no estan obligats a fer devolucions de productes en bon estat, la majoria les accepta. Si durant tot l’any el punt de venda anuncia que s’admeten canvis, haurà de fer-ho en rebaixes, llevat que s’indique el contrari expressament en un lloc visible.
  • Quan es pot tornar un producte? Si presenta algun defecte de fabricació anterior a la venda. A més, en aquest cas el client no té per què acceptar vals, xecs ni moneda interna. Si va abonar la compra amb una targeta de dèbit o de crèdit, la devolució es farà a la targeta. I si va adquirir el producte pagant al comptat, el reemborsament també serà al comptat.
  • Quan no té obligació l’establiment d’admetre una devolució? Quan el producte no és defectuós. És a dir, si el consumidor canvia d’opinió respecte d’un producte i desitja tornar-lo, l’establiment pot negar-se a fer-ho, sempre que l’article no siga defectuós. Algunes botigues, com a valor afegit dels seus serveis, permeten la devolució de productes encara que no presenten defectes de fabricació. Informem-nos sobre les condicions -terminis, si s’efectuarà en metàl·lic o mitjançant vals de compra, etc.- per a això.
  • Si la publicitat d’un establiment o d’un producte anuncia a través de qualsevol mitjà que si no quedem satisfets amb el producte ens retornen els diners, tenim dret a això, ja que la publicitat és vinculant per a qui l’efectua. Ara bé, serà l’establiment qui decidisca quan acaben o canvien les condicions anunciades mitjançant la publicitat; així doncs, abans de comprar preguntem si continua vigent.
  • Si per llei tenim dret a cancel·lar el contracte però el venedor es nega a tornar-nos la quantitat entregada, acudim a l’OMIC més pròxima o la Junta Arbitral de Consum.
  • Si adquirim un producte abans de l’època de rebaixes i el tornem quan ja han començat, ens hauran d’abonar el preu que tenia quan va ser comprat, l’import que indique la factura o el tiquet de compra, i no el preu rebaixat.
  • Per a evitar problemes posteriors, examinem bé l’objecte de la compra abans de pagar-lo.
  • En les compres a terminis, exigim que ens incloguen una clàusula que possibilite la dissolució del contracte de compra dins dels tres dies posteriors a l’entrega de l’article.
  • En la venda a domicili i en la venda a distància disposem d’un termini de 7 dies, des de la recepció de la mercaderia, per a tornar el producte.

Qualitat i garantia

  • No acceptem cap article en mal estat, amb tares o defectes: ens estaran oferint un saldo, no una rebaixa.
  • Si percebem alguna irregularitat, podem defensar els nostres drets denunciant la situació mitjançant la sol·licitud d’un full de reclamacions.
  • Els béns de naturalesa duradora, com els electrodomèstics, que tinguen certificat de garantia, també hauran de portar-lo en època de rebaixes, en les mateixes condicions i per escrit. El document de garantia haurà d’expressar el bé o objecte sobre el qual recau, el nom i adreça del garant (el venedor), el termini de duració (com a mínim dos anys) i l’abast territorial.

Factures i formes de pagament

  • Exigim i guardem els tiquets i les factures per si necessitem fer algun canvi o reclamació.
  • La Llei per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris estableix que el tiquet ha de portar el nom del producte, la data de la compra i el preu, a més del nom del comerç. Si falta algunes d’aquestes dades, podem exigir al comerciant que ens l’indique per escrit.
  • Els establiments que admeten el pagament amb targetes de crèdit durant la resta de l’any estan obligats a fer-ho també en rebaixes, llevat que s’indique de forma visible el contrari, sense cap recàrrec sobre el preu.
______________________________________________________________________

El somni d’un cotxe ecològic agafa embranzida

El cotxe elèctric es consolida com la millor opció de transport net i en dos anys se’n podran escollir diversos models en el mercat.

Conduir contaminant menys, amb un vehicle ecològic d’emissions zero, era fins fa poc una utopia. Els dos candidats més seriosos per a substituir als cotxes de gasolina, els vehicles elèctrics i els d’hidrogen, s’enfrontaven a seriosos obstacles: bateries de poca potència i autonomia, d’una banda, i la impossibilitat d’obtenir hidrogen a un preu assumible, de l’altra. Però l’últim any, el cotxe de bateries elèctriques ha agafat la davantera en aquesta carrera per aconseguir un automòbil “verd”. En dos anys, qualsevol que ho desitgi disposarà de diversos models d’aquest tipus de vehicle en el mercat.
Els dispositius que han revolucionat el sector de l’automoció des del punt de vista ecològic han estat les bateries d’ió-liti que fan servir tant els telèfons mòbils com els ordinadors. Les seves qualitats principals -són més lleugeres i potents- han impulsat l’avantatge dels automòbils elèctrics enfront dels d’hidrogen. Ja l’any passat es van crear diferents models als quals es van incorporar aquestes bateries i, tot i ser vehicles menys potents que els de gasolina, van aconseguir velocitats de fins a 160 quilòmetres hora.

Recarregar és més barat que fer benzina

Malgrat els avanços, però, l’autonomia de la bateria continua sent un dels punts dèbils d’aquests vehicles i una de les raons per les quals no acaben de convèncer el conductor mitjà. Com que només es pot circular amb la bateria entre 60 i 160 quilòmetres, depenent del model i la velocitat, en molts casos s’hi incorpora un motor de gasolina per a poder continuar circulant -són els anomenats “híbrids”-. En alguns casos, el motor de gasolina també permet recarregar les bateries en marxa. Un altre dels inconvenients principals és que aquestes bateries no s’han abaratit i són cares, fet que repercuteix en el preu final. En aquests moments, els cotxes elèctrics més econòmics costen de partida entre 15.000 i 16.000 euros i són els que tenen una autonomia menor (menys de 100 quilòmetres). Com més autonomia i potència, preu més alt.
L’avantatge es troba en el cost de la recàrrega, que es farà en poques hores i amb un endoll domèstic. Serà més barat que fer benzina, sobretot en una situació com l’actual, en què el petroli és cada vegada més escàs i, per tant, més car. Amb les tarifes actuals, recarregar les bateries d’un cotxe elèctric surt per la quarta part del que costa omplir el dipòsit de gasolina: el litre de gasolina s’acosta a l’euro, mentre que l’equivalent en electricitat són 21 cèntims d’euro.
Els vehicles d’hidrogen, per contra, no han trobat encara la forma d’abaratir els preus. El motor de combustió d’hidrogen és més potent que l’alternativa elèctrica i resulta molt més ràpid omplir el dipòsit que recarregar les bateries elèctriques. Però el preu està lluny de ser competitiu: a vuit euros el quilo d’hidrogen, omplir el dipòsit d’un dels últims prototips, l’Hydrogen 7, costa 64 euros.

El repte de la infraestructura

Entre els problemes tècnics més importants a què s’enfronta la creació d’un vehicle d’hidrogen destaca la forma de dissenyar tota la infraestructura de distribució i emmagatzematge del combustible. De moment, hi ha molt pocs dispensadors d’hidrogen o hidrogeneres, però nombrosos experts coincideixen que aquesta seria la solució: crear canonades de distribució, tancs per a emmagatzemar hidrogen líquid i una flota per al seu transport segur. És a dir, una transformació radical de la indústria i el transport mai vista en la història que exigiria una inversió multimilionària.
Si es dugués a terme aquesta iniciativa, faltaria resoldre l’inconvenient principal per als usuaris: l’obtenció d’hidrogen a un cost baix. Tot i que la font de l’hidrogen és l’aigua, un recurs abundant al planeta, la seva obtenció a través de l’electròlisi és un procés car i amb un requeriment energètic alt -es necessita la mateixa energia per a obtenir l’hidrogen que la que després s’hi produirà-. Es podria utilitzar carbó per a obtenir l’energia necessària que requereix l’electròlisi, però en aquest cas no s’avançaria en la tasca de reduir les emissions contaminants al medi ambient. I si s’opta per l’ús de l’electricitat, el sistema no és tan eficient: és més convenient destinar l’electricitat a la càrrega de les bateries d’un cotxe que a produir hidrogen per a alimentar una cel·la de combustible que torni a generar electricitat per a moure un cotxe. Així ho constatava, en un informe del 2006, un dels investigadors de l’European Fuel Cell Forum, una organització que abona el desenvolupament de cèl·lules de combustible.
Entre les alternatives a l’electròlisi, s’estudia l’obtenció d’hidrogen d’altres fonts com l’etanol o el metà, gràcies a l’ús de catalitzadors i de cèl·lules de combustible. El catalitzador permetria transformar, en el mateix automòbil, l’etanol o el metà en hidrogen; després, l’hidrogen passaria a la cèl·lula de combustible i aquesta generaria l’electricitat suficient per a moure el cotxe. Aquest sistema, però, no és tan net des del punt de vista mediambiental d’emissions. Tampoc no evita la dependència d’un combustible, encara que sí la necessitat de crear tota la infraestructura de distribució d’hidrogen.
Una altra opció és la que va presentar l’any passat un grup de científics del Massachussets Institute of Technology. Els investigadors d’aquest prestigiós centre han creat un sistema senzill i barat per a separar l’hidrogen de l’aigua utilitzant energia solar i un nou catalitzador de fosfat i ions de cobalt, que emula el procés de fotosíntesi de les plantes. Si s’implantés seria un sistema 100% net, però la realitat obliga a obrir els ulls i a prendre consciència que es tracta d’una aposta prometedora que està molt lluny d’arribar a comercialitzar-se.

La xarxa elèctrica ja existent

Atès que en aquests moments les cèl·lules de combustible dels vehicles d’hidrogen són molt cares i la infraestructura per a distribuir l’hidrogen és anecdòtica, la distribució d’electricitat per als cotxes guanya pes com una opció més pròxima i real.
Com que la xarxa ja està creada, hi hauria prou d’organitzar un sistema de punts, fins i tot en les mateixes gasolineres, on els cotxes podrien connectar-se i recarregar-se o comprar bateries carregades per a la seva substitució. A Europa i als EUA ja hi ha diverses empreses elèctriques que treballen en aquest projecte. Uns altres dels avantatges que s’adjudica a l’aposta elèctrica és que permetria aprofitar l’excedent d’electricitat que es genera de nit -sobretot el dels parcs eòlics, que no es pot acumular-. Així, l’usuari disposaria de les dues opcions: connectar el cotxe de nit o, en cas de necessitat, substituir la bateria consumida per una altra de recarregada.
Ara bé, tot i que els cotxes elèctrics semblen ser l’aposta més pròxima per a reduir les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle, aquest esforç no serviria de res si, per tal d’obtenir l’electricitat, es continués recorrent a combustibles fòssils. Estan preparades les fonts renovables per a alimentar un nombre creixent de cotxes elèctrics? Hi ha prou electricitat per a aconseguir aquest fi? Hi ha qui assegura que no, però també els qui opinen el contrari. Als EUA, l’Institut d’Investigació per a l’Electricitat de Palo Alto, una institució sense finalitat de lucre, va preveure que si l’any 2050 s’aconseguís que fins al 60% dels cotxes del país fossin elèctrics, aquests només consumirien el 8% de l’electricitat nacional. De totes maneres, és una hipòtesi que només es verificarà quan arribi el moment.

Té futur l’hidrogen?

En aquest context es pot deduir que a l’automòbil d’hidrogen se li escapa l’oportunitat de tirar endavant. L’any passat, alguns executius de General Motors i de Toyota dubtaven sobre la viabilitat dels cotxes d’hidrogen a curt termini i suggerien que les seves companyies apostaven per l’elèctric com la millor forma de reduir les emissions a gran escala. En canvi, altres experts apunten que el futur de l’energia passa per la combinació de diverses fonts. I encara que l’hidrogen perd el tren en l’àmbit de l’automoció, no hi ha per què bandejar altres nínxols d’aplicació. És el cas dels sistemes estàtics, alimentats per energia solar o per metà que obtinguin hidrogen de l’aigua i permetin cobrir les necessitats energètiques d’una casa i proporcionar hidrogen combustible per a un automòbil o per a la calefacció. Sistemes així no requereixen de la complexa infraestructura de transport d’hidrogen i podrien proporcionar autonomia energètica a cases aïllades. El que encara falta comprovar és que siguin rendibles des del punt de vista econòmic.





Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: