>Oral / Redacció 12


Les aigües turbulentes
Bloc de Jordi Casadevall i Camps 2009
Aquest estiu parlar de roba és de moda: la que es compra (ehem…) el president Camps, la que no duen els guiris que es passegen per les Rambles i la Boqueria barcelonins i la que fan treure a determinades banyistes…
Parlem d’aquesta darrera, per exemple. En una piscina pública francesa han prohibit l’entrada i l’ús de les instal·lacions a una dona pel fet de pretendre banyar-se amb un peculiar vestit de bany anomenat burquini *, que combina la comoditat (?) d’un banyador tradicional amb el compliment d’una determinada manera d’entendre els preceptes de l’Islam. Els responsables de la piscina no han adduït, però, arguments de tipus moral o religiós per prendre la seva decisió, arguments sempre destinats a alimentar el voraç monstre de la inacabable polèmica sobre la multiculturalitat, la seva naturalesa i els seus límits.
L’argument que s’aporta per prohibir el burquini en uns banys públics és d’ordre més pràctic: es diu que és anti-higiènic. Home, doncs no. Si seguim aquest criteri, quantes peces de bany no s’haurien de prohibir? Pensem en aquests horrorosos pantalonots de bany que arriben fins el genoll de l’home, amb els quals es passegen pel carrer, s’asseuen per menjar, no se’ls treuen per dormir i, naturalment, usen per ficar-se a les calentes i clorades aigües de les piscines públiques. Per què ha de ser més net un biquini de cotó que un burquini fet de licra? Per què en alguns llocs obliguen a posar-se una gorra de bany i a altres no? Els calbs n’han de dur? I si els calbs llueixen una poblada barba? Ja no parlem del personal que s’orina dins l’aigua, criatures i no tant criatures. Podríem seguir.
Això del burquini (la paraula, no el concepte) m’ha dut a la memòria el triquini. Recordo haver-los vist a la venda en botigues de Salou, fa anys. Era una mena de biquini, però de tres peces: les calces de sempre i dues peces a dalt, que s’aguantaven una a cada pit, però no amb cap cinta sinó amb una misteriosa ventosa interior. L’estrambòtic invent no va tenir cap èxit entre les dones, en una època en què s’anava obrint camí el top less, de manera que va durar de Nadal a Sant Esteve. Millor dit, com que era un producte típicament estiuenc, va durar de Sant Jaume a Santa Anna.
*El burkini o burquini (derivat de burca i biquini) és una marca registrada, un vestit de bany que només ensenya la cara, les mans i els peus. S’assembla a un vestit de busseig de neoprè però fet de materials tèxtils.
Va ser creat per l’australiana musulmana d’origen libanès Aheda Zanetti per a la firma Ahiida.
Ha estat descrit com la solució perfecta per al bany públic de les dones musulmanes.
A França, sota una nova llei, el burkini està prohibit en els banys i piscines públiques. (Viquipèdia)
________________________________________________________________________________________

elPeriodico.catGovern del Japó planeja aixecar les restriccions de venda de determinats aliments procedents de les zones pròximes a la central nuclear de Fukushima, en alerta arran dels danys soferts en els seus reactors pel terratrèmol i posterior tsunami de l’11 de març, segons ha avançat aquest divendres el portaveu de l’Executiu, Yukio Edano.
Actualment, està prohibida la comercialització de llet procedent de Kitakata, a la prefectura de Fukushima, i d’altres àrees pròximes així com la venda d’espinacs i altres verdures de la prefectura veïna de Gunma.

Edano ha assegurat que els nivells de radiació en algunes zones del nord-est del país, la regió més afectada pel sisme, s’han mantingut baixos. Malgrat això, l’Executiu que dirigeix Naoto Kan ha anunciat que restringirà la plantació d’arròs en zones amb nivells de radiació que superin els límits legals acordats en les regulacions dels aliments.

Radioactivitat a tot l’hemisferi nord

En contrast amb els missatges de tranquil·litat llançats pel Govern, a Viena la Comissió per a la Prohibició Total de Proves Nuclears (CTBTO) ha informat que diminutes traces d’emissions radioactives procedents de la planta de Fukushima s’han escampat per tot l’hemisferi nord del planeta. En un comunicat, aquest organisme ha explicat que el seu sistema de vigilància ha descobert isòtops radioactius iode-131, i sobretot cesi-137, que poden ser clarament identificats pel seu origen a Fukushima.

La CTBTO no entra a valorar els possibles danys per a la salut d’aquestes traces, però l’Organisme Internacional de l’Energia Atòmica (OIEA) ha reiterat que les concentracions són tan diminutes que no representen cap perill per a la salut.

Nou dies després de l’accident, el núvol radioactiu de Fukushima ja havia creuat Amèrica del Nord i tres dies més tard una estació de control de la CTBTO a Islàndia ja havia detectat materials radioactius, amb la qual cosa havia arribat a Europa. Quinze dies més tard, les traces radioactives de l’accident nuclear van ser trobades a tot l’hemisferi nord, on estan confinades ja que l’equador actua com a línia divisòria de les masses de vent entre els hemisferis nord i sud, segons aquesta organització amb seu a Viena.

Preocupació a la Xina

Coincidint amb aquestes informacions, el Govern xinès ha expressat la seva preocupació per l’abocament d’11.500 tones d’aigua contaminada a l’oceà Pacífic procedents de la central de Fukushima que des de dilluns està realitzant l’empresa Tepco, gestora de la planta.

Hong Lei, un dels portaveus del Ministeri d’Afers Estrangers xinès, ha assegurat que la Xina està “naturalment preocupada, ja que és un veí molt pròxim” i ha exigit a l’Executiu japonès que prengui mesures per “cuidar la seguretat i el medi ambient”.

Des que es va tenir notícia de l’abocament, la Xina ha extremat els controls en les seves costes i ha reforçat les seves línies de comunicació amb el Japó, país al qual ha exhortat a donar informació “primerenca, comprensible i veraç” sobre els problemes derivats de la central.


____________________________________________________________________
19/02/11   – VICENT PARTAL (AVUI)
Després de 26 anys d’emissions aquest dijous TV3 es va deixar de veure a tot el País Valencià. Tret del PP, tots els partits valencians, catalans i balears han protestat, com ho han fet també els sindicats i centenars d’associacions cíviques, lògicament amb Acció Cultural del País Valencià al capdavant.
El president Camps n’és el culpable. Però posats a explicar totes les coses també és cert que el govern espanyol no ha fet res per solucionar un tema que és fàcil d’arreglar si ells volen. I que el conseller Tresserras es va equivocar d’estratègia amb els seus interlocutors valencians. I, finalment, que la reacció del govern Mas ha estat lentíssima i ben escassa. Ben lluny de l’ardor que el president Pujol posava en casos semblants, i només cal recordar l’històric enfrontament amb el ministre Barrionuevo.
El gran canvi ara ha estat el que ha passat a internet. El twitter #sensesenyal ha esdevingut la bandera d’una rebel·lió que ha fet impacte. Moltíssimes pàgines vam tancar durant 24 hores fent que tot el país sentira allò que se sent quan et tanquen una finestra, fent que qualsevol ciutadà del país poguera sentir-se valencià. Segons Google, en les dotze primeres hores després del tancament es van enviar més de setanta mil missatges que portaven aquest lema. De fet, va ser el missatge més repetit no només al nostre país sinó a l’Estat espanyol, i va estar entre els més repetits en molts països europeus, sorpresos per la presència d’un Mubàrak qualsevol a la vora del Túria. Fins i tot Anonymous, el grup de suport a Wikileaks, va tombar el servidor de la Generalitat Valenciana en una operació informàtica que el PP va qualificar de terrorista. Brillant, però ben poc original, no?
La gravetat dels fets, però, és extraordinària i ens obliga a parlar a fons. Perquè aquest no és un tancament que ens afecte només als valencians. Al contrari: s’encaixa en un procés d’erosió de la democràcia a l’Estat espanyol que ens afecta a tots. Perquè ens han tancat TV3 fent una llei a mida, com fins ara només feien amb els bascos, i persisteixen a explicar-nos que no hi ha lloc per a nosaltres en el seu projecte d’estat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: