Oral / Redacció 5



RuralCat

En la part inferior del blog teniu un enllaç a aquesta pàgina de la GENCAT on apareixen temes relacionats amb l’agricultura, l’ecologia, l’aviram,… En general, el món animal i vegetal i les relacions d’aquests temes amb uns altres com les tecnologies, l’economia, etc. Recodeu que temes com aquests els trobareu a les proves de la JQCV.
A banda d’aquest fet, són interessants perquè afecten a tothom i plantegen qüestions que actualment estan debatent-se. Encara que no us presenteu a la JQCV, feu-los una ullada i cerqueu allò que més us puga interessar.

MALES HERBES

Una planta invasora pren la llum, l’aigua i els nutrients als tarongers

Miraguano

Font: Agroinformación

24/08/2009 Agroinformación/RuralCat

Els productors de cítrics estan en situació d’alerta davant de la vertiginosa propagació de plantes invasores a la zona de llevant. Entre elles destaca l’Araujia sericifera, una trepadora que pot arribar als 8 metres d’altura i que competeix amb els tarongers per la llum, l’aigua i els nutrients, fent minvar la collita i amenaçant la vida dels arbres.

Coneguda amb el nom de miraguano, aquesta mala herba es reprodueix ràpidament i s’adapta perfectament a les condicions en les quals viuen els cítrics. A més, és molt difícil d’eradicar ja que no existeix un herbicida específic per a tractar-la.

El miraguano germina a l’ombra del taronger, al costat del tronc, i quan l’agricultor la descobreix ja li ha donat temps d’embullar-se entre les branques, estrenyent-les, i començar a cobrir la copa de l’arbre.

Espècies foranes que esdevenen plagues

La trepadora prové de Sudamèrica, concretament del sud de Brasil i Argentina, i va arribar a Espanya per a ser emprada en jardins. No obstant, la seva ràpida reproducció (cada planta genera centenars de llavors que el vent i l’aigua escampen pels voltants) i el seu veloç creixement, en dos anys pot embolicar un taronger, la converteixen en un enemic per als agricultors de cítrics.

Els camps no conreats d’algunes localitats citrícoles valencianes estan fortament colonitzats per la planta invasora, i cada any té major presència en explotacions de regadiu conreades.

Aquest és un clar exemple de les conseqüències negatives que pot tenir la importació, sense els suficients coneixements ni precaucions, d’espècies foranes, ja que en uns pocs anys són capaces de desplaçar a la fauna i flora autòctones posant en perill la viabilitat de les explotacions agràries.

ESTUDI BOTÀNIC

Perquè tenen èxit les plantes invasores?

Figuera de moro

06/10/2009 UABdivulga/RuralCat Les plantes invasores han estat transportades i introduïdes per l’ésser humà a llocs apartats de la seva àrea de distribució normal i han aconseguit establir-se i dispersar-se en la nova regió. Aquestes plantes poden generar canvis importants a la composició i estructura dels ecosistemes naturals.

L’estudi de dues de les plantes invasores més comunes, el bàlsam (Carpobrotus aff. acinaciformis L.) i la figuera de moro (Opuntia stricta Haw.), ha ajudat a comprendre l’èxit d’algunes d’aquestes plantes.

Reproducció sexual i asexual alhora

Quan una planta invasora arriba a una nova localitat ha de fer front a una nova situació.: els pol·linitzadors que la visiten al nou territori són diferents als que hi havia a la seva àrea nativa, i poden ser menys eficients.

Així, la capacitat de produir llavors de manera autònoma podria indicar que el seu èxit reproductiu es deu a l’autopol·linització asexual, amb les conseqüents implicacions de falta de diversitat genètica que això implica.

Malgrat tot, les seves flors atractives i obertes faciliten l’accés als pol·linitzadors natius, que incrementen significativament el quallat de les llavors. A més, les dues espècies tenen el que s’anomena pol·linització generalista que permet a una àmplia gamma de pol·linitzadors visitar les seves flors.

De la combinació de la reproducció asexual i la sexual en resulta la seva alta eficiència reproductiva i el seu gran èxit en la invasió.

Els resultats de l’estudi no solament són rellevants per a explicar el complex procés d’invasió, sinó que també tenen implicacions directes per a la biologia de la conservació.

ESTUDI INTERNACIONAL

Descobreixen la clau de l’èxit de les formigues invasores

Formiga mascle

Fomiga mascle. Font: UAB

14/01/2009 UABUn equip internacional d’investigadors, amb la participació de la Universitat Autònoma de Barcelona i del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), ha aconseguit resoldre qüestions fonamentals sobre el comportament de les formigues.

Els científics han descobert com algunes espècies que envaeixen amb èxit extenses zones de territori deuen aquest èxit a un comportament inusual: la cooperació amb altres colònies per a formar supercolònies. Els investigadors alerten que les plagues d’aquestes formigues poden esdevenir un problema global.

Les formigues són unes invasores excel·lents: cinc de les 100 espècies més invasores del món són formigues. Mentres les colònies de formigues comuns competeixen amb les veïnes pels recursos i el territori, les formigues invasores abandonen tota agressió entre colònies i poden integrar enormes supercolònies de milers de nius en col·laboració.

Tanmateix, l’origen de la capacitat invasora excepcional d’aquestes formigues és ple d’interrogants per als científics, ja que que només mostren el seu potencial destructiu després de llargues fases en que passen totalment desapercebudes.

Aquestes característiques han deixat obertes qüestions fonamentals sobre la biologia del comportament invasiu: els trets invasors són ja presents en les colònies d’origen, abans de la invasió?, quan es manifesten?, aquests trets s’originen arran de mutacions en petits sectors de la població d’origen?, o potser s’originen quan les poblacions creixen i s’adapten als nous hàbitats?

Metodologia de l’estudi

Els investigadors de la UAB i del CREAF han participat en el primer estudi internacional, interdisciplinari i a gran escala, que ha comparat el comportament, la morfologia, la genètica de poblacions, el reconeixement químic i els paràsits que acompanyen una espècie de formiga invasora, la formiga de jardí Lasius neglectus, amb una espècie germana que no és invasora, la formiga de jardí turca Lasius turcicus. Ambdues espècies es van originar, molt probablement, a la zona d’Àsia Menor, i el seu origen genètic comú ja havia estat confirmat l’any 2004.

Lasius neglectus, identificada per primer cop l’any 1990, és actualment en plena expansió a Europa -s’ha expandit a més de 100 localitats- i ocupa grans extensions de parcs i jardins. Extermina la major part de les poblacions de formigues natives i d’altres insectes, erosiona els arbres, i en molts casos arriba a provocar problemes socials i econòmics en envair l’interior dels habitatges.

L’aspecte d’aquesta formiga és similar a la negra de jardí, però una mica més petita i de color cafè amb llet, i la seva activitat amunt i avall dels arbres és fins a nou vegades superior. Pot proliferar en zones temperades d’Europa i Àsia, essent la primera formiga plaga que pot envair zones fredes, fins ara no afectades per altres plagues més tropicals. En la seva expansió septentrional ja ha arribat a Jena (Alemanya), a Ghent (Bèlgica) i a Varsòvia (Polònia).

Formació de supercolònies

Aquest estudi respon a alguns dels interrogants sobre la biologia del comportament invasiu. Una de les claus del seu comportament és que les formigues invasores formen xarxes de nius, amb moltes reines que s’aparellen sota terra i no fan eixams. Els investigadors han demostrat que les condicions per desenvolupar aquesta capacitat invasora ja es troben a les poblacions d’origen.

Tanmateix, els científics també han descobert que aquesta capacitat només s’expressa del tot quan les formigues s’han escapat dels seus enemics naturals, com els paràsits i patògens, la qual cosa té lloc quan arriben a localitats llunyanes, en les quals els paràsits i els enemics no han tingut temps d’adaptar-se i de respondre als nou vinguts. A més, els investigadors també han detectat aquests trets biològics proclius a la invasió en la formiga germana Lasius turcicus, fins ara del tot inconspícua.

Aquestes dades impliquen que bona part de les més de 12.500 espècies de formigues que es coneixen poden esdevenir un problema si no es prenen mesures adequades. Els investigadors alerten a l’estudi que les dades demostren com les poblacions de formigues invasores, com ara Lasius neglectus, són un problema potencial de dimensions globals.

La recerca, publicada a l’edició de desembre de la revista PLoS ONE, ha estat duta a terme per un equip de 20 investigadors del qual n’ha format part el doctor Xavier Espadaler, professor del Departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia de la UAB i investigador del CREAF.

Una planta industrial convertirà residus cítrics en biocombustible

Taronges

19/11/2008 SINCUna empresa de recent creació construirà pròximament a la població de Silla (València) una planta industrial que reutilitza peles de taronges per a obtenir nous productes com el bioetanol. La Universitat Politècnica de València, ha desenvolupat la tecnologia necessària per a engegar aquest projecte pioner en el món.

En una planta de sucs cítrics, per cada tona de taronja, la meitat es converteix en suc i el restant 50 per cent és subproducte o residu (escorça, llavors i polpa). Actualment, s’utilitza una part com aliment de bestiar però la seva ràpida fermentació ho converteix en un problema mediambiental. En qualsevol cas, a causa de el seu elevat contingut en humitat, el transport dels residus resulta molt costós, a més de suposar un problema logístic.

En un clar exemple de transferència de coneixement, la Politècnica ha treballat per al desenvolupament d’un projecte d’aprofitament d’aquests residus amb l’empresa fabricadora dels equips Fomesa i Citrotecno, que construirà la planta industrial. “Convertir un problema en una oportunitat de negoci al transformar el subproducte en matèria primera”, és l’objectiu del programa que es pot adaptar als excedents d’altres indústries agroalimentàries en el futur.

Amb aquesta nova tecnologia el procés de revaloració de residus és sostenible i rendible al gastar menys energia i no tenir efluents. Del procés s’obtenen diversos productes: “pellets” deshidratats (pinso per a animals); olis essencials (D-limoneno); bioetanol i, a més, es recupera la major part de l’aigua continguda en els residus, part potable i part apta per al reg.

Biocombustibles de segona generació

El biocombustible que generarà la planta de Silla és de l’anomenada “segona generació” perquè no té els problemes associats als primers biocombustibles que van aparèixer. Al no emprar aliments com matèria primera sinó residus, la seva producció no influeix en el proveïment de productes de primera necessitat, com en el cas del blat de moro, ni tampoc en els preus. Tampoc produeix grans emissions de CO2, únicament retorna a l’atmosfera el CO2 que la fruita ha captat durant el seu creixement

Altra característica atractiva des del punt de vista econòmic és la flexibilitat de la planta. El procés industrial està dissenyat de tal manera que permet decidir a cada moment quant etanol i quant pinso es produeix, depenent dels preus del mercat.

Un grup d’accionistes valencians del sector ramader va engegar la societat Citrotecno a l’inici de l’any i es preveu que la planta comenci a funcionar en 2010. Segons l’empresa, tindrà capacitat d’obtenir anualment 18.000 tones de polpa de cítrics deshidratada; 3.500.000 litres de bioetanol; 200.000 kg de D-limoneno i 80.000 metres cúbics d’aigua purificada.

ALTERNATIVES CARBURANTS

No tots els biocombustibles són “verds”

Tractor recollint canya de sucre per obtenir bioetanol

Tractor recollint canya de sucre per obtenir bioetanol

30/11/2007 FAOEl desenvolupament bioenergètic és un element clau i prioritari per afrontar els tres majors desafiaments mundials actuals: la seguretat energètica, el canvi climàtic i la reducció de la pobresa.

Segons l’Associació Mundial de la Bioenergia, el ràpid creixement de la demanda de biocombustibles suposa certs riscos per a la seguretat alimentària i pel medi ambient.

D’acord amb les previsions, la bioenergia cobrirà el 20 per cent de la demanda mundial d’energia de cara a l’any 2030, i fins al 40 per cent en el 2060.

El desenvolupament d’aquest tipus d’energia pot contribuir al control dels preus del petroli, reduir la dependència dels països importadors de cru cap als exportadors i donar una nova oportunitat als països emergents.

De la mateixa manera, és una alternativa real per a cobrir la creixent demanda d’energia dels països en desenvolupament i per a reduir les emissions de diòxid de carboni, tal com obliguen els compromisos internacionals recents.

En conseqüència, el major ús de fertilitzants i pesticides en aquest tipus de cultius i la reducció de la varietat d’espècies conreades comporten,com a risc, l’empitjorament de la qualitat de l’aigua i del sòl, a més de la disminució de les reserves de cereals disponibles per al consum humà.

Conclusions d’un informe de bioenergia

Alexander Müller, director adjunt del Departament d’Ordenació de Recursos Naturals i Medi Ambient, subratlla la necessitat de “gestionar i coordinar amb cura aquest creixement de la bioenergia, si volem obtenir el màxim benefici i resoldre els problemes que planteja”.

La solució passa per la investigació i el desenvolupament. La denominada segona generació de biocombustibles derivats de la biomassa cel·lulòsica o de les microalgues, pot començar a proporcionar grans quantitats d’ etanol i biodièsel respectant el medi ambient en un període de deu anys.

Aquestes són algunes de les conclusions plantejades en un recent informe titulat “Anàlisi de l’estat actual del desenvolupament de la bioenergia en el G8 + 5 països“, realitzat per l’Associació Mundial de la Bioenergia.

El text també exposa una sèrie de possibles solucions, per exemple un acord internacional en l’ús d’etiquetatge i certificació d’origen dels combustibles, o bé l’homogeneïtzació de les metodologies per mesurar l’impacte dels biocombustibles.

INFORME

Un estudi revela que l’ús de biocarburants reduiria les emissions de gas d’efecte hivernacle

Font: MEC

08/03/2007 EfeagroSubstituir el deu per cent dels carburants utilitzats per a l’automoció (dièsel i gasolina) per biocarburants permetria a Espanya evitar l’emissió a l’atmosfera de gairebé deu milions de tones de diòxid de carboni, principal responsable del canvi climàtic.

Aquestes dades es desprenen de l’informe ”Anàlisi de Cicle de Vida” dels biocombustibles alternatius per al transport (bioetanol i biodièsel), elaborat pel Centre d’Investigacions Energètiques, Medi Ambientals i Tecnològiques, (CIEMAT) i en el que han col·laborat diverses institucions i empreses del sector. L’estudi el van presentar el Ministeri de Medi Ambient i l’Institut per la Diversificació i l’Estalvi Energètic (IDAE).

L’informe planteja quines serien les línies d’actuació “òptimes” que s’han de seguir a curt, mig i llarg termini. Tanmateix, el Ministeri de Medi Ambient, va recordar que Espanya ha assumit ja la proposta de l’UE de substituir el 10 per cent dels carburants tradicionals per altres nets l’any 2020.

Els estudis conclouen que els processos d’obtenció d’aquestes matèries primeres “poden i han de ser millorats”.

Tanmateix, l’estudi manté que una política que fomenti l’ús de biocarburants al sector del transport, junt amb altres mesures proposades en l’Estratègia Espanyola de Canvi Climàtic i Energia Neta, contribuirien d’una manera eficaç a assolir els objectius que Espanya va assumir en ratificar el Protocol de Kioto.

L’informe apunta que els aspectes que caldria millorar en el cas del bioetanol són:

  • La necessitat de reduir el consum de fertilitzants i el nombre de tasques en l’etapa de cultiu.
  • La utilització de biomassa residual com a font d’energia en el procés de transformació.

En l’àmbit del biodièsel, s’aposta per:

  • La implantació de sistemes de cogeneració en les plantes d’extracció de l’oli i la transformació a biodièsel.
  • Minimitzar el percentatge d’oli de palma a la producció i la major eficàcia del sistema de recollida d’oli.

Estalvi d’emissions de gasos

En l’informe presentat pel Ministeri de Medi Ambient es comparen els impactes ambientals de combustibles amb funcions equivalents. Per exemple, l’etanol obtingut a partir de cereals amb la gasolina, o el biodièsel obtingut a partir d’olis vegetals crus o olis vegetals usats amb el dièsel.

Els resultats demostren que si es produeix bioetanol i biodièsel a Espanya i s’utilitza als vehicles de transport s’estalviessin emissions de diòxid de carboni i energia fòssil.

Entre les principals conclusions en relació amb el bioetanol, destaca que el balanç energètic de la producció de les mescles estudiades és millor quant major és el contingut d’etanol en aquesta barreja.

De la mateixa manera, les emissions de diòxid de carboni i d’altres gasos d’efecte hivernacle són també menors quant major és el contingut de biodièsel, especialment d’olis vegetals usats a la mescla.

Segons dades del Ministeri de Medi Ambient, el sector del transport suposa actualment el 5,7 per cent del Producte Interior Brut, però consumeix el 40 per cent del total energètic nacional i les seves emissions d’asos d’efecte hivernacle es van incrementar en un 75,6 per cent entre 1990 i 2004.

CONSUM ALIMENTARI

La dieta mediterrània, una opció saludable i cara

Dieta mediterrània

29/09/2009 Universitat de NavarraLa dieta mediterrània pot ser més saludable però també més cara. Així es desprèn dels resultats de l’anàlisi dels costos d’aquest patró dietètic comparat amb els d’una dieta “americanitzada” dut a terme per la Universitat de Navarra.

Les dades procedeixen d’un estudi elaborat dins del Projecte SUN (Seguiment Universitat de Navarra), nascut el 1999, amb l’objectiu d’avaluar la relació entre dieta, malalties i condicions cròniques com l’obesitat.

Metodologia de l’estudi

Per efectuar el seu informe, els investigadors del departament de Medicina Preventiva i Salut Pública van avaluar els patrons dietètics de més de 17.000 graduats universitaris durant l’any 2008.

Com explica la investigadora Maira Bes-Rastrollo “els voluntaris van omplir un qüestionari semiquantitatiu de freqüència de consum de 136 aliments, agrupats en 30 categories, i s’especificava la quantitat consumida en grams per dia. A partir d’aquesta informació, es podia calcular els costos dels aliments amb les dades oficials disponibles”.

La metodologia de l’estudi es basava en un sistema validat de puntuació per a identificar si els participants seguien una dieta mediterrània(rica en oli d’oliva, pescat, llegums, fruites, verdures i hortalisses) o un patró denominat “americanitzat” (amb predomini de greixos, sucre, carn vermella, menjar ràpid, begudes ensucrades carbonatades i pastisseria industrial).

Conclusions principals

Per l’autora Bes-Rastrollo, entre les conclusions de la investigació destaquen que:

  • Una major adhesió al patró mediterrani s’associa amb majors costos. I al contrari.
  • Menys despesa a la cistella de la compra es va associar amb un major consum d’aliments amb densitat energètica alta i amb el menjar entre hores.

La investigadora també recorda que cada vegada existeixen més evidències científiques sobre els beneficis de la dieta mediterrània i els efectes adversos del “menjar escombraria”. Per això, Bes-Rastrollo proposa pujar els impostos d’aquests aliments i subvencionar els saludables, per a evitar que el ciutadà descarti una dieta sana per ser més cara.

Els resultats de la investigació s’han publicat recentment en l’edició en línia de la revista “Journal of Epidemiology and Community Health”.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: