Oral / Redacció 2


Ara us deixe nous temes per a l’oral i la redacció. La font és l’Avui i si voleu cap notícia o llegir-ne de semblants, podeu entrar-hi i escriure el que cerqueu a la capsa de cerca que hi ha dalt a la dreta.
El tema que us porte és el mòbil. És un tema que podia aparéixer a tots els nivells, encara que és menys probable a l’oral i l’elemental, i si apareix serà d’una forma general: si en teniu, per a què el feu servir, etc.
Alguna de les notícies que us posaré són interessants i poden aparéixer quasi com les llegireu. D’altres, poden estar relacionades amb altres temes, com l’educació, els adolescents, la televisió, la violència, etc.

Una de cada quatre llars només té telèfon mòbil

TECNOLOGIA La preferència pels mòbils es dispara en el cas dels habitatges amb residents joves HÀBITS El cost més baix de les trucades i la connexió a Internet són els punts que amorteixen el retrocés de la xarxa fixa
B. Badrinas

La telefonia mòbil està relegant la telefonia fixa a marxes forçades. A finals de l’any passat, el 24% de les llars espanyoles disposaven només de telefonia mòbil, segons les dades de l’Eurobaròmetre que elabora regularment la Comissió Europea. Espanya se situa així lleugerament per sobre de la UE dels 27, on el 22% dels habitatges de primera residència disposen només de telefonia mòbil. En el cas de les llars amb joves l’aposta per la telefonia mòbil és aclaparadora, ja que més de la meitat de les vivendes de la UE -concretament el 54%- amb residents amb una mitjana d’edat de menys de 29 anys disposen només de telefonia mòbil.

Deixant de banda costums i hàbits, els principals motius que donen els usuaris de la telefonia fixa per no desterrar-la per sempre i passar-se a la mòbil són les tarifes sensiblement més altes d’aquesta última i la connexió a Internet que, de moment, facilita més còmodament la xarxa fixa.

Llibertat

De fet, si el preu de les trucades fos el mateix, el 27% de clients espanyols de telefonia fixa deixarien immediatament d’utilitzar-la en favor de la mòbil. A més, els clients valoren especialment la gran llibertat que donen els mòbils, ja que permeten realitzar i rebre trucades en qualsevol lloc i moment.

Per frenar aquest avenç, les operadores han intensificat en els últims mesos les seves ofertes en telefonia fixa, que se centren bàsicament en l’oferiment d’una tarifa plana de connexió a Internet a alta velocitat mitjançant ADSL i de trucades a fixos a tot l’Estat. Encara que els preus varien segons les companyies i prestacions -bàsicament per la capacitat de la connexió a Internet- actualment es poden trobar al mercat quotes amb aquestes característiques per un preu del voltant dels 35 euros mensuals. Del que es tracta, en definitiva, és d’evitar la pèrdua de tràfic en favor de les operadores de mòbils i utilitzant com a ganxo la banda ampla per a Internet.

També busquen aquesta finalitat els recentment anunciats telèfons duals, que utilitzen indistintament i automàticament la xarxa fixa o mòbil segons els interessos del client. Ono i Orange, per exemple, ja han anunciat la comercialització de telèfons amb aquestes característiques per a la propera campanya de Nadal.

Aquesta última estratègia és seguida per aquelles operadores que només tenen negoci amb les línies fixes i Internet, ja que les companyies que operen en tots dos mercats només cedeixen per un costat el que guanyen per un altre. Així, en el primer trimestre d’aquest exercici Telefónica va anunciar que havia aconseguit 367.715 nous clients de mòbils, a l’hora que apuntava una caiguda de gairebé 30.000 contractes de línies fixes.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 22. Diumenge, 17 de juny del 2007

Mòbils celestines

Maria de la Pau Janer

Les possibilitats que arriben a tenir els mòbils no deixen de sorprendre’ns. Ara resulta que també fan de Celestines. Recordau la Celestina, aquell personatge que feia possibles els amors entre Calisto i Melibea? Ella sabia concertar cites, propiciar encontres, afavorir l’amor. Popularment, es coneixen amb el nom de celestines aquelles persones que fan de pont entre dos enamorats. Però ja no ens calen. Entre les nombroses opcions que ens ofereixen els mòbils, també hi ha la d’aconseguir formar parelles.

A la vida real, les persones que fan de celestines solen ser tramposes i xerradores, capaces de crear mil embolics. Les noves celestines, convertides en telèfons mòbils, mai no molesten ni creen problemes. Són discretes, i no surten gens cares. Les empreses de cites ho fan possible. Fins ara, anar a una agència matrimonial suposava trobar-se amb algú que oferia cites per reunir possibles ànimes bessones. Com que és important modernitzar-se, actualment els usuaris poden penjar els seus perfils online. D’una forma automàtica, rebran missatges al mòbil cada vegada que les seves potencials ànimes bessones siguin descobertes.

Imaginem-nos la següent escena: un client de l’agència, que entra en un restaurant, o en un bar, pot enviar un missatge amb la seva localització. Així, tots els voluntaris tenen l’opció de concertar una cita gairebé al moment. És clar que l’usuari haurà d’anar alerta de no equivocar-se. No seria recomanable quedar amb dues o tres persones a la mateixa hora i al mateix lloc. Altres formes d’establir cites a través de la xarxa preveuen la possibilitat que l’usuari se’n vagi de viatge. Aleshores podrà lligar, sigui a la ciutat que sigui, a través d’un missatge de text enviat als altres usuaris. Aquesta història ja té nom als Estats Units, on es coneix com el “romanç mòbil”. Lligar es converteix cada vegada en un ritual aparentment més senzill.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 23. Dimecres, 10 de gener del 2007

El 97,9% dels adolescents disposen de telèfon mòbil

| Un 12,5% arriben a tenir un segon aparell, segons un estudi | El 60% no estan d’acord amb les restriccions d’ús a escoles i instituts

El 97,9% dels adolescents espanyols d’entre 12 i 17 anys tenen telèfon mòbil i el 12,5% arriben a tenir fins i tot un segon aparell, segons un estudi de la Universitat Camilo José Cela que s’està duent a terme a centres públics, privats i concertats de la comunitat de Madrid. La investigació revela també que l’edat en què es comença a fer servir el mòbil és molt primerenca: el 34% dels adolescents enquestats afirmen que ho fan quan tenen entre 8 i 10 anys i el 45% entre els 10 i els 12.

Només un 1% comencen a utilitzar el mòbil després dels 14 anys i la majoria (54,6% dels enquestats) consideren que l’edat ideal per iniciar-se en la utilització del mòbil és entre els 10 i els 12 anys. El 60,8% dels adolescents no estan d’acord amb les restriccions en l’ús dels mòbils a les escoles i instituts.

El primer telèfon mòbil és un regal en el 79,4% dels casos i l’elecció de la companyia telefònica té molt a veure amb el boca a boca. El 55,8% l’acaben triant per la recomanació dels amics o la família. La majoria dels joves argumenten que els agrada estar sempre localitzables (69,1%) i se senten més segurs quan porten el mòbil al damunt (88,5%).

El 63,8% dels enquestats gasten menys de 120 euros al mes en mòbil i només un 7,4% admeten que hi inverteixen més de 240 euros.

Les famílies són les principals impulsores de la compra de telèfons mòbils (42,1%), una qüestió que té molt a veure amb la seguretat. D’altra banda, la cobertura (20,6% dels casos) i la descàrrega de la bateria (27,8%) són els principals problemes tècnics esmentats pels joves usuaris de la telefonia mòbil.

Canvi cada dos anys

La majoria de joves canvien de telèfon cada dos anys (38,5%), mentre que el 29,2% ho fan cada any o any i mig. La gran majoria utilitzen un mòbil amb targeta (61,1%) i el 55,8% estan d’acord amb les tarifes que cobren les operadores.

El moment en què el consum de telèfon és més gran és a la tarda (68,5%) i el 69,1% dels joves personalitzen els seus telèfons. Només una quarta part dels joves enquestats afirmen que accedeixen a Internet a través del seu mòbil, però el 74% asseguren que fan servir els jocs.

L’estudi, supervisat pel vicerector d’investigació i director del departament de Psicologia de la Universitat Camilo José Cela, Adolfo Sánchez Burón, és el primer d’una sèrie d’investigacions emmarcades dins d’un estudi general sobre les creences, els hàbits i els valors dels adolescents.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 34. Dissabte, 15 de setembre del 2007

Mòbil a l’orella

Maria de la Pau Janer

Els telèfons mòbils ens faciliten la vida. Molts encara recordam aquells temps de cues a les cabines telefòniques, que sempre estaven o espatllades o brutes, i la sensació de no portar mai prou monedes. Els mòbils ens han donat ales, tot i que alguns assegurin que ens fan la vida més complicada. Hi ha gent que no suporta la impressió de ser interrompuda inesperadament quan menys ho desitja, la certesa de ser controlat a través del petit aparell que els acompanya sempre. Naturalment, els mòbils, a vegades, s’han de desconnectar. Cada vegada, els usuaris dels mòbils són més joves. És habitual que l’utilitzin els adolescents, que han inventat un nou llenguatge, sovint incomprensible per als profans, amb el qual es carreguen totes les gramàtiques, però es comuniquen amb rapidesa i eficàcia. Ara, però, hi ha molts nins que també tenen un mòbil. Segons un comunicat de la Unió Europea, el nombre de nins que disposen de telèfon propi augmenta d’una forma important. Del 36 per cent d’usuaris menors de divuit anys, un 70 per cent en tenen dotze o tretze.

Els riscos d’emprar mòbil creixen, a mesura que disminueix l’edat dels seus propietaris. És fàcil l’accés a continguts nocius o il·legals, a través de telèfons que es connecten a Internet. Pot afavorir-se l’assetjament psicològic, amb la distribució de missatges i fotos. Hi ha també la possibilitat de fer una despesa molt elevada. Ja sabem que molts al·lots no són capaços de controlar el temps que passen amb el mòbil a l’orella.

D’altra banda, els al·lots que no tenen mòbil són vistos com criatures estranyes pels seus companys. Es produeix una certa pressió social, afavoridora dels costums que es generalitzen. Els adolescents senten una gran necessitat de formar part del grup, de ser com els seus amics. La diferència pot ser entesa com una dissort. Els mòbils ens faciliten la vida, doncs, però també poden embullar-la.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 23. Dissabte, 12 d’agost del 2006

Assetjament submergit

Enric Bruguera / Periodista

Estudiants i mestres bestialment apallissats estan arribant amb més facilitat a diaris i telenotícies quan els còmplices i testimonis de l’agressió graven les imatges amb les càmeres dels seus telèfons mòbils i les fan córrer per Internet. És l’expressió extrema de la confluència entre violència escolar i noves tecnologies, i el seu innegable impacte mediàtic presenta efectes col·laterals positius en tant que atrau l’atenció pública. Però l’anomenat ciberassetjament o ciberbullying opera majoritàriament en els àmbits molt més foscos, quotidians i anònims de l’ús adolescent i massiu dels telèfons mòbils, la missatgeria instantània i la navegació per webs i blogs.

LA MAJOR XARXA INTERNACIONAL DE PROTECCIÓ de la infància a Internet, Wiredsafety (www.wiredsafety.org), ja fa temps que va començar a advertir sobre pràctiques d’assetjament escolar electrònic. I això que va començar a tractar el problema gairebé per casualitat. Perquè els seus més de 10.000 voluntaris escampats arreu del món tenien en el seu punt de mira els grans perills que la xarxa podia parar als més joves, des de la pederàstia a la pornografia infantil, passant per l’accés a continguts inadequats, i arribant a la prevenció d’eventuals intents de segrest.

LA SORPRESA VA SALTAR QUAN ELS ACTIVISTES de Wiresafety, per cada indici de suposat intent de pederàstia electrònica, van anar detectant centenars de casos en els quals eren els mateixos adolescents usuaris de la xarxa els qui es robaven entre ells contrasenyes electròniques, falsificaven i feien circular correus comprometedors, penjaven webs i blogs difamatoris dels seus companys, es suplantaven les identitats virtuals o es llançaven amenaces més o menys anònimes.

UNA EFERVESCÈNCIA D’ASSETJAMENT on line que, a més, ha anat configurant trets diferencials específics. Entitats com Stop Cyberbullying o Net Bullies alerten que la intimidació electrònica és encara molt més difícil de detectar que l’assetjament escolar convencional perquè les víctimes són més reticents a denunciar els abusos. El motiu és clar: l’adolescent assetjat electrònicament tem – i amb raó- que el primer que faran els seus pares serà retirar-li l’accés al telèfon mòbil i a la connexió a Internet. Una prevenció lògica pel fet que eventuals atacs amb virus, codis maliciosos o spam -correu electrònic no desitjat- contra el jove pot acabar destarotant i infectant l’ordinador domèstic. L’aparell on precisament la família guarda, entre d’altres coses, els números i contrasenyes de comptes bancaris i targetes de crèdit.

I AMB UNA ALTRA DIFERÈNCIA AFEGIDA respecte a l’assetjament presencial. Si a les aules, els passadissos i els patis de l’institut sol predominar la violència del físicament fort contra el feble, Internet i els mitjans electrònics permeten a les víctimes presencials convertir-se en botxins virtuals, aprofitant habilitats informàtiques i anonimats on line per revenjar-se des dels llimbs de la xarxa dels qui els amarguen el dia a dia. Els estudis del portal australià Stop Tex Bully i el britànic Bullying Online avalen una constatació sorprenent: la proporció de joves que confessen haver utilitzat Internet i el mòbil per ridiculitzar i amenaçar companys és superior a la dels que admeten haver-ne estat víctimes.

PROBABLEMENT CAL PROTESTAR CONTRA la comercialització de videojocs més o menys basats en situacions virtuals d’assetjament com The Rule of Rose o Canis Canem Edit. I cal escandalitzar-se davant de la possibilitat tècnica que qualsevol inadaptat ens introdueixi un virus a l’ordinador de casa, activi la nostra webcam i faci xantatge a les criatures amb les imatges robades de la intimitat domèstica. Però no ens enganyem: hem d’afrontar el repte tecnològic des de la consciència clara de fracàs rotund a l’hora de prevenir la intimidació escolar convencional. Un fracàs que, significativament sovint, projecta al ciberespai la asimètrica inòpia de les famílies de víctimes i assetjadors.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 27. Dimarts, 21 de novembre del 2006

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: