Oral / Redacció 1


Horts urbans, agricultura entre gratacels

A més dels beneficis terapèutics i socials, els horts urbans ajuden a recuperar zones verdes i a mitigar l’acumulació de la calor a les ciutats

Espais verds i ecològics plantats entre gratacels, fàbriques i polígons industrials, els horts urbans representen dins dels nuclis urbans una via de contacte amb la naturalesa, alhora que aporten beneficis educatius, socials, ambientals, terapèutics i, en alguns casos, econòmics. No cal, per a crear-los i desenvolupar-los, disposar de grans extensions de terreny; es pot utilitzar un solar que està en desús, els terrats dels edificis o els balcons i les terrasses del propi habitatge.

Condicions mínimes

Cada vegada un nombre més gran de ciutats espanyoles aposten per la creació d’horts urbans. La pionera va ser Barcelona, que el 1996 va posar en marxa la primera xarxa d’horts urbans regulats, que estableix com a única condició per a ser-ne usuari ser més gran de 65 anys i viure al districte on es troba l’hort. Altres ciutats han pres com a model el reglament d’aquesta primera xarxa i han desenvolupat projectes semblants. Fa a penes uns mesos, arrancaven els primers 30 horts urbans sostenibles de Santander, dirigits també a jubilats. El gener passat, l’Ajuntament de Las Palmas de Gran Canària presentava el seu projecte d’horts urbans, mentre que el d’Albacete n’anunciava la creació d’una trentena. Però aquesta iniciativa no es destina en exclusiva als jubilats; moltes escoles han començat a implantar aquests horts promoguts per associacions de pares d’alumnes.

L’accés als horts urbans es fa per sorteig, després que els interessats s’inscriguen en una llista d’espera. Els afortunats tenen dret de conrear a la parcel·la que se li ha assignat durant un període determinat d’anys sempre que es comprometen a complir una sèrie de normes. Per exemple, cada titular ha de fer front de les despeses de les pròpies llavors i plantes i, en alguns horts, també paguen una part de l’aigua de reg. Es comprometen a destinar la collita a l’autoconsum, a no instal·lar casetes, porxos ni gàbies per a animals a l’hort i a respectar les parcel·les veïnes. A canvi, disposen de les eines que els facilita la mateixa entitat que promou l’hort i de l’orientació tècnica dels seus responsables.

La filosofia que regeix el funcionament dels horts urbans és la de l’agricultura ecològica, plantejada com una activitat ludicoeducativa en la qual l’objectiu no és aconseguir la millor collita, sinó conèixer la naturalesa i practicar una agricultura respectuosa des del punt de vista ambiental.

També als balcons

L’espai reduït de les ciutats per a acollir horts ha contribuït que els balcons i els terrats dels habitatges es convertisquen en llocs idonis per al seu desenvolupament. I encara que s’aprecien grans diferències entre els uns i els altres, aquests espais contribueixen a mitigar l’efecte illa de calor urbana.

L’any 2001, Tòquio va aprovar una norma que exigia que els nous edificis privats amb un terrat de més de mil metres quadrats cobrissen, almenys, el 20% de la superfície amb horts. Alemanya compta amb més de tretze milions de metres quadrats de terrats verds i altres països on es promou aquest tipus d’horts són la Gran Bretanya, Hongria, Holanda, Suècia i els Estats Units. Més prop, a Barcelona, la regidoria de Medi Ambient va llançar amb la Fundació Terra una campanya per a crear horts a balcons i terrasses, a més de cursos d’horticultura en diferents centres cívics de la ciutat.

Pel que fa a les cures que necessiten aquests horts, alguns experts asseguren que és més difícil mantenir un hort al balcó que a terra. L’exposició al vent és més gran i cal estar molt pendent de les necessitats hídriques de les plantes. Al terra, les arrels de les plantes troben recursos per a aconseguir nutrients, però en una safata o un test les arrels no poden arribar molt lluny, per la qual cosa és important garantir que la terra estiga nodrida.

Davant d’aquests possibles inconvenients es recomana que el lloc seleccionat per a sembrar les plantes compte almenys amb cinc hores de sol diàries, que estiga protegit del vent i que es vigile sovint la humitat de les plantes, ja que en un recipient petit és més fàcil que la terra s’asseque.

Beneficis socials i educació ambiental

Són molts els experts que coincideixen a subratllar els beneficis terapèutics i socials de l’horticultura. Per aquesta raó, a molts horts es disposa de parcel·les reservades per a pacients neurològics o amb algun tipus de discapacitat, i per a joves i adults en risc d’exclusió social. A més, en el cas dels jubilats, les cures a l’hort els proporcionen la satisfacció de sentir-se i ajuden a evitar depressions.

Però les bondats d’aquests espais ecològics urbans no acaben aquí. Els horts són una forma d’educació ambiental i nutricional. És per això que els ajuntaments concerten cada any un nombre més gran de visites amb diferents col·legis perquè els alumnes gaudisquen de l’oportunitat d’observar com es conrea un enciam. D’altra banda, el fet de fomentar el cultiu per a l’autoconsum, encara que només es tracte d’un parell d’hortalisses al mes, aporta una nova perspectiva sobre la seguretat dels aliments, l’ús de productes químics i la cura de la terra.

D’altra banda, aquesta activitat fomenta la consciència del reciclatge dels residus (l’adob que es fa servir s’elabora amb residus orgànics), de la conservació dels espais comuns i la convivència. Al cap i a la fi, entre tots els usuaris han de mantenir la cura de l’hort, respectar les instal·lacions comunes i compartir les sortides d’aigua.

COM PODEM CONSTRUIR UN HORTAL AL BALCÓ DE CASA

  • Triem un lloc que reba entre cinc i sis hores de sol diàries. Segons l’orientació, aquestes hores de sol poden variar al llarg de l’any, i això determinarà el tipus de plantes i les hortalisses que cultivarem.
  • Evitem les zones amb vent o instal·lem algun tipus de protecció per al bon manteniment de les plantes (xarxes, tanques protectores…).
  • Cal disposar d’una presa o dipòsit d’aigua prop per a regar.
  • Fem algun curs d’horticultura. Les botigues de venda de llavors i moltes pàgines web són bons llocs per a iniciar-se en aquesta activitat.
  • Comencem per plantar els vegetals propis de l’època: raves o enciams, que es cullen en poc de temps, o morritort (semblant als créixens), les llavors del qual germinen molt ràpid i necessiten poc de sol.
  • Controlem les plagues. Encara que aquests petits horts són més controlables, no estan fora de perill d’insectes. Hi ha plantes que poden ajudar al seu extermini: la caputxina repel·leix el pugó i les plantes aromàtiques com la lavanda, la farigola o la sàlvia ajuden que fongs, aranyes i pugons no apareguen.

Aquesta informació us ha de servir per a l’oral i la redacció. És un tema interessant per al superior o per al mitjà. Aquest és l’enllaç de la font.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: